Canal Volga-Don
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | Volga, Don i Lenin  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Canal navegable | |||
| Part de | Unified Deep Water System of European Russia (en)  | |||
| Mesura | 101 ( ) km | |||
| Resclosa | 13 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | óblast de Volgograd (Rússia) i óblast de Rostov (Rússia) | |||
| ||||
| Objecte del patrimoni cultural de Rússia d'importància regional | ||||
| Activitat | ||||
| Utilització | 27 juliol 1952 – | |||
El Canal Volga-Don oficialment Canal de navegació Lenin Volga–Don (en rus:Волго–Донской судоходный канал имени В. И. Ленина abreujat com ВДСК) és un canal hidràulic que connecta el riu Volga i el riu Don en els seus punts on s'apropen més. La llargada del canal és de 101 km (45 km es fan a través dels rius i embassaments).
Aquest canal forma part del sistema de canals de la Rússia europea. Junt amb el baix Volga i el baix Don, el canal Volga-Don proporciona la connexió navegable més directa entre la mar Càspia i la Mar d'Azov, i per tant cap els oceans.
Aquest canal comença al sud de Volgograd, prop de l'assentament de Krasnoarmeysk, i discorre cap a l'oest i nord-oest arribant a l'embassament de Tsimlyansk prop de Volgodonskoy.
Està en projecte un segon canal, Volga–Don II, que començaria al nord de Volgograd, prop de Yerzovka.
Història
[modifica]La idea de connectar els rius Volga i Don és molt antiga i els primers treballs per a fer-ho daten de l'any 1569 a càrrec de l'Imperi Otomà
Després de capturar Azov l'any 1696, el tsar Pere el Gran decidí construir aquest canal, però no es va portar a terme fins a l'any 1701 amb el canal Ivanovsky però resolts amb dificultats de navegació. El 1711, pel Tractat de Pruth Rússia deixà Azov i Pere el Gran va perdre l'interès en el canal que va quedar en runes.[1][2]
L'actual canal Volga–Don va ser dissenyat per Sergey Zhuk abans de la invasió nazi de Rússia de 1941 i el projecte quedà interromput per la Segona Guerra Mundial. Es va acabar i obrir a la navegació l'any 1952. Aquest canal va ser construït principalment per 100.000 o més presoners (Gulag).
Funcionament
[modifica]Aquest canal comença al riu Volga al sud de Volgograd; comporta núm. 1 i acaba a l'embassament de Tsimlyansk al riu Don a la ciutat de Kalatx-na-Donú. El poden usar vaixells de fins a 5.000 tones, la comporta més petita fa 145m de llargada, 17,0 m d'amplada i 3,.6 m de fondària. Les dimensions màximes permeses pels vaixells són de 140 m de llarg, 16,6& m d'ample i 3,5 m de fondària.
Aquest canal té tres estacions de bombeig d'aigua i també serveix per regadiu.
Entre altres productes, transporta carbó del Donetsk, minerals, petroli, material de construcció i cereals. Hi viatgen vaixells turístics en les dues direccions.
Referències
[modifica]
- ↑ Plechko L.A. Old water routes Arxivat 2019-03-17 a Wayback Machine., Moscow, 1985. (rus)
- ↑ Ivanovsky Canal (rus)
| 5.000 km > | Volga . |
|---|---|
| 3.000 km > | |
| 1.000 km > | |
| 500 km > | |
| 300 km > | Bolxaia Kokxaga . (Buzuluk) . Canal de Moscou . Canal Volga-Don . Dubnà . (Gus) . (Iazva) . Ieruslan . (Gjat) . (Ij) . Ilet . (Istra) . (Jizdra) . Kàixinka . (Katav) . Kazanka . Kérjenets . (Kilmez) . (Kirjatx) . (Kolp) . (Kondurtxa) . Kótorosl . (Kúbnia) . Kudma . (Lisva) . Màlaia Kokxaga . Mali Irguiz . Medvéditsa . (Menzélia) . (Nara) . (Nerl (Kliazma)) . (Nerl (Volga)) . (Nugúïx) . (Ossiotr) . (Usta) . (Úvod) . Uzola . (Pakhrà) . (Protvà) . Rutka . (Ruza) . (Serebrianka) . (Sestrà) . (Sim) . (Siün) . (Siva) . (Suda) . Txapàievka . Térexka . (Teza) . (Toima) . Tsivil . Tvertsà . Vazuza . (Voja) . (Xeixma) . Xeksnà . Xoxa . (Zai) . |
| 100 km > | |
| 50 km > | |
| 10 km > | (Ratxka) . |
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
