Calcoalumita
Calcoalumita (turquesa) cobrint atzurita (blau fosc). 7,8x5,8x3,7 cm
Fórmula química	CuAl₄(SO₄)(OH)₁₂·3H₂O
Epònim	coure i alumini
Localitat tipus	mina Copper Queen (Halero), Queen Hill, Bisbee, Warren District, Mule Mts, Comtat de Cochise, Arizona, Estats Units
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.DD.75
Nickel-Strunz 9a ed.	7.DD.75
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/D.03
Dana	31.3.1.1
Heys	25.2.19
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 17,09Å; b = 8,92Å; c = 10,22Å; β = 95,88°
Grup puntual	2 - esfenoidal
Color	verd-turquesa, blau clar, gris blavós; incolor sota la llum transmesa
Macles	l'agrupació de les cares dels cristalls són sovint evidents amb la superfície plana (cara de composició), paral·leles al cantó longitudinal i gairebé normals a la cara plana.
Exfoliació	distingible/bona - probablement algunes perfectes. {100}
Tenacitat	sèctil
Duresa	2,5
Lluïssor	vítria, mat
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	2,29 g/cm³ (mesurada); 2,25 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,520 nβ = 1,520 nγ = 1,530
Birefringència	δ = 0,010
Pleocroisme	feble
Dispersió òptica	relativament forta r<v
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1925
Símbol	Cca
Referències	[1]

La calcoalumita és un mineral de la classe dels sulfats que pertany i dona nom al grup de la calcoalumita. El seu nom fa al·lusió als elements que la formen: "calc-" prové del terme grec pel coure i "alum-" fa referència a l'alumini.^[1]

La calcoalumita és un sulfat de fórmula química CuAl₄(SO₄)(OH)₁₂·3H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic en cristalls tabulars enantiomorfs prims amb {100} exhibint un contorn triangular equilàter, de fins a 0,5 mm; també com a agregats esfèrics de cristalls; més comunament forma crostes botrioidals que poden ser de fibroses a massives.^[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la calcoalumita pertany a «07.D - Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana només; plans d'octaedres que comparteixen vores» juntament amb els següents minerals: felsőbanyaïta, langita, posnjakita, wroewolfeïta, spangolita, ktenasita, christelita, campigliaïta, devil·lina, ortoserpierita, serpierita, niedermayrita, edwardsita, carrboydita, glaucocerinita, honessita, hidrohonessita, motukoreaita, mountkeithita, shigaïta, wermlandita, woodwardita, zincaluminita, hidrowoodwardita, zincowoodwardita, natroglaucocerinita, nikischerita, lawsonbauerita, torreyita, mooreïta, namuwita, bechererita, ramsbeckita, vonbezingita, redgillita, nickelalumita, kyrgyzstanita, guarinoïta, schulenbergita, theresemagnanita, UM1992-30-SO:CCuHZn i montetrisaïta.

La calcoalumita és un mineral secundari rar que apareix en les parts oxidades dels dipòsits de coure.^[2]

La calcoalumita ha estat trobada sobretot a l'Amèrica del Nord i Europa, territoris que sumen 56 dels 65 jaciments que han estat descrits. Als Estats Units cal destacar els jaciments trobats a Arizona, Nevada i Utah. A Europa se n'han trobat jaciments a Alemanya, Bèlgica, Bulgària, Eslovàquia, França, Grècia, Itàlia, Polònia, Romania, el Regne Unit, la República Txeca, Suècia i Suïssa. A Catalunya hi ha un jaciment a la mina i pedrera Berta situada entre Sant Cugat del Vallès i El Papiol.^[1]

Sol trobar-se associada a altres minerals com: cuprita, malaquita, atzurita, goetita, mbobomkulita i hidrombobomkulita.^[2]