Societat caçadora-recol·lectora
| Economia |
|---|
 |
| Història |
| Història del pensament econòmic · Europa · Capitalisme · Universal · Amèrica · Comunisme · Oceania · Àfrica · Àsia |
| Escoles i ideologies |
| Mètode d'investigació |
| Macroeconomia · Microeconomia · Metodologia econòmica · Economia ortodoxa · Economia heterodoxa · Economia matemàtica · Teoria dels jocs · Economia computacional · Optimització matemàtica · Ecometria · Economia experimental · Comptabilitat nacional · Creixement econòmic |
| Àrees d'estudi |
|
Agricultura · Comportamental · Empresarial · Cultural · Demogràfica · Desenvolupament · Digital · Ecològica · Economia de l'educació · Enginyeria econòmica · Ambiental · Evolucionista · Expedicionària · Geogràfica · Financera · Sanitària · Organització industrial · Economia de la informació · Institucional · Economia del coneixement · Economia laboral · Dret i economia · D'empresa · Monetària · De recursos · Organitzacional · Economia del personal · Planificació · Política econòmica · Polítiques públiques · Polítiques socials · Reginals · Rurals · Terciarització · Socioeconomia · Sociologia econòmica · Estadística econòmica · Urbana · Economia del benestar · Economia de guerra · Economia de transició · Economia de la religió
|
| Sistemes econòmics |
| Capitalisme · Corporativisme · Comunisme · Economia feudal · Globalisme · Caça i farratgeria · Cooperativisme · Economia circular · Economia mixta |
| Contingut |
|
|
| Portal d'economia |
La societat caçadora-recol·lectora és un tipus d'organització social i econòmica basat en l'adquisició dels productes que la natura ofereix, com és la caça dels animals salvatges i la pesca i la recol·lecció de plantes i fruits silvestres. Implica procurar-se directament plantes i animals comestibles silvestres, cercar menjar i caçar sense recórrer a animals domesticats ni a l'agricultura. En aquestes societats, més del 80% del menjar s'obté per la recol·lecció.[1] La distinció entre les societats de caçadors-recol·lectors i altres societats descansa sobretot en la domesticació i no està clarament definida, ja que moltes societats contemporànies combinen les dues estratègies.
Història
[modifica]Els primers humans probablement subsistien de menjar carronya, no pas de la caça. A principis del paleolític els humans vivien en hàbitats mixtos que els permetien collir aliments del mar, ous, fruits secs, a més de la carronya.[2] A aquesta època pertany el grup de l'anomenada Cultura Wilton.
Caçar i recollir eren activitats d'economia de subsistència des de l′Homo habilis fins a l'aparició, fa uns 200.000 anys, de l'Homo sapiens arcaic. Va ser l'única manera de subsistir fins al final del període Mesolític, fa uns 10.000 anys, i gradualment va ser substituït per la Revolució neolítica.
En la transició entre el Paleolític mitjà i final, fa uns 80.000 anys, algunes societats es van especialitzar en la caça d'un nombre més reduït d'espècies, i això també va suposar crear eines com les xarxes de pesca, els hams i els arpons.[3] La transició al neolític va estar marcada per la introducció gradual de pràctiques agrícoles i ramaderes en diverses zones del món.
Alguns grups continuaren amb la caça i la recol·lecció, molts d'ells resideixen en les zones àrides i les selves tropicals. Sovint aquesta activitat està lligada al nomadisme. Molts animals de caça s'han anat extingint,[4]
Com a resultat de l'extensió pràcticament universal de l'agricultura, les escasses societats actuals de caçadors-recol·lectors, ja afectades per la globalització, tan sols es troben en zones marginals.
Alguns caçadors-recol·lectors
[modifica]Encara que aquest sigui el seu sistema tradicional, actualment algun ja no el practiquen o el practiquen tangencialment (com els Inuit)
- Aranda
- Batek
- Boiximans
- Bororó
- Cro-Magnon
- Hadza
- Homo erectus
- Aborigen australià
- Inuit
- Homo floresiensis
- Mbuti
- Neandertals
- Nukak
- Okiek
- Pirahã
- Pigmeu
- Salish de la Costa
- Sentinelese
- Selknam
- Spinifex
- Tlingit
- Yamana
- Yolngu
Característiques
[modifica]La investigadora Kristen Hawkes observà als hadza, un grup ètnic que probablement visquen les mateixes condicions que les històriques societats caçadores-recolectores, arribà a la conclusió que les persones que porten l'aliment principal (en aquestes societats al grup eren les mares i les iaies, mentre que els homes cacen poc.[5]
Referències
[modifica]- ↑ Traditional Peoples Today: Continuity and Change in the Modern World by Göran Burenhult
- ↑ The Last Rain Forests: A World Conservation Atlas by David Attenborough, Mark Collins
- ↑ Fagan, B: People of the Earth, pages 169-181. Scott, Foresman, 1989.
- ↑ Diamond, Jared.. Guns, Germs and Steel. Londres: Vintage, 1998. ISBN 0-09-930278-0.
- ↑ Poole, John «Why Grandmothers May Hold The Key To Human Evolution». NPR, 07-06-2018 [Consulta: 10 juny 2018].
Bibliografia
[modifica]- Barnard, A. J., ed.. Hunter-gatherers in history, archaeology and anthropology. Berg, 2004. ISBN 1-85973-825-7.
- Bettinger, R. L.. Hunter-gatherers: archaeological and evolutionary theory. Plenum Press, 1991. ISBN 0-306-43650-7.
- Brody, Hugh. The Other Side Of Eden: hunter-gatherers, farmers and the shaping of the world. North Point Press, 2001. ISBN 0-571-20502-X.
- Lee, Richard B. and Irven DeVore, eds.. Man the hunter. Aldine de Gruyter, 1968. ISBN 0-202-33032-X.
- Morrison, K. D. and L. L. Junker, eds.. Forager-traders in South and Southeast Asia: long term histories. Cambridge University Press, 2002. ISBN 0-521-01636-3.
- Panter-Brick, C., R. H. Layton and P. Rowley-Conwy, eds.. Hunter-gatherers: an interdisciplinary perspective. Cambridge University Press, 2001. ISBN 0-521-77672-4.
- Turnbull, Colin. The Forest People. Touchstone, 1987. ISBN 978-0671640996.
Enllaços externs
[modifica]
- Nature's Secret Larder - Wild Foods & Hunting Tools.
- Reconstructed bone flutes, sound sample and playing instructions.
- A wiki dedicated to the scientific study of the diversity of foraging societies without recreating myths
- Balmer, Yves. «Ethnological videos clips. Living or recently extinct traditional tribal groups and their origins.». Andaman Association, 2003–2009.
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
