Brot de bambú
| Brot de bambú | ||
|---|---|---|
| Xinès tradicional: | 竹筍 | |
| Xinès simplificat: | 竹笋 | |
| Mandarí | ||
| Pinyin: | zhú sǔn | |
| Cantonès | ||
| Jyutping: | zuk1 seon2 | |
Els brots de bambú són els brots joves i comestibles de les plantes classificades com bambú, incloent a Bambusa vulgaris i a Phyllostachys edulis. Es fan servir en nombrosos plats de la gastronomia asiàtica. Es comercialitzen en diverses formes processades i estan disponibles en versions en fresc, assecades i enllaunades.
Espècies cultivades
[modifica]Es cultiven diverses espècies de bambú destinades a ser menjades:[1][2]
- Phyllostachys edulis (孟宗竹, 江南竹) produeix brots molt grans de fins a 2,5 quilos. Elsbrots d'aquesta espècie reben diferents noms segons l'època de l'any que es cullen (brots d'hivern o brots pilosos).
- Phyllostachys bambusoides (桂竹) produeix brots més prims i llargs, normalment es mengen frescos també s'assequen.
- Dendrocalamus latiflorus (麻竹) adequats per enllaunar i assecar.
- Bambusa oldhamii (綠竹) són tendres i flairosos, normalment es venen en fresc.
- Bambusa odashimae (烏腳綠竹) és considerat similar a B. oldhamii, però més preuat per la seva carn similar a la pera asiàtica. Es consumeix fresc.
- Fargesia spathacea (箭竹) produeix brots aromàtics i tendres es mengen frescos o enllaunats.
- Bambusa blumeana (刺竹) produeix brots de qualitat i textura inferior.
Valor nutritiu per 100 grams
[modifica]- Energia: 115 kJ (27 kcal)
- Glúcids:5,2 g
- Sucres: 3 g
- Fibra dietètica: 2,2 g
- Greix: 0,3 g
- Proteïna: 2,6 g
- Vitamines: B6:0,24 mg, Tiamina: 0,15 mg
Potassi: 533 mg
Ús regional
[modifica]
En certes parts del Japó, Xina i Taiwan, el bambú gegant Bambusa oldhamii es cull a la primavera i principi de l'estiu. Aquest bambú té un sabor molt agre i se n'han de fer llesques i bullir-lo amb molta aigua diverses vegades.
El bambú en vinagre es fa servir com condiment.
Al Nepal, es fa servir en plats com el tama (brot de bambú fermentat), amb patates i fesols. Algunes varietats de bambú cultivades a Sikkim són Dendrocalamus hamiltonii, Dendrocalamus sikkimensis i Bambusa tulda
A Assam, Índia, els brots de bambú aón part de la cuina tradicional. Els brots de bambú es fan servir com un plat especial durant la temporada del monsó (per la seva disponibilitat estacional)
A Jharkhand, Índia, es fan servir en el curri.
A Indonèsia, es mengen amb llet de coco i espècies per a fer gulai rebung.
A les Filipines, aquests brots s'anomenen labóng (també rabong o rabung). Els dos platsméspopulars són elsanomenats ginataáng labóng (brots en llet de coco i xili) i dinengdeng na labóng (brots amb peix bagoóng.[3]
A Tailàndia els brots de bambú es fan servir en sopes com tom kha kai, curris com el kaeng tai pla i amanides.
Al Vietnam, es fan servir junt amb altres verdures en molts plats vegetarians o en sopes
A Chittagong de Bangladesh, els brots de bambú són un aliment tradicional de l'ètnia jumma.
Galeria
[modifica]-
Brots sencers abans de ser collits -
Brots de bambú emergint de terra -
Brots de bambú, ja massa vells -
Brots de bambú a la venda al Japó -
A Taiwan. -
Brots de bambú en llauna. -
Yam no mai, una amanida Tai de brots de bambú . -
Philippine Ginataáng labóng, brots de bambú cuinats amb llet de coco
.jpg)
Referències
[modifica]
- ↑ 竹筍. Giasian junior high school Kaohsiung County.
- ↑ 張, 瑞文. 四季竹筍. ytower.
- ↑ Jesse D. Dagoon. Applied nutrition and food technology. Rex Bookstore, Inc., 1989. ISBN 978-971-23-0505-4.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
