Boscos, bosquets i matollars mediterranis és un bioma terrestre temperat, caracteritzat pels estius calents i secs i hiverns plujosos. Els estius són típicament càlids en altituds baixes interiors però poden ser frescos a zones com San Francisco de Califòrnia, que tenen aigües marines fredes. Els hiverns són típicament suaus en zones litorals però poden ser freds a l'interior i a grans altituds.

Els boscos i matollars mediterranis es troben en cinc ecoregions del món que tenen vegetació mediterrània sota un clima mediterrani a l'oest dels continents en latituds mitjanes: la Conca del Mediterrani, Califòrnia, Xile central, Austràlia del sud-oest, i zona oest del Cap a Sud-àfrica.^[1]

Aquestes regions són de gran diversitat en hàbitats i espècies. Els tipus de vegetació poden anar de boscos a arbredes, sabanes, matollars i praderies; els paisatges en "mosaic" són comuns. Molta de la vegetació mediterrània és esclerofil·la (de fulles seques).

Els arbres més comuns són de fulla perenne: els pins, l'alzina i l'alzina surera. En les zones del bosc més humides i fresques — sobretot a les obagues — s'hi estableixen arbres de fulla caduca, dels quals els més destacats són l'avellaner i el roure. Les fulles de les espècies vegetals són petites i dures per conservar la humitat.

La diversitat d'ambients, altituds, orientació, composició del substrat, microclimes, etc. origina una considerable varietat de fauna.

Els mamífers més representatius són:

• Porc senglar, Cabirol, Cabra salvatge, Guineu, Teixó, Fagina, Geneta, Mostela, Conill, Eriçó comú, Rata cellarda, Musaranya comuna i Ratpenat.

Entre els amfibis podem trobar:

• Salamandra, Gandària o ofegabous, Gripau comú, Granota verda i Tòtil.

Quant als rèptils:

• Sargantana cuallarga i Vidriol.
• Colobres: Serp verda o colobra bastarda, Serp blanca, Serp de collaret.

Les aus constituïxen el grup més interessant i abundant, destacarem:

• Merla, pit-roig, Gaig, mallerengues, raspinell, pica-soques blau, picots, tallarols, estornell, abellerol, oriol.

• Rapinyaires diürnes:
  • Aligot, Àguila reial, àguila cuabarrada, àguila marcenca, àguila calçada, astor i falcó pelegrí.

• Rapinyaires nocturns:
  • Gamarús, Xot, Enganyapastors.

En els barrancs i rius podem trobar:

• Madrilla, carpa i truita de riu.

Es considera un bosc jove aquell que té de 20 a 40 anys, caracteritzats pels seus alts pins i petites alzines que creixen entre pi i pi. Tot i l'alçada dels pins, la llum hi passa abundant, per això hi ha molt sotabosc. Un bosc mediterrani jove té un risc alt d'incendi forestal, ja que les espècies contenen molts olis volàtils inflamables amb gran facilitat quan les temperatures són prou altes; és el que s'anomenen espècies piròfites. Els pins més alts, les alzines que comencen a ser grans (i guanyen territori) són algunes de les característiques d'un bosc entre 40 i 80 anys. En aquest bosc no hi ha tant risc de foc, ja que no hi ha gaire sotabosc (la llum ja no passa tant).

• Boscos mediterranis nord-africans

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bosc mediterrani

• National Geographic Global 200 Ecoregions: Mediterranean Forest, Woodland and Scrub. Part of National Geographic's Wild World Terrestrial Ecoregions of the World mapping project.

• 
  La Vallesa, al Camp de Túria
• 
  La serra de Collserola, Barcelona
• 
  El Carrascar de la Font Roja, Alcoi
• 
  Vista de la Serra de Llevant de Mallorca.
• 
  Bosc mediterrani a Israel (Galilea superior)