La blanca de Rasquera és una raça de cabra pròpia de diverses comarques meridionals de Catalunya com el Baix Camp, el Baix Ebre, el Montsià (aquí ja extinta), la Ribera d'Ebre i la Terra Alta. El seu nom prové del municipi ebrenc de Rasquera.

Filogenèticament estaria emparentada amb Capra prisca i influïda per Capra aegagrus tot i no saber-se del cert. No se sap gaire de l'origen de la seva existència a Catalunya, ja que en els texts medievals en què es parla de cabres no es descriuen morfològicament. Ara bé, gràcies a la tradició oral s'ha pogut establir que ja existien als inicis de la primera meitat del segle xx. A meitats del segle xx n'hi arribà a haver uns 30.000 exemplars, però ara n'hi ha només unes 5.000. La regressió de la raça l'està empenyent a viure a les zones més muntanyoses que és on es conserven més.^[1] Es troben en greu perill d'extinció perquè les dotze explotacions que encara hi havia el 2005 són velles i li manca el relleu generacional.^[2]

Es tracta d'una raça destinada principalment a la producció de cabrits de llet.^[2]

• Orelles grans, caigudes i cap endavant.^[3]
• Cap allargat.
• Els mascles pesen de 65 a 70 kg i les femelles de 55 a 60.
• Els mascles tenen una alçada mitjana fins a la creu de 77 cm i les femelles de 72.
• Ulls entre groc i taronges.
• Llavis gruixuts i amb freqüència pigmentats.
• Front ample i pla.
• Cua curta i de naixement baix.
• Capa o bé del tot blanca o bé negre i blanca.
• Pell gruixuda i elàstica.
• Mucoses no del tot pigmentades.

• «La cabra Blanca de Rasquera», TV3, 18 de juliol de 2005
• Santiago Álvarez Bartolomé, «La cabra blanca de Rasquera», El entorno rural, 2002