Bisbat de Langres

Dioecesis Lingonensis
La Catédral de Saint-Mammès de Langres
Localització
47° 51′ 35″ N, 5° 20′ 05″ E / 47.8598°N,5.33469°E / 47.8598; 5.33469
França
Marne
Parròquies	31
Població humana
Població	176.132 (2019) (28,36 hab./km²)
Llengua utilitzada	francès
Religió	romà
Geografia
Part de	Arquebisbat de Reims
Superfície	6.210 km²
Limita amb	bisbat de Troyes, nord-oest bisbat de Saint-Dié, nord-est arquebisbat de Besançon, sud-est bisbat de Verdun, nord bisbat de Châlons, nord-oest arquebisbat de Dijon, sud
Creació	Segle III
Patrocini	Sant Mamès
Catedral	Catédral de Saint-Mammès de Langres
Organització política
• bisbe	Philippe Jean Marie Joseph Gueneley
Lloc web	catholique-hautemarne.cef.fr

El bisbat de Langres és una jurisdicció eclesiàstica de França amb centre tradicional a Langres però modernament a Chaumont. Es va fundar vers el segle ii i amb l'antic règim era un dels bisbats més grans i prestigiosos de França. Els bisbes eren ducs i pars i participaven en la cerimònia de consagració dels reis, en la qual portaven el ceptre. La seva jurisdicció s'estenia pels moderns departaments d'Haute-Marne, Vosges, la Côte-d'Or i part del Meuse (Mosa) i del Meurthe-et-Moselle. Foren nomenats pars per Lluis VII de França i ducs per Felip August. El 1731 va perdre unes 130 parròquies i 7 abadies quan es va crear el bisbat de Dijon. Després de la revolució el bisbat fou concretat al departament de l'Haute-Marne, però suprimit el 1802 no fou restaurat fins a 1823. El nom del bisbat resta Langres, però la seu és a Chaumont. Set bisbes foren sants i tres cardenals.

• Vers 200 Senador, canonitzat
• Vers 240 Just
• Vers 264 Desideri); sant.^[1][2]

Vacant de 20 anys

• 284/301 Martí
• 301/327 Honori
• 327/375 Urbà, canonitzat (personatge diferent de sant Urbà papa)
• 375/422 Paulí I
• 422/448 Fratern I
• 448/455 Fratern II
• 456/484 Apruncul, canonitzat.
• 485/490 Armentari
• 490/493 Venanci
• 493/498 Paulí II o Pau
• 498/501 Pacient
• 501/506 Albisó
• 506/539 Gregori, canonitzat, elegit bisbe en quedar vidu als 57 anys.
• 539/572 Tètric, fill de l'anterior. Canonitzat
• 572/583 Papul
• 583/595 Múmmol el Bo
• 595/618 Miget
• 618/628 Modoald
• 628/650 Bertoald
• 650/660 Sigoald
• 660/670 Wulfrand
• 670/680 Godí
• 680/682 Adoí
• 682/690 Garibald
• 690/713 Heró
• 713/742 Eustorgi

La diòcesi fou administrada durant deu anys per un fill natural de Carles Martell, Remigi, que no fou pas bisbe de Langres.

• + vers 759 Vaudiri
• 759/772 Herulf, canonitzat.
• 772/778 Ariolf
• 778/790 Baldric
• 790/820 Beltó
• 820/838 Alberic, va celebrar concili provincial en presència de l'emperador Lluís el Pietós, fill de Carlemany.
• 838/856 Tibald I
• 859/880 Isaac
• 880/891 Giló de Tournus, nomenat per Bosó de Provença
• 891/899 Tibald II
• 899/901 Argrí (va abdicar)
• 909/922 Garnier I
• 922/931 Gosselí o Josselí
• 932 Leteric, menys d'un any.
• 932/948 Heric
• 948/969 Acard
• 969/980 Vidric
• 980/1015 Brunó de Roucy
• 1016/1031 Lambert
• 1031 Ricard, menys d'un any.
• 1031/1049 Hug I de Breteuil
• 1050/1065 Harduí
• 1065/1085 Rainard de Bar
• 1085/1110 Robert de Borgonya, fill d'Enric de Borgonya.
• 1113/1125 Joceran de Brancion, va dimitir.
• 1126/1136 Guillenc
• 1136/1138 Guillem I de Sabran
• 1138/1163 Jofré de la Rochetaillée
• 1163/1179 Gautier de Borgonya (abans bisbe de Besançon), oncle del duc Hug III de Borgonya, que el va nomenar comte de Langres.
• 1179/1193 Manassès de Bar
• 1193/1199 Garnier II de Rochefort, abans abat d'Auberive i de Clairvaux.
• 1200-1205 : Hutin de Vandeuvre († 1205)
• 1205-1210 : Robert de Châtillon († 1210)
• 1210-1220 : Guillem de Joinville († 1226), després arquebisbe de Reims
• 1220-1236 : Hug de Montréal († 1236)
• 1236-1242 : Robert de Thourotte († 1246), després príncep-bisbe de Lieja
• 1242-1250 : Hug de Rochecorbon († 1250)
• 1250-1266 : Guiu de Rochefort († 1266)
• 1266-1291 : Guiu de Ginebra († 1291)
• 1294-1305 : Joan de Rochefort († 1305)
• 1305-1306 : Bertran de Goth († 1313), oncle del papa Climent V, abans bisbe d'Agen, i després altre cop bisbe d'Agen el 1306.
• 1306-1318 : Guillem de Durfort de Duras († 1330), després arquebisbe de Rouen.
• 1318-1324 : Lluís de Poitiers († 1327), bisbe de Viviers, el 1324 esdevingué príncep-bisbe de Metz.
• 1324-1329 : Pere de Rochefort († 1329)
• 1329-1335 : Joan de Chalon († 1335)
• 1335-1338 : Guiu Baudet († 1338)
• 1338-1342 : Joan des Prez († 1349), després bisbe de Tournai.
• 1342-1344 : Joan d'Arcy († 1344), abans bisbe de Mende, després bisbe d'Autun.
• 1344-1345 : Hug de Pomarc († 1345)
• 1345-1374 : Guillem de Poitiers († 1374)
• 1374-1395 : Bernat de la Tour d'Auvergne († 1395)
• 1397-1413 : Lluís de Bar († 1430), abans bisbe de Poitiers, després bisbe de Châlons-en-Champagne, i tot seguit cardenal i després bisbe de Verdun.
• 1413-1433 : Carles de Poitiers († 1433), abans bisbe de Chalons
• 1433 : Joan Gobillon († vers 1435), no consagrat.
• 1433-1452 : Felip de Vienne († 1452)
• 1452-1453 : Joan d'Aussy († 1453)
• 1453-1481 : Guiu Bernard († 1481)
• 1481-1497 : Joan III d'Amboise († 1497), abans bisbe de Maillezais
• 1497-1512 : Joan V d'Amboise († 1512), nebot.
• 1512-1529 : Miquel Boudet († 1529)
• 1530-1562 : Claudi de Longwy († 1561), abans bisbe de Mâcon, després bisbe d'Amiens i cardenal.
• 1562-1565 : Lluís de Borbó, dit Helvis († 1565), fill il·légítim de Lluís de La Roche-sur-Yon, príncep de la Roche-sur-Yon.
• 1566-1568 : Pere de Gondi, cardenal, després bisbe de París
• 1569-1615 : Carles Pérusse des Cars (°1522 - †1614), abans bisbe de Poitiers
• 1615-1655 : Sebastià Zamet (°1587 - †1655)
• 1655-1670 : Lluís Barbier de La Rivière († 1670)
• 1671-1695 : Lluís Armand de Simiane de Gordes (°1627 - †1695)
• 1696-1724 : Francesc Lluís de Clermont-Tonnerre (°1658 - †1724)
• 1724-1733 : Pere de Pardaillan de Gondrin (°1692 - †1733)
• 1741-1770 : Gilbert Gaspar de Montmorin de Saint-Hérem (°1691 - †1770), abans bisbe titular de Sidó i bisbe d'Aire-sur-l'Adour,
• 1770/1802 : Cèsar Guilleme de La Luzerne. Va refusar la constitució civil del clergat i va dimitir el 1802 quan el bisbat fou suprimit. Fou nomenat cardenal per la seva actitud coratjosa.
• 1791/1802 : Hubert Wandilincourt, bisbe constitucional no reconegut per l'Església

Supressió del bisbat durant 21 anys

• 1823/1832 : Gilbert-Paul Aragones d'Orcet
• 1833/1834 : Jacques-Marie-Adrien Césaire
• 1834/1851 : Pierre-Louis Parisis
• 1851/1877 : Jacques-Antoine Guérin
• 1877/1884 : Guillaume-Marie Frédéric Bouange
• 1884/1899 : Alphonse Martin Larue
• 1900/1911 : Sébastien Herscher
• 1911/1918 : Olivier-Marie de Durfort
• 1919/1924 : Théophile-Marie Louvard
• 1925/1929 : Jean-Baptiste Thomas
• 1929/1934 : Louis-Joseph Fillon
• 1935/1938 : Georges Choquet
• 1938/1939 : Firmin Lamy
• 1939/1964 : Louis Chiron
• 1964/1975 : Alfred-Joseph Atton
• 1975/1981 : Lucien Daloz
• 1981/2000 : Léon Taverdet
• després del 2000 : Philippe Gueneley

• de 1200 à 1789: Chancellerie Evêché de Langres Arxivat 2016-09-08 a Wayback Machine.
• Émile Jolibois, La Haute-Marne Ancienne et Moderne, 1971, ISBN 2-84178-037-6.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Langres

• Blasons des évêques de Langres Arxivat 2016-09-08 a Wayback Machine. al lloc web de Héraldique Européenne.