Benigno Ferrer Domingo
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 maig 1878  Massamagrell (Horta Nord) |
| Mort | 24 abril 1962 (83 anys) Madrid |
.svg){kind=small} Diputat a les Corts republicanes | |
Representa: Partit Socialista Obrer Espanyol 24 febrer 1936 – 2 febrer 1939 Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Almeria | |
| Diputat a les Corts republicanes | |
Representa: Partit Socialista Obrer Espanyol 9 juliol 1931 – 9 octubre 1933 Legislatura: primera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Almeria | |
.svg){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |
| | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític |
| Partit | Partit Socialista Obrer Espanyol |
Benigno Ferrer Domingo (Massamagrell, 17 de maig de 1878 - Madrid, 24 d'abril de 1962) va ser un professor, pedagog i polític socialista valencià.
Professor de professió i inspector d'ensenyament a la província de Terol i Almeria, fou polític actiu durant la Segona República a la província d'Almeria i a Madrid. Com a pedagog, van destacar les seves reflexions a la premsa i revistes especialitzades sobre nous mètodes participatius d'ensenyament, publicant una obra a manera de manual d'ensenyament, El libro de fábulas.
Membre del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) des de 1931, President de la Federació Provincial del PSOE d'Almeria en 1935 i 1936, fou escollit diputat dos cops a Corts en el període republicà: a les eleccions generals de 1931 i a les de 1936, ambdues per la circumscripció electoral d'Almeria. En produir-se l'aixecament militar contra la República el juliol de 1936 que va donar lloc a la Guerra Civil, Ferrer es va mantenir a Madrid on va ser l'encarregat de les milícies populars al districte de la Latina. Durant la guerra va ser també membre del Tribunal de Comptes entre 1937 i 1938.
En finalitzar el conflicte va marxar a l'exili a França, i en concloure la Segona Guerra Mundial es va establir a Mèxic, d'on va tornar a Espanya en 1948. El llarg exili no va evitar que fos condemnat pel Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i del Comunisme, com a maçó de la lògia "Progreso nº 28" d'Almeria durant la República, a sis anys de confinament al seu domicili madrileny, on va morir.
Referències
[modifica]- Quirosa-Cheyrouze y Muñoz, Rafael; Rodríguez López, Sofía «Cayetano Martínez: la figura política de un republicano y socialista almeriense (1900-39)». II Congreso sobre el Republicanismo en la Historia de España. "Historia y biografía", 2003. Arxivat de l'original el 2018-11-07. pp. 17-18 [Consulta: 7 octubre 2011]. Arxivat 2018-11-07 a Wayback Machine.
- Entrada[Enllaç no actiu] al Diccionario biográfico del socialismo español.
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
