Els mazyàdides o dinastia mazyàdida o dels Banu Màzyad fou una nissaga àrab de l'Iraq central que va governar entre el segle x i el xii. Eren descendents del clan Nàixira de la tribu Banu Àssad, establerts entre Kufa i Hit.

El primer esmentat és Alí (I) ibn Màzyad, que fou protector (himaya) de Sura i el seu districte nomenat pel visir de l'emir buwàyhida Muïzz-ad-Dawla, Abu-Muhàmmad al-Hàssan al-Muhal·labí (visir del 956 al 963). Devia ser jove quan fou nomenat doncs va governar bastants anys, però no se sap gaire cosa del seu govern; en algun moment va dirigir una expedició contra els Banu Khafadja, i el 1003 el seu territori (que no se sap quin era) li fou confirmat pel amir-al-djuyush buwàyhida de l'Iraq, al-Hasan ibn Ustadh Hurmuz; el 1006/1007 va rebre del buwàyhida Bahà-ad-Dawla el territori d'al-Djamiayn a l'Eufrates que abans havia estat dels uqàylides de Mossul i que al llarg del segle va agafar el nom d'al-Hilla (El Camp); als darrers anys de la seva vida va lluitar contra una branca de la família, els Banu Dubays. Ja hauria mostrat submissió o desafiament segons el poder dels seus sobirans. Els mazyàdides eren xiïtes i el seu domini es va estendre per tot el que eren territoris de majoria xiïta de l'Iraq incloent Karbala i Nadjaf i amb capital a al-Hilla.

Alí hauria mort després de més de 55 anys de regnat el 1017 i l'hauria succeït un fill tingut ja de gran, el jove de catorze anys Dubays (I) ibn Alí.

Vageu article principal: Dubays ibn Alí.

Dubays va conservar la seva posició fins a la seva mort el 1082 a l'edat de vuitanta anys. El va succeir el seu fill Abu-Kàmil Mansur que va regnar poc temps. Va tenir com a successor el seu fill Sàdaqa (I) ibn Mansur sent reconegut pel sultà seljúcida Màlik-Xah I com a senyor dels territoris de l'Iraq central a l'oest del Tigris. Es va fer independent dels seljúcides vers el 1102 però fou derrotat i mort la batalla d'al-Numaniyya, prop d'al-Madain, el 1108. El seu fill Dubays (II) ibn Sàdaqa fou fet presoner i no va poder retornar a al-Hilla fins al 1118.

Vegeu articles principals: Sàdaqa ibn Mansur i Dubays ibn Sàdaqa.

Dubays ibn Sàdaqa es va haver de refugiar a Maragha amb el seljúcida Massud ibn Muhàmmad que el 1135 el va fer matar junt amb el califa al-Mústarxid. El va succeir el seu fill Sàdaqa (II) ibn Dubays, que va sostenir a Massud ibn Muhàmmad contra el seu nebot Daud ibn Mahmud, però va morir en el curs de la lluita (1137/1138) i el va succeir el seu germà Muhàmmad ibn Dubays que fou expulsat al cap de poc pel seu germà Alí (II) ibn Dubays.

A la seva mort el 1150/1151 al-Hilla va passar al domini del califa al-Muktafí encara que el domini d'aquest s'alternava amb els dels generals turcs del sultà seljúcida Muhàmmad ibn Arslan-Xah i finalment el califa va abandonar la ciutat el 1156/1157 i la van deixar en mans dels generals del sultà fins al 1163 quan al-Mústanjid va enviar un exèrcit que amb el suport dels beduïns Banu l-Muntafik va ocupar la ciutat. Els mazyàdides que hi vivien foren massacrats així com els seus partidaris asadites; els que es van escapar de la matança van haver de fugir.

• Alí (I) ibn Màzyad vers 1060-1017
• Dubays (I) ibn Alí 1017-1082
• Mansur ibn Dubays 1082-1086
• Sàdaqa (I) ibn Mansur 1086-1108
• Dubays (II) ibn Sàdaqa 1108-1135
• Sàdaqa (II) ibn Dubays 1135-1138
• Muhàmmad ibn Dubays 1138-1145
• Alí (II) ibn Dubays 1140-1150

• Màzyad
  • Alí I
    • Dubays I
      • Mansur
        • Sàdaqa I
          • Dubays II
            • Sàdaqa II
            • Muhàmmad
            • Alí II
          • Badran
          • Mansur
    • Al-Muqàl·lad
    • Thàbit

• Encyclopaedia of Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. "Mazyad, Banū".
• The Shia Rulers of Banu Ammar, Banu Mardas and the Mazidi Arxivat 2010-06-16 a Wayback Machine.
• Clifford Edmund Bosworth The new Islamic dynasties: a chronological and genealogical manual. en línia a [1]
• Nagendra Kr Singh International encyclopaedia of Islamic dynasties, en línia a [2]^{[Enllaç no actiu]}
• Entrada Mazyadid a l'Enciclopèdia Britànica a [3]^{[Enllaç no actiu]}
• The Cambridge history of Iran, Volum 5 a [4]