Attica Locke
 (2007)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1974 (49/50 anys) Houston (Texas) |
| Formació | Universitat Northwestern |
| Activitat | |
| Ocupació | novel·lista, escriptora, guionista, productora delegada |
Premis
| |
 | |
Attica Locke (Houston, 1974) és una escriptora estatunidenca, autora de novel·la negra i de misteri. També és una reconeguda guionista i productora de televisió.
Biografia
[modifica]Els seus pares eren un advocat i una executiva, i es van divorciar quan Locke encara era molt jove.[1] Es va graduar a la Universitat Northwestern i fou membre del Filmakers Lab del Festival de Cinema de Sundance en 1999, on va estudiar guió i direcció.[1]
Locke viu a Los Angeles, amb el seu marit y la seva filla. L'actriu Tembi Locke es la seva germana gran.
Carrera
[modifica]El 2009 publicà el seu primer llibre Black Water Rising, amb el que va assolir diverses candidatures a premis com el Edgar a la millor primera novel·la. Després d'un parell de novel·les més, va publicar Bluebird, Bluebird (2017), primera novel·la a la que surt el seu personatge Darren Matthews, un afroamericà membre dels Rangers de Texas.[2] [3]
Com guionista i productora ha treballat per empreses com Disney, Paramount, 20th Century Studios, HBO o Netflix.[4]
Obra
[modifica]- Black Water Rising. 2009.
- The Cutting Season. 2012.
- Pleasantville. 2015.
Sèrie Highway 59
[modifica]- Bluebird, Bluebird. 2017.[nota 1]
- Heaven My Home. 2019.
- Guide Me Home. 2024.
Filmografia
[modifica]- Early Edition. 1999. Sèrie de TV. Coguionista.
- Empire. 2015-17. Sèrie de TV. Coguionista i productora.
- When They See Us. 2019. Minisèrie de TV. Coguionista.
- Litle Fires Everywhere. 2020. Minisèrie de TV. Coguionista i productora.
- From Scratch. 2022. Minisèrie de TV. Creadora, guionista i productora.
Premis
[modifica]Per Black Water Rising.
[modifica]- 2009: Nominada al Los Angeles Times Book Prize.[5]
- 2010: Nominada al women's Prize (abans Orange Prize).[6]
- 2010 Nominada al Premi Barry a la millor primera novel·la.[7]
- 2010 Nominada al Premi Edgar a la millor primera novel·la.[7]
Per The Cutting Season.
[modifica]- 2013: Guanyadora del Ernest J. Gaines Award.[8]
Per Pleasantville.
[modifica]Per Bluebird, Bluebird.
[modifica]- 2017: Nominada al Los Angeles Times Book Prize.[11]
- 2018: Nominada al Gold Dagger Award.[12]
- 2018: Nominada al Premi Macavity.[13]
- 2018: Guanyadora del Premi Anthony.[7]
- 2018: Guanyadora del Premi Edgar.[7]
- 2018: Guanyadora del Steel Dagger Award.[7]
Per Heaven My Home.
[modifica]- 2019: Nominada al Los Angeles Times Book Prize.[14]
- 2020: Guanyadora del Staunch Book Prize.[15]
- 2020: Nominada al Left Coast Prize.[7]
Notes
[modifica]- ↑ Hi ha una traducció al castellà: Texas Blues, Alianza de Novelas, 2017.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Laity, Paul «Attica Locke: ‘When Trump was elected, overnight my book changed. I didn’t alter a word’» (en anglès). The Guardian, 15-09-2017 [Consulta: 23 abril 2021].
- ↑ «Attica Locke. Texas Blues .» (en castellà). L'H Confidencial. Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. [Consulta: 23 abril 2021].
- ↑ Galindo, Juan Carlos «Attica Locke y su rebelión literaria contra el racismo en EE UU» (en castellà). El País [Consulta: 23 abril 2021].
- ↑ «Attica Locke» (en anglès). IMDb. [Consulta: 23 abril 2021].
- ↑ Kellogg, Carolyn «LA Times announces 2009 Book Prize finalists» (en anglès). Los Angeles Times, 22-02-2010 [Consulta: 23 abril 2021].
- ↑ «Orange Prize For Fiction Longlist 2010» (en anglès). GoodReads, 2010. [Consulta: 23 abril 2021].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 «Attica Locke» (en anglès). Stop, You're Killing Me. [Consulta: 23 abril 2021].
- ↑ «Winners of the Ernest J. Gaines Award for Literary Excellence» (en anglès). Ernest J. Gaines Award. [Consulta: 23 abril 2021].
- ↑ «CWA Dagger Results» (en anglès). The Crime Writers' Association, 2015. [Consulta: 23 abril 2021].
- ↑ «Harper Lee Prize for Legal Fiction» (en anglès). AlabamaLaw The University of Alabama, 2020. [Consulta: 23 abril 2021].
- ↑ «Los Angeles Times Book Prizes 2017» (en anglès). bookReporter, 2017 [Consulta: 23 abril 2021].
- ↑ «CWA Dagger Shortlists 2018» (en anglès). The Crime Writers' Association, 2018. [Consulta: 23 abril 2021].
- ↑ «Macavity Awards» (en anglès). Mistery Readers International. [Consulta: 23 abril 2021].
- ↑ Wappler, Margaret «Ronan Farrow, Emily Bazelon and Colson Whitehead among L.A. Times Book Prize finalists» (en anglès). Los Angeles Times, 19-02-2020 [Consulta: 23 abril 2021].
- ↑ «Staunch Book Prize Winners» (en anglès). GoodReads, 2021. [Consulta: 23 abril 2021].
Enllaços externs
[modifica]Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
Cover photo is available under {{::mainImage.info.license.name || 'Unknown'}} license.
Cover photo is available under {{::mainImage.info.license.name || 'Unknown'}} license.
Credit:
(see original file).
