Así en el cielo como en la tierra

Fitxa
Direcció	José Luis Cuerda Martínez
Protagonistes	Francisco Rabal Fernando Fernán Gómez Jesús Bonilla Luis Ciges Agustín González Gabino Diego Chus Lampreave Enrique San Francisco Mónica Molina Tejedor Juan Luis Galiardo Mary Carmen Ramírez Achero Mañas Manuel Alejandre Abarca Álex Angulo Antonio Gamero Saturnino García Rodríguez Isabel Serrano María Galiana Liberto Rabal Fernando Vivanco Alicia Sánchez
Dissenyador de producció	Wolfgang Burmann
Guió	Wolfgang Burmann
Música	Francisco Ibáñez Irribarria
Fotografia	Javier Salmones
Muntatge	María Elena Sainz de Rozas
Maquillatge	Paca Almenara
Efectes especials	Reyes Abades
Dades i xifres
País d'origen	Espanya
Estrena	3 novembre 1995
Durada	95 min
Idioma original	castellà
Descripció
Gènere	comèdia
Premis i nominacions
Premis	Goya al millor actor secundari (1995)

Así en el cielo como en la tierra és una pel·lícula còmica espanyola de 1995 dirigida per José Luis Cuerda.

La pel·lícula presenta el Cel com una còpia absurda de la Terra, on Déu Pare, Jesucrist, la Mare de Déu, Sant Pere i altres personatges bíblics conviuen al més pur estil de vida castellà de postguerra. En general, ofereix una visió més humana d'aquests personatges, amb les mateixes misèries i desitjos que tenen els éssers humans en vida. D'altra banda, deixa entreveure la suposada evolució de la terra des dels temps bíblics i com ha arribat a convertir-se en alguna cosa que ni una apocalipsi és capaç de corregir.

Matacanes mor i en arribar al cel descobreix que aquest no era com ell esperava, i que tothom allí es troba revolucionat últimament. Sant Pere li explica que Déu estava preocupat per la marxa del món, i va decidir manar un segon fill a la Terra. No obstant això, Jesús s'assabenta i no està d'acord, ja que caldria reescriure la història, per la qual cosa convenç al seu Pare que el que el món realment necessita és el Apocalipsi. Convençut pel seu Fill, Déu fa tots els preparatius per a celebrar el Judici Final.^[1]

Goyas 1995^[2]

Fou rodada a Buitrago del Lozoya, Pedraza, Peñafiel i Talamanca de Jarama.

Fernando Morales a El País va escriure que "malgrat comptar en el seu repartiment amb actors de la talla de Fernando Fernán-Gómez o Paco Rabal no aconsegueix passar de l'aprovat justet."."^[3] Carlos Aguilar en su Guía del cine español lloa la premissa i les interpretacions però conclou que " el conjunt manca de forma i de ritme".^[4]

• Amanece, que no es poco