L'apel·lació a la por, també coneguda pels llatinismes argumentum ad metum o argumentum in terrorem,^[1] és una fal·làcia lògica que pretén guanyar suport per a un argument o bé esgrimint la defensa vers un enemic, o bé adduint a la por que genera l'opció contrària.

En alguns contextos i segons alguns autors, es considera un tipus d'apel·lació a l'emoció. També se l'ha vinculat al concepte de por hobbessiana, un dels postulats del filòsof Thomas Hobbes pel qual el sentiment de por mútua és un paràmetre cabdal a l'hora de crear societats regides pel contracte social.^[2][3]

L'apel·lació a la por ha estat àmpliament documentada tant en l'àmbit de la política electoral com en alguns sistemes judicials.^[4] Un exemple concret contemporani d'aquesta fal·làcia són diversos dels arguments a favor de la tinença d'armes als Estats Units d'Amèrica (contraposada al terror de no poder defensar-se legítimament): «si no dus una pistola, no et podràs protegir dels malfactors que t'ataquin».^[5] També ho fou la Llei de Drets Humans del Regne Unit del 1998, sobre la qual l'entorn mediàtic aplicà un argument d'apel·lació de la por: suposaria una reducció dels mecanismes en la lluita contra el terrorisme.^[6]

En l'espectre polític esquerra-dreta apareixen diverses crides d'aquesta mena. En el marc ideològic espanyol, sobretot d'ençà del decenni del 1990, s'han consolidat diverses fal·làcies del terror, normalitzades per extensió a la majoria del domini electoral catalanoparlant.^{[7][8][9][10]} Des de la dreta i la ultradreta, alguns casos són tals que «si manen les esquerres, els comunistes ensorraran l'economia del país»^[2] o la criminalització de col·lectius socials i de la inseguretat com «si voteu governs d'esquerres, oferireu barra lliure als okupes perquè entrin a casa vostra».^[10][11] En canvi, diversos moviments i partits d'esquerra han adquirit discursos de mobilització del vot amb consignes expressades tals que «si no votes i la dreta arriba a governar, t'arrabassà tots els teus drets»^[12][13] o de descrèdit a opcions minoritàries en pro de l'anomenat vot útil o vot de la por: «vota l'esquerra útil o si no es perdrà en favor de la dreta».^[8]

• Fenwick, Helen. Civil Liberties and Human Rights (en anglès). Taylor & Francis, 2009. ISBN 9781135329235. 
• Garden, Francis. A Dictionary of English Philosophical Terms (en anglès). 2a ed.. Londres, Oxford, Cambridge: Rivingtons, 1878. 
• Lago Peñas, Ignacio. El voto estratégico en las elecciones generales en España (1977-2000): efectos y mecanismos causales en la explicación del comportamiento electoral (en castellà). Madrid: Centro de Estudios Avanzados en Ciencias Sociales [u.a.], 2005. ISBN 978-84-7476-376-8. 
• Rodríguez Andrés, Roberto. La persuasión política. Claves para mejorar la comunicación entre la clase política y la ciudadanía en tiempos de desafección (en castellà). Centro de Investigaciones Sociológicas, 2021. ISBN 9788474768534. 
• Vázquez de Prada, Mercedes. La conquista de la democracia. España en el siglo XX, 1901-2000 (en castellà). Eunate, 2001. ISBN 9788477681212.