Antònia de Portugal (princesa de Hohenzollern-Sigmaringen)
  | |
| Nom original | (pt) Antónia Maria Fernanda Micaela Gabriela Rafaela Francisca de Assis Ana Gonzaga Silvéria Júlia Augusta de Bragança e Saxe-Coburgo-Gotha (pt) Antónia Maria de Bragança e Saxe-Coburgo-Gotha, Infanta de Portugal |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 17 febrer 1845 Lisboa (Portugal) |
| Mort | 27 desembre 1913 (68 anys) Sigmaringen (Alemanya) |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Països Baixos |
| Ocupació | dibuixant |
| Activitat | 1860 - 1913 |
| Membre de | |
| Altres | |
| Títol | Infanta de Portugal |
| Família | Dinastia Bragança i casa de Hohenzollern-Sigmaringen |
| Cònjuge | Leopold de Hohenzollern-Sigmaringen (1861–1905) |
| Fills | Guillaume de Hohenzollern-Sigmaringen, Ferran I de Romania, Charles-Antoine de Hohenzollern |
| Pares | Ferran II de Portugal i Maria II de Portugal |
| Germans | Pere V de Portugal Lluís I de Portugal Maria de Bragança i de Saxònia-Coburg i Gotha Joan de Bragança i de Saxònia-Coburg i Gotha Maria Anna de Portugal Ferran de Bragança i de Saxònia-Coburg i Gotha August de Bragança |
Premis | |
 | |
  | |
Antònia de Portugal, princesa de Hohenzollern-Sigmaringen (Lisboa 1845 - Sigmaringen 1913). Infanta de Portugal amb el tractament d'altesa reial que contragué matrimoni en el si de la família principesca i catòlica dels Hohenzollern-Sigmaringen.
Nascuda al Palau de les Necessitats de Lisboa el dia 17 de febrer de 1845 sent filla de la reina Maria II de Portugal i del príncep Ferran de Saxònia-Coburg Gotha. Neta per via paterna del príncep Ferran Jordi de Saxònia-Coburg Gotha i de la princesa hongaresa Antònia de Kohary ho era per via materna del rei Pere IV de Portugal i de l'arxiduquessa Maria Leopoldina d'Àustria.
El fet de ser una infanta portuguesa i d'origen catòlic feu que la Família reial busqués un candidat a l'altura en el si de les diferents monarquies catòliques europees per tal de casar-se a la infanta Antònia. La infanta es casà a Lisboa el 12 de setembre amb el príncep Leopold de Hohenzollern-Sigmarigen, cap de la casa principesca homònima i fill del príncep Carles Antoni de Hohenzollern-Sigmaringen i de la princesa Josepa de Baden. La parella que s'establí a Berlín i al famós Castell de Sigmaringen tingué tres fills:
- SA el príncep Jordi de Hohenzollern-Sigmaringen, nat a Benrath el 1964 i mort a Sigmaringen el 1927. Es casà en primeres núpcies amb la princesa Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies de qui quedà viudu i es tornà a casar, en segones núpcies, amb la princesa Adelguna de Baviera.
- SM el rei Ferran I de Romania, nat a Sigmaringen el 1865 i mort a Bucarest el 1927. Es casà amb la princesa Maria del Regne Unit.
- SAR el príncep Carles Antoni de Hohenzollern-Sigmaringen, nat a Sigmaringen el 1868 i mort a Namedy el 1919. Es casà amb la princesa Josepa de Bèlgica.
La princesa de Hohenzollern-Sigmaringen morí a la localitat alemanya de Sigmaringen a l'edat de 68 anys el dia 17 de desembre de 1913, mesos abans de l'esclat de la Primera Guerra Mundial.
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
