Andreu Marquès i Martí

Biografia
Naixement	(ca) Miquel Marquès i Martí 18 desembre 1937 Molins de Rei (Baix Llobregat)
Mort	3 juny 2012 (74 anys) Monestir de Montserrat (Bages)
Formació	Universitat catòlica de Lovaina Universitat Ramon Llull
Activitat
Ocupació	filòsof, monjo
Ocupador	Facultat de Teologia de Catalunya Fundació Blanquerna Universitat Ramon Llull Fundació Vidal i Barraquer
Orde religiós	Orde de sant Benet

Andreu Marquès i Martí, com a seglar Miquel Marquès i Martí (Molins de Rei, Baix Llobregat, 18 de desembre de 1937 - Montserrat, Monistrol de Montserrat, Bages, 3 de juny de 2012) fou un filòsof català i monjo del monestir de Montserrat.

Ingressà al monestir de Montserrat el 1957, on seguí estudis eclesiàstics, i fou ordenat sacerdot l'11 de juliol del 1964. A continuació va ampliar els seus estudis de filosofia a la Universitat de Lovaina, a Bèlgica. Es doctorà en filosofia, amb una tesi sobre el racionalisme crític de Hans Albert, per la Universitat Ramon Llull, i s'especialitzà en el racionalisme crític de Karl Popper i Hans Albert. Va impartir classes de filosofia al Monestir de Montserrat des del 1966. A partir de l'any 1970 va donar classes de filosofia a la Facultat de Teologia de Catalunya. En crear-se la Universitat Ramon Llull (URL), l'any 1990, va passar a ensenyar a la Facultat de Filosofia d'aquesta Universitat, d´on va ser professor catedràtic fins que l´any 2009 esdevingué professor emèrit. També va fer classes a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna (URL), a l'Escola Tècnica Superior d´Arquitectura La Salle (URL), a l´Escola de Psicologia de la "Fundació Vidal i Barraquer" i a l'Institut de Teologia de Barcelona, actualment ISCREB. Els anys 1972, 1974 i 1982 va col·laborar durant un trimestre a l'"Institut ecumènic de recerques teològiques" de Tantur, a Jerusalem.^[1][2]

Retornat a Montserrat va ser prefecte de juniors durant dos anys i prefecte d´estudis durant catorze anys, durant els períodes 1969-80 i 1986-88, fou prefecte d'estudis del monestir de Montserrat. Els seus treballs s'han centrat en la filosofia del llenguatge, l'hermenèutica filosòfica i la filosofia contemporània. Des de l'any 1970 al 1987 fou director de la revista Documents d'Església i, entre els anys 2000 i 2008, de la revista Qüestions de Vida Cristiana. Entre altres, publicà Contribució a una crítica filosòfica de l'economicisme (2000) i Comprendre la paraula (2001). Arran de la seva participació en l'Aula de la Fundació Joan Maragall Cristianisme i Cultura del 2010, publicà la biografia intel·lectual i trajectòria personal L'Ofici del Pensador Cristià d'ençà del Vaticà II.^[1][2]