Andreas Speiser

Biografia
Naixement	10 juny 1885 Basilea (Suïssa)
Mort	12 octubre 1970 (85 anys) Basilea (Suïssa)
Rector de la Universitat de Basilea
1950 – 1950 ← Walter Muschg – Alfred Gigon →
Dades personals
Formació	Universitat de Göttingen (1904–1909)
Tesi acadèmica	Die Theorie der binären quadratischen Formen mit Koeffizienten und Unbestimmten in einem beliebigen Zahlkörper  (1909 )
Director de tesi	David Hilbert
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques, teoria de nombres, teoria de grups, superfície de Riemann, història de les matemàtiques, filosofia i edició
Lloc de treball	Zúric
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat, historiador de les matemàtiques, filòsof, editor
Ocupador	Universitat de Basilea (1944–1955) Universitat de Zúric (1917–1944) Universitat d'Estrasburg (1911–1917)
Membre de	Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina
Obra
Estudiant doctoral	Verena Huber-Dyson, Johann Jakob Burckhardt, Walter Gautschi, Conrad Emmanuel Victor Leser, Ernst Trost, Edith Alice Müller, Hans Irminger (en) , Hans Brändli (en) , Erwin Gisi (en) , Conrad Emmanuel Victor Leser, Ernst Trost (en) , Armin Spaltenstein (en) , Albert A. Utzinger (en) , Willi Lüssy (en) , Hans Liebl (en) , Abraham S. Eisenstadt (en) , Fritz Haas (en) i Alfred Lips (en)
Família
Cònjuge	Emmy La Roche
Pare	Paul Speiser i Elizabeth (Lilly) Sarasin
Germans	Ernst Speiser

Andreas Speiser (Basilea, 10 de juny de 1885 - Basilea, 12 d'octubre de 1970) va ser un Matemàtic i filòsof suís.

Fill d'un influent família de Basilea, Speiser va estudiar matemàtiques a la universitat de Göttingen on li dirigia la tesi doctoral Hermann Minkowski, però la sobtada mort d'aquest el 1909 va fer que el tutor oficial de la seva tesi, defensada el mateix any, fos David Hilbert.^[1] Els anys següents va ampliar estudis a Escòcia, Londres i París. El 1911 va obtenir l'habilitació docent a la universitat d'Estrasburg, on va romandre fins al 1917.^[2]

A Partir de 1917 va ser professor de la universitat de Zúric fins que el 1944 va rebre una oferta per ser professor a la universitat de Basilea, la seva ciutat, en la qual es va jubilar el 1955.

L'obra de recerca matemàtica de Speiser va estar consagrada a la teoria de nombres, teoria de les funcions, teoria de grups i àlgebres no commutatives.^[3] Però la seva obra s'estén més enllà, abordant els temes filosòfics^[4] i històrics^[5] associats a la matèria. Va ser l'editor principal del comitè que editava de les obres completes de Leonhard Euler a partir de 1926, essent ella mateix editor de set volums.^[6]

El 1932 va publicar una de les seves obres més originals: Die Mathematische Denkweise (La mentalitat matemàtica), en la qual relacionava les matemàtiques amb gairebé totes les activitats culturals humanes.^[7]

• Burckhardt, Johann Jakob; Schnyder, Adolf. «Andreas Speiser (1885–1970)». A: Bruno Colbois, Christine Riedtmann, Viktor Schroeder (eds.). Math.ch/100: Schweizerische Mathematische Gesellschaft 1910-2010 (en alemany). European Mathematical Society, 2010, p. 129-161. ISBN 978-3-03719-089-0. 
• Radelet-de Grave, Patricia «Andreas Speiser (1885-1970) et Herman Weyl (1885-1955), scientifiques, historiens et philosophes des sciences» (en francès). Revue Philosophique de Louvain, Vol. 94, Num. 3, 1996, pàg. 502-535. ISSN: 0035-3841.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Andreas Speiser

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Andreas Speiser» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
• «Andreas Speiser». Prabook. [Consulta: 7 juny 2020]. (anglès)