André Chénier

(1795)
Biografia
Naixement	(fr) André-Marie Chénier 30 octubre 1762 Constantinoble (Imperi Otomà)
Mort	25 juliol 1794 (31 anys) París
Causa de mort	homicidi, decapitació
Sepultura	cementiri de Picpus
Formació	Universitat de París
Activitat
Ocupació	poeta, escriptor
Moviment	Neoclassicisme
Família
Pares	Louis de Chénier   i Elisabeth Santi Lomaca
Germans	Marie-Joseph Chénier
Premis  Concours général

André Marie de Chénier (Constantinoble, 30 d'octubre de 1762 - París, 25 de juliol de 1794), anomenat André Chénier, fou un poeta en llengua francesa.

Va nàixer a Constantinoble,^[1] (l'actual Istanbul), va traduir des de l'adolescència poetes grecs i va estar fascinat per la poesia clàssica. Va anar a França, i va freqüentar els ambients literaris i els salons aristocràtics.

Rere haver treballat com a secretari a l'ambaixada de França a Londres durant tres anys (1787-1790), va tornar i va participar en la revolució francesa, però va esdevenir un defensor fervent de la llibertat i va participar sobretot en la defensa de Lluís XVI. Va col·laborar al Journal de Paris (periòdic de París), òrgan dels moderats, i va condemnar els excessos en violents articles contra Jacques Pierre Brissot, Jean-Paul Marat i d'altres.

Va ser detingut el 7 de març de 1794, empresonat a Saint-Lazare, condemnat a mort i executat el 25 de juliol. Hom suposa que va ser soterrat amb les altres víctimes d'"el Terror" al cementeri de Picpus a París.

El seu destí va inspirar dues òperes: la molt coneguda d'Umberto Giordano, Andrea Chénier, l'estrena de la qual va tenir lloc a La Scala de Milà, el 28 de març de 1896; i la molt menys difosa André Chénier, del compositor nord-català Josep Coll.

• Elegies (1791)
• Odes (1791)
• Le Jeu de Paume (1791)
• Aux Suisses de Châteauvieux (1792)
• Iambes (1794)
• Les Bucòliques, pòstum (1819)

• Charlotte Corday