Els amics imaginaris (també coneguts com a amics invisibles o companys imaginaris o companys invisibles) són un fenomen psicològic i un fenomen social on una amistat o una altra relació interpersonal té lloc a la imaginació més que a la realitat física.

Encara que puguin semblar reals als seus creadors, els nens solen entendre que els seus amics imaginaris no són reals.^[1]

Es creu que els primers estudis centrats en els amics imaginaris es van fer durant la dècada de 1890.^[2] Hi ha poques investigacions sobre el concepte d'amics imaginaris en la imaginació dels nens. Klausen i Passman (2007) informen que els companys imaginaris van ser descrits originalment com a criatures i esperits sobrenaturals que es pensava que connectaven les persones amb les seves vides passades.^[3] Els adults a la història han tingut entitats com ara déus domèstics, àngels de la guarda i muses. que funcionaven com a companys imaginaris per proporcionar comoditat, orientació i inspiració per al treball creatiu.^[3] És possible que el fenomen va aparèixer entre els nens a mitjans del segle XIX quan la infància es va emfatitzar com un moment important per al joc i la imaginació.^[3]