Alfredo Espinosa Oribe

Biografia
Naixement	1903 Bilbao (Biscaia)
Mort	24 juny 1937 (33/34 anys) Vitòria
Causa de mort	execució
Sepultura	cementiri de Santa Isabel
Governador civil de Burgos
14 de setembre de 1933 – 10 de novembre de 1933
← Rafael Bosque Albiac José Castelló Soler →
Governador civil de Logronyo
10 de novembre de 1933 – 20 de desembre de 1933
← Alberto Pazos Borrero Fernando Blanco Santamaría →
Conseller de sanitat del Govern d'Euzkadi
17 d'agost de 1936 – 26 de juny de 1937
← Nou càrrec Eliodoro de la Torre y Larrinaga →
Dades personals
Nacionalitat	espanyola
Activitat
Ocupació	Metge
Partit	Unió Republicana
Llista 1r Conseller de Salut del Govern Basc 9 octubre 1936 – 24 juny 1937 – Eliodoro de la Torre y Larrinaga → Governador civil de la província de Burgos Governador civil de Logronyo

Alfredo Espinosa Oribe (Bilbao, 6 de setembre de 1903 - Vitòria, 26 de juny de 1937) fou un metge i polític basc.

Es llicencià en medicina per la Universitat de San Carlos de Madrid en 1926, participà en les lluites estudiantils contra la Dictadura de Primo de Rivera i en la fundació en 1929 del Partit Republicà Radical Socialista, i en proclamar-se la Segona República Espanyola tornà a Bilbao i va ser responsable de l'àrea de radiologia de l'Hospital Civil de Basurto.

A part de la seva labor professional, Espinosa va ser molt actiu en els cercles republicans de la política biscaïna. Escollit regidor de l'ajuntament de Bilbao el 12 d'abril de 1931 en les llistes de la Conjunció Republicano-Socialista. Amb l'adveniment de la República va ser nomenat membre de la comissió gestora de la Diputació de Biscaia. Més tard va ser Governador Civil de Burgos i de Logronyo. Amb la constitució d'Unió Republicana, en 1934, Espinosa va ser escollit el seu president en Biscaia. En esclatar la Guerra Civil, va ser nomenat comissari de Comunicacions en la Junta de Defensa de Biscaia creada a l'agost de 1936. Després de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia, Espinosa es va integrar al govern presidit per José Antonio Aguirre, com a conseller de Sanitat.

Durant el breu període del seu mandat (octubre de 1936 - juny de 1937) i malgrat el cada vegada més reduït territori sobre el que exercia la seva administració el Govern d'Euzkadi, va consagrar els seus esforços a millorar les condicions de la població que sofria la guerra. Es va fer càrrec de la Creu Roja al País Basc, va promoure la higiene rural i va organitzar l'assistència social a refugiats i fills de milicians morts, mitjançant la creació de fundacions benèfiques. Va promoure també la creació de la facultat de Medicina en la Universitat Basca, creada pel Govern Basc, a l'Hospital de Basurto. També es va significar en la prevenció de la repressió arbitrària.

Al juny de 1937, viatjava amb avió des de Tolosa de Llenguadoc cap a Santander, on s'havien retirat les restes de l'Exèrcit Basc, però l'aparell va aterrar a la platja de Zarautz, per traïció del seu pilot. Les autoritats franquistes el van detenir i van traslladar a la presó de Vitòria. Allí va ser jutjat sumàriament i condemnat a mort per "adhesió a la rebel·lió", sent executat el 24 de juny de 1937, l'endemà passat de ser detingut.

• Article sobre Alfredo Espinosa a l'Enciclopedia General Ilustrada del País Vasco "Auñamendi"
• Ressenya biogràfica dels membres del primer Govern Basc Arxivat 2007-11-22 a Wayback Machine.
• Carta enviada per Alfredo Espinosa al lehendakari Aguirre abans de ser afusellat pels franquistes