Una albufera és un llac o estany litoral d'aigua salina o salobre, separada del mar per un cordó de sorra,^[1][2] normalment de dunes, però que està en comunicació amb la mar per un o més graus, una mena de. També es pot anomenar salobrar, salat (com a Torredembarra) o simplement estany litoral com a Catalunya del Nord.

La paraula albufera prové de la llengua àrab, البحيرة al-buhayra, 'la llacuna'^[3] o 'la llacuneta', i entra al castellà a través del català, per la gran fama de l'Albufera de València.^[4] Alternativament, podria voler dir «petita mar».^[5]

A la Catalunya del Nord, es fa servir la paraula estanys (és a dir, estanys litorals), com, per exemple, l'estany de Salses, o l'estany de Sant Nazari o de Canet. Continua aquest topònim a Occitània, estanh (étang en francès), com ara l'estany de Taur (estanh de Taur), l'estany de l'Ull de Ca (estanh d'Uèlh de Can), o l'estany de Bèrra (mar de Bèrra o estanh de Bèrra).^[6]

Es forma per colmatació d'una antiga badia pels aportaments de sediments marins o fluvials.^[7] Allà on les marees no són gaire fortes i la sorra se sedimenta a una llarga llengua propera a la costa es formen albuferes llargues i estretes, separades del mar per una estreta barra de sorra o terra paral·lela a la vorera, és a dir, un cordó litoral, amb una o més obertures o canals estrets que s'anomenen graus. En estancar-se es poden formar aiguamolls. Molts espais van ser assecat artificialment per l'home i ecosistemes s'han trencat per interessos econòmics a curt termini.^[8] A causa del lent fluix i intercanvi d'aigües amb la mar, té una temperatura superior al mar. En ser un ecotò són espais plens de vida amb una flora aquàtica abundant aixina com fauna ictícola que va a pondre els ous. És l'hàbitat de molts ocells limícoles, nidificants o no, i ocells migratoris per fer escala durant els seus viatges estacionals.^[6]

Algunes de les albuferes destacables, tant a casa nostra com més enllà, son:

• L'Albufera de València
• S'Albufera de Mallorca
• Reserva natural de l'Albufereta, Mallorca
• S'Albufereta, a Alcúdia, Mallorca
• S'Albufera des Grau, a Menorca
• Salines de Santa Pola i el Fondo, que conformava antigament una gran zona humida coneguda com l'Albufera d'Elx
• El Mar Menor, a Múrcia
• Estany de Salses o de Leucata
• Estany de Sant Nazari o Estany de Canet, prop dels municipis de Sant Nazari i Canet de Rosselló
• Estany de l'Ull de Ca (en occità, Estanh d'Uèlh de Can), a prop de les viles de Sijan i Bajas, a l'Aude
• Estany de Taur (en occità, Estanh de Taur), a prop de les viles d'Agde i Seta, a l'Erau (Llenguadoc)
• Estany de Bèrra (en occità, Mar de Bèrra o Estanh de Bèrra; en francès, Étang de Berre), a la Provença
• Salanca
• Llacuna de Venècia, a Itàlia
• Les albuferes del Sivaix, vora la mar d'Azov, a la península de Crimea (Ucraïna)
• Llac Pulicat (Confederació d'Estats de la Índia).

• Thede, Max; Sanchis Guarner, M. (trad.). Vicent F. Garcia Perales i Heike Soennecken. La Albufera de Valencia. Estudio del habla y la cultura popular. Paiporta: Denes, 2011. 
• Thede, Max. «Die Albufera von Valencia. Eine volkskundliche Darstellung». A: Volkstum und Kultur der Romanen (en alemany). tom VI, 1933, p. 210-273 i 317-383. 

• Pàgina oficial de l'Albufera de València (català)
• Parc natural de s'albufera des Grau a Menorca, a Balears Natura (català)
• Parc natural de s'albufera de Mallorca, a Balears Natura (català)