Al-Mútazz

Nom original	(ar) محمد المعتز بالله
Biografia
Naixement	847 (Gregorià) Samarra (Iraq)
Mort	16 juliol 869 (21/22 anys) Samarra (Iraq)
13è Califa abbàssida
17 octubre 866 – 9 juliol 869 ← Al-Mustaín – al-Muhtadí →
Dades personals
Religió	Islam
Activitat
Ocupació	califa
Període	Anarquia de Samarra
Altres
Títol	Califa
Família	Abbàssides
Fills	Abu-l-Abbàs Abd-Al·lah ibn al-Mútazz
Pares	al-Mutawàkkil   i Qabiha
Germans	al-Múntassir Al-Mútamid Talha al-Muwàffaq Al-Muàyyad

Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Mútazz bi-L·lah —àrab: أبو عبد الله محمد المعتز بالله, Abū ʿAbd Allāh Muḥammad al-Muʿtazz bi-Llāh—, més conegut per la primera part del seu làqab al-Mútazz (847-869), fou un califa abbàssida de Bagdad (866-869), fill del califa al-Mutawàkkil i de la seva concubina esclava, Kabiha.

La guàrdia turca de Samarra va deposar al-Múntassir el 9 de juny del 862 i va posar al tron un cosí, al-Mustaín. Els partidaris de Muhàmmad al-Mútazz, el germà d'al-Múntassir i hereu que llavors tenia 15 anys, es van revoltar, però foren derrotats pels mercenaris turcs. Al-Mustaín va confiscar els béns d'al-Mútazz i del seu germà Ibrahim al-Muàyyad, que foren empresonats. Els turcs els volien executar però la intervenció del secretari en cap (que exercia part de les funcions de visir), Ahmad ibn al-Khasib, els va salvar.

Posteriorment, durant els disturbis causats per la guàrdia turca a Samarra, els partidaris d'al-Mútazz el van treure de la presó i es va iniciar una lluita violenta de la qual al-Mútazz aquesta vegada va sortir triomfant. Va aconseguir amb promeses el servei dels turcs que van assetjar Bagdad i finalment el seu cosí al-Mustaín va abdicar el gener del 866 i al-Mútazz fou reconegut califa el 25 de gener del 866. Es va pactar que el califa deposat residira a Medina però fou arrestat quan era a Wasit i executat l'octubre del 866 a Katul (Samarra). Al-Mutawàkkil havia deixat establert que a la seva mort havien de ser califes successivament els seus fills al-Múntassir, al-Mútazz i al-Muayyad. Així aquest darrer esdevenia hereu al tron però al-Mútazz el va obligar per la força a renunciar als seus drets i el va fer matar tot seguit. El seu primer visir fou Abu-l-Fadl Jàfar al-Iskafí, imposat per la guàrdia turca, però se'n va desfer tan aviat com va poder i va nomenar Ahmad ibn Israil amb ajut del qual va intentar reduir la influència del general turc Bughà aix-Xarabí.

Més endavant van esclatar revoltes kharigites a la Jazira i la regió de Mossul, i a la regió de Bàssora es van revoltar els zanj. També hi va haver revoltes alides al Hijaz (el hassànida Ismail ibn Yusuf) i al Tabaristan sota el zaidita Al-Hàssan ibn Zayd. Especialment notable fou la progressió al sud de l'Iran del safàrida Yaqub ibn al-Layth, si bé encara no va arribar a la província de Fars fins més tard.

El 867, en un motí de les tropes turques reclamant els seus sous, el general Salih ibn Wasif va resultar mort. Bughà aix-Xarabí fou empresonat i executat el 868, i aquell any feu enverinar Alí an-Naqí, desè imam xiïta imamita, que estava confinat a Samarra.^[1] Però la influència turca va retornar el 869 amb Salih ibn Wasif i Baibakk, mentre que la dels governadors militars de Bagdad, tahírides del Khorasan, i els seus oficials, declinava amb Sulayman ibn Abd Allah (869-879) menys competent que el seu germà i predecessor Ubayd Allah ibn Abd Allah ibn Tahir (867-869), al qual el califa havia obligat a renunciar. Salih ibn Wasif va poder apartar llavors el visir Ahmad ibn Israil, i Abu-l-Fadl Jàfar al-Iskafí va tornar al càrrec i es va satisfer els soldats turcs amotinats que reclamaven la paga.

A mig juliol del 869, es van aliar les faccions dels turcs (els ferghanis i els magharibes) i el califa fou deposat. Al-Mútazz va morir tres dies després, el 16 de juliol del 869, quan tenia 24 anys, a causa dels maltractes rebuts. Els turcs van posar al tron al fill d'al-Wàthiq, Muhammad, que va regnar amb el lakab d'al-Muhtadí, però se li va imposar com a visir a Abu-l-Fadl Jàfar al-Iskafí.

• Henry Frederick Amedroz, David Samuel Margoliouth, Ibn Miskawayh, Ahmad ibn Muhammad, Rudhrawari, Abu Shuja Muhammad ibn al-Husayn, "The eclipse of the Abbasid caliphate; original chronicles of the fourth Islamic century", 1920
• W. Muir, The Caliphate: Its Rise, Decline and Fall, from Original Sources (1892)
• Dominique Sourdel, Le Vizirat Abbaside de 749 à 936 (132 à 224 de l'Hégire), Damasc: Institut Français de Damas, 1959-1960. (francès)
• Janine et Dominique Sourdel, Dictionnaire historique de l'islam, Ed. PUF, ISBN 978-2-130-54536-1