Per a altres significats, vegeu «Abu Bakr al-Baghdadi».

Al-Baghdadí

Nom original	(ar) عبد القاهر بن طاهر البغدادي
Biografia
Naixement	(ar) أبو منصور عبدالقاهر ابن طاهر بن محمد بن عبدالله التميمي الشافعي البغداديar c. 961 Bagdad (Califat Abbàssida)
Mort	1037 (75/76 anys) Esfarayen (Iran)
Religió	Islam, sunnisme i aixarisme
Activitat
Camp de treball	Aixarisme, xafiisme i matemàtiques
Ocupació	matemàtic, literat, alfaquí, ulema
Professors	Al-Isfarainí
Alumnes	Abū l-Qàsim al-Qushayrí, al-Bayhaqí i Al.Faramdhí
Obra
Obres destacables Kitab al-milal wa-al-nihal أصول الدين Farq bayna al-firaq (2020) al-Asmau wa-s-sifat

Al-Baghdadí (àrab: عبد القاهر بن طاهر البغدادي) (Bagdad, c. 961 - Esfarayen, 1037), de nom complet Abu-Mansur Abd-al-Qàhir ibn Tàhir ibn Muhàmmad ibn Abd-Al·lah at-Tamimí aix-Xafií al-Baghdadí, va ser un matemàtic, jurista xafiïta,^[1] teòleg aixarita^[2] i especialista en aqida.^[3] Conegut indistintament com a Abu-Mansur al-Baghdadí o Ibn Tàhir al-Baghdadí.

Abu-Mansur al-Baghdadí va néixer, com indica la seva nisba al-Baghdadí, a Bagdad (actual Iraq) vers l'any 980, fill d'una família acomodada. Del seu nom complet, es poden deduir alguns elements biogràfics: l'altra nisba, at-Tamimí, significa probablement la seva vinculació (real o fictícia) a la tribu dels Banu Tamim, originària de l'Aràbia Saudita, i la tercera nisba, aix-Xafií, que pertanyia a l'escola de jurisprudència musulmana xafiïta.

Va deixar Bagdad amb el seu pare per instal·lar-se a Nixapur, al nord-est de l'actual Iran, on va portar una vida d'ensenyament i recerca. La inestabilitat política de la regió i les constants revoltes, el portaren a traslladar-se a la més tranquil·la ciutat d'Esfarayen, sempre a l'actual Iran. Com a Nixapur, seguirà amb les seves ensenyances de franc, gràcies a la seva fortuna personal.

Malgrat que va escriure nombroses obres religioses, teològiques i jurídiques, és conegut fonamentalment per dos tractats matemàtics que han estat a bastament estudiats, al contrari que la resta de la seva obra. El primer és un petit volum sobre les mesures, Kitab fi-l-misaha, en el qual explica les formes de mesurar longituds, superfícies i volums amb les regles ordinàries. El segon, At-takmila fi-l-hissab, és més llarg i molt més important.

En la introducció de la Takmila,^[4] Abu-Mansur diu que vol explicar tots els diferents sistemes aritmètics. Abu-Mansur presenta set sistemes aritmètics diferents, en comptes dels tres que tradicionalment utilitzaven els llibres de la seva època (sexagesimal, indi i comptar amb paraules).

Els dos primers sistemes explicats per Abu-Mansur són els de l'aritmètica índia pels nombres enters i per les fraccions. El tercer és el sexagesimal (expressat en numerals indis i tractat en la forma dels indis). El quart és el comptar amb paraules a l'estil d'al-Buzajaní o al-Karají. Els següents dos sistemes són l'aritmètica dels nombres irracionals i les propietats dels nombres. I, finalment, el setè és l'aritmètica comercial.

Abu-Mansur és partidari clarament del sistema indi, però les seves aportacions més notables es troben en l'anàlisi dels nombres irracionals, en el qual tracta les regles dels irracionals del Llibre X dels Elements de Geometria d'Euclides en forma numèrica, i en les propietats del nombres, en el qual millora i corregeix errors de Nicòmac.

En aquest aspecte, Abu-Mansur presenta una interessant discussió dels nombres perfectes, deficients i abundants.

A més d'això, l'interès d’At-takmila fi-l-hissab resideix en la citació i comentari dels treballs de Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, que són avui desapareguts i que expliquen d'alguna manera la polèmica medieval entre abacistes i algoristes.

Al-Baghdadí va ser també autor de diferents obres religioses i teològiques; la més notable és Farq bayn al-Firaq (Diferències entre les sectes),^[5] en la qual exposa i compara els diferents corrents de l'Islam, partint de la base que el Sunnisme és l'única verdadera i que totes les demés son herètiques. També examina les creences d'altres religions, com la cristiana o l'hebrea, però només de passada.^[6] En la seva obra Kitab usul al-din (Fonaments de l'Islam), fa un tractament sistemàtic, començant pel cosmos, els atributs de déu i els cins pilars de l'Islam (fe, pregària, caritat, dejuni i peregrinació)^[7] i acabant amb la gihad i les lleis de la propietat, contribuint a l'amalgama de conceptes legals, polítics, socials i religiosos en que va esdevenir l'Islam.^[2]

• Choueiri, Youssef M. Islamic Fundamentalism 3rd Edition: The Story of Islamist Movements (en anglès). Continuum International Publishing Group, 2010. ISBN 0826498019. 
• Mohd Radhi, Ibrahim «Knowledge of Good and Evil According to Muslim Theologians» (en anglès). The International Journal of Religion and Spirituality in Society, Vol. 9, 2019, pàg. 45-52. DOI: 10.18848/2154-8633/CGP/v09i03/45-52. ISSN: 2154-8633.
• Pulcini, Theodore. Exegesis as Polemical Discourse (en anglès). The American Academy of Religion, 1998. ISBN 0-7885-0396-0. 
• Rippin, Andrew; Knappert, Jan. Textual Sources for the Study of Islam (en anglès). University of Chicago Press, 1990. ISBN 0226720632. 
• Saidan, A.S.. «The 'Takmila fi'l-Hisab' of al-Baghdadi». A: David A. King, George Saliba (eds.). From deferent to equant (en anglès). New York: New York Academy of Sciences, 1987, p. 437-443. ISBN 9780897663953. 
• Shagaviev, Damir Adgamovich «Imam Abu Mansur al-Baghdadi in Wafiyyat al-Aslaf Biographical Dictionary by Shihab al-Din al-Marjani» (en rus). Исламоведение, Vol. 14, 2023, pàg. 58-66. DOI: 10.21779/2077-8155-2023-14-3-58-66. ISSN: 2077-8155.

• Saidan, A.S. «Al-Baghdādī, Abū Manṣūr ʿAbd Al-Qāhir Ibn Ṭāhir Ibn Muḥammad Ibn ʿAbdallah, Al-Tamīmī, Al-Shafiʿī» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 11 setembre 2012].
• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Al-Baghdadí» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• van Ess, J. «BAḠDĀDĪ, ʿABD-AL-QĀHER» (en anglès). Encyclopaedia Iranica, 2011. [Consulta: 5 abril 2024].