Agustín Argüelles Álvarez
  | |
| Nom original | (es) Agustín Argüelles |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 18 agost 1776 Ribadesella (província d'Astúries) |
| Mort | 26 març 1844 (67 anys) Madrid |
| Sepultura | Panteó d'Homes Il·lustres de Madrid |
.svg){kind=small} President del Congrés dels Diputats | |
| 24 març 1841 – 24 agost 1841 ← Román Martínez Montaos (en)  – Pedro Antonio Acuña y Cuadros → | |
_Version_with_Golden_Fleece_and_Order_of_Charles_III_Collars.svg){kind=small} Curador Isabel II d'Espanya | |
| 1841 – 1843 | |
| President del Congrés dels Diputats | |
| 1r juny 1837 – 30 juny 1837 ← Martín de los Heros y de las Bárcenas – Vicente Sancho y Cobertores → | |
 Ministre de la Governació | |
| 3 abril 1820 – 2 març 1821 ← José García de la Torre – Mateo Valdemoros de la Cruz → | |
| Diputat al Congrés dels Diputats | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat d'Oviedo |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític, diplomàtic |
| Obra | |
Obres destacables | |
 | |
Agustín Argüelles Álvarez (Ribadesella, Astúries el 28 d'agost del 1776 - Madrid, 27 de març del 1844). Fou advocat, polític del moviment lliberal espanyol i diputat i diplomàtic. Passà a la història amb els malnoms de: El Divino Argüelles i Arístides espanyol. També fou tutor de la reina Isabel II d'Espanya.
Era fill d'una bona família d'ascendència aristocràtica,[1] establerta a Ribadesella, a la costa asturiana. De molt jove treballà com a secretari del bisbe de Barcelona, Monsenyor Pere Díaz Valdés.
Va estudiar a la universitat d'Oviedo (Asturies). S'establí a Madrid en 1800. Fou diputat per Oviedo a les Corts de Cadis. Participà en l'aprovació de les lleis com la llibertat d'impremta (premsa) i l'abolició del torment.
També destacà en la redacció del preàmbul de la primera constitució espanyola (1812), a la que anomenaven "La Pepa". No tardaria que el rei Ferran VII l'enviès a la presó quan el monarca instaurà l'absolutisme. El desembre de 1814 el rei ordenà el trasllat d'Argüelles a Alcúdia, (Mallorca), on restarà des de 1815 fins a 1820.
Fou ministre de Governació durant el trienni liberal (1820-1823), però va dimitir per desavinences amb el rei i marxà a Anglaterra, on treballà com a bibliotecari de lord Holland. A la mort de Ferran VII fou escollit procurador a les Corts de l'Estatut Reial i un dels redactors de la Constitució de 1837. En 1841 fou nomenat president del Congrés.[2] Entre 1841 i 1843 Argüelles fou tutor de la reina Isabel II d'Espanya per desig de les Corts.
Destacà de la seva personalitat la improvisió, intel·ligència i la gran facilitat de paraula.
Obres
[modifica]
- Catilinaria contra los reyes, papas, obispos, la Inquisición, etc. (Editorial Filadelfia, 1824)
- Apéndice de una sentencia pronunciada el 11 de mayo de 1825.
- Audiencia de Sevilla contra 63 diputados (Londres 1834)
- Exámen histórico de la reforma constitucional (Londres 1835)
- Discurso -20 de juliol de 1841- sobre la venta de los bienes del clero (Madrid 1841).
Referències
[modifica]- ↑ Ramos Argüelles, Antonio. Agustín Argüelles (1776-1844): padre del constitucionalismo español (en castellà). vol.1. Atlas, 1990, p. 32-33. ISBN 8436310802.
- ↑ Biografia al Congrés dels Diputats
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Miguel José de Azanza |
 1813 - 1822 |
Succeït per: Antonio Pérez de Tudela |
_Pillars_of_Hercules_Variant.svg){kind=small}
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
