Agnese Schebest

Biografia
Naixement	(cs) Agnese Šebesta 15 febrer 1813 Viena (Àustria)
Mort	22 gener 1870 (56 anys) Stuttgart (Alemanya)
Sepultura	Hoppenlau Cemetery (en)
Residència	Summer house of the German order Heilbronn (en) (1842–1847)
Activitat
Ocupació	cantant, cantant d'òpera, professora de música
Veu	Mezzosoprano
Instrument	Veu
Família
Cònjuge	David Friedrich Strauss (1842–)
Signatura

Agnese Schebest (Viena, 15 de febrer de 1813 - Stuttgart, 22 de gener de 1870)^[1] va ser una mezzosoprano austríaca. Va viure com a professora de cant a Múnic i Stuttgart.

Schebest va néixer a Viena, filla d'un cap de l'exèrcit austríac, nascut a Txèquia. Es va mudar a Praga de petita amb els seus pares a causa d'un canvi professional en la tasca del seu pare. Aquest darrer va morir a causa d'una ferida en una explosió de les fortificacions d'Alessandria el 1816.

Va viure amb la seva mare a Terezin, on va cridar l'atenció de petita en els concerts de l'església. Als onze anys va obtenir lliçons de cant de franc amb cantant de cambra Johann Miksch i classes d'interpretació amb l'actriu Friederike Vohs de Dresden. A l'òpera de la cort de Dresden, va cantar primerencament com a cor i comissària.

Schebest va debutar en òpera el 1830 com a Benjamin, a l'òpera Joseph de Méhul a l'escenari de la pista de Dresden. Com a resultat, va obtenir una feina allí, cosa que li va permetre tenir cura econòmicament de la seva família. Altres papers van ser Leonore a Fidelio de Beethoven, Rebecca a Der Templer und die Jüdin de Marschner, Sesto a La clemenza di Tito de Mozart i Alice a Robert le diable de Meyerbeer. Aleshores, Wilhelmine Schröder-Devrient que també treballava a Dresden i va quedar profundament impressionada pel seu treball.

Al cap de dos anys va rescindir el contracte de Dresden, que també l'obligava a actuar, perquè temia que la formació de veu pogués patir sota els papers. Després d'èxits diverses convidades a Berlín i Leipzig, va acceptar una invitació als escenaris de Budapest a la primavera de 1832, on va tenir contracte fins a 1836. Allà va tenir èxits com Agathe a Der Freischütz de Weber, Die Schweizer Familie de Joseph Weigl, Zerline a Don Giovanni de Mozart, Desdemona a Otello de Rossini, en el paper titular del Cherée de Médée i sobretot com Romeo a I Capuleti e i Montecchi de Bellini.

El 1834 i el 1835 va fer visites a Viena, Dresden i Graz. Després de la finalització del seu compromís a Budapest, va oferir actuacions de convidat a les principals òperes alemanyes del 1836 al 1841. En aquest moment tenia la seva residència a Nuremberg. Després d'una estada a París, viatjà a Itàlia el 1841 amb actuacions a Trieste i Venècia. Després va venir a Weimar, Schwerin, Varsòvia, Lemberg, Múnic i finalment a Karlsruhe el juny de 1842. Va acabar la seva carrera perquè s'havia casat amb el teòleg i biògraf David Friedrich Strauß. El matrimoni, que va tenir dos fills, va ser infeliç i va acabar en divorci després d'uns anys.

Schebest va morir a Stuttgart als 56 anys.

• Aus dem Leben einer Künstlerin Stuttgart: Ebner & Seubert, 1857 (Google-Digitalisat)
• Rede und Geberde. Studien über mündlichen Vortrag and plastischen Ausdruck Leipzig: Abel, 1861

• Heinrich Ferdinand Mannstein: Denkwürdigkeiten der churfürstlichen und königlichen Hofmusik zu Dresden im 18. und 19. Jahrhundert: Nach geheimen Papieren und Mittheilungen. Contenen: imatges de vida de Johann Aloys Miksch i els seus alumnes: Alphonso Zesi,^[2] Bergmann, Schröder-Devrient, Agnes Schebest, Naumann, Carl Maria v. Weber, Morlacchi, Benelli, etc. Heinrich Mattes, Leipzig 1863 MDZ Reader .
• Heinrich Welti (1890), "Schebest, Agnese", Allgemeine Deutsche Biographie (ADB) (en alemany), 30, Leipzig: Duncker & Humblot, pp. 651-653
• C. Höslinger: "Schebest Agnese". In: Österreichisches Biographisches Lexikon 1815–1950 (ÖBL). Vol. 10, Austrian Academy of Sciences, Viena 1994, ISBN 3-7001-2186-5, p. 55 f. (Enllaços directes a "pàg. 55", "pàg. 56")
• Anton Schott i Maximilian Hörberg (ed.): Hie Welf! Hie Waibling! - Streitfragen auf dem Gebiete des Gesanges (nova edició revisada de la 1a edició: Berlín 1904), Verlag Maximilian Hörberg, Múnic 2008. ISBN 978-3-00-022594-9.