For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Adrian Willaert.

Adrian Willaert

Plantilla:Infotaula personaAdrian Willaert

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 1480 Modifica el valor a Wikidata
Rumbeke (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 desembre 1562 Modifica el valor a Wikidata (81/82 anys)
Venècia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mestre de capella basílica de Sant Marc
1527 – Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Venècia (1527–1562)
Ferrara (1515–1527) Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1515 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata -
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJean Mouton Modifica el valor a Wikidata
AlumnesCipriano de Rore, Andrea Gabrieli i Costanzo Porta Modifica el valor a Wikidata
MecenesHipòlit II d'Este Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 48a4c3b0-69d2-4d92-a2d7-61d0e33fdf02 Discogs: 6309383 IMSLP: Category:Willaert,_Adrian Modifica els identificadors a Wikidata

Adrian Willaert (c. 1490 - † 7 de desembre de 1562) va ser un compositor flamenc del Renaixement fundador de l'escola veneciana de música. Com altres contemporanis va viatjar a Itàlia i van implantar allà l'estil polifònic de la música flamenca. Willaert va ser un dels compositors més versàtils de l'època i va escriure música en gairebé tots els estils i formes existents.

Biografia

[modifica]

Va néixer a Bruges o a Roeselare al comtat de Flandes (actualment a Bèlgica). Segons el seu alumne i gran teòric de la música renaixentista, Gioseffo Zarlino, Willaert va anar a París a estudiar dret però finalment es va decidir per la música. A París va conèixer Jean Mouton, principal compositor de la capella real francesa i compatriota estilístic de Josquin des Prés.

Cap al 1515 Willaert viatja per primera vegada a Roma. I en aquest viatge es va produir un fet que mostra ja les habilitats del jove compositor. Va anar a escoltar el cor de la capella papal i aquest va interpretar una obra que atribuïen al famós Josquin des Prés; quan Willaert els va informar de l'error i que estaven interpretant una obra seva –probablement el motet a sis veus Verbum vonum et suau–, els cantaires van parar de cantar. Òbviament l'estil primerenc de Willaert és molt similar al de Josquin, amb suaus polifonies, veus balancejades i un ús freqüent de la imitació.

El juliol de 1515, Willaert ingressa al servei del Cardenal Ippolito I d'Este, a Ferrara. Ippolito viatjava molt i Willaert sovint el va acompanyar en els seus viatges. Un dels llocs on van anar va ser Hongria, on sembla que el compositor va romandre entre 1517 i 1519. Quan el cardenal morí, el 1520, Willaert entrà al servei del Duc Alfonso d'Este, a Ferrara. El 1522, obtingué un càrrec a la capella del Duc, i l'any 1525 deixà el càrrec per posar-se al servei d'Ippolito II d'Este a Milà.

Un dels principals èxits de Willaert, i un fet important per a l'evolució de la música, va ser el seu nomenament com a mestre de capella a Sant Marc de Venècia. Allà l'activitat musical passava per un mal moment i amb la seva arribada la situació va canviar. Des del seu nomenament, el 1527, fins a la seva mort l'any 1562, Willaert va mantenir el seu càrrec a Sant Marc, i allà va formar alumnes molt competents com el francès Leonard Barré.[1] Compositors de tota Europa anaven a Venècia per estudiar amb ell cant i composició, entre ells el seu compatriota Hubert Waelrant i els italians Girolamo Parabosco,[2] Gioseffo Guami,[3] Balbi, Nicola Vicentino i Costanzo Porta.[4] Mentre va estar amb el Duc de Ferrara va establir nombrosos contactes i aconseguí tenir amics influents, inclosa la família dels Sforza a Milà. Sens dubte, ells van ajudar a escampar la fama de Willaert provocant l'arribada de músics estrangers al nord d'Itàlia.

Media

[modifica]

Le dur travail Le dur travail (pàg.)

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • "Adrian Willaert," article a The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie. 20 vol. London, Macmillan Publishers Ltd., 1980. ISBN 1-56159-174-2
  • Gustave Reese, Music in the Renaissance. New York, W.W. Norton & Co., 1954. ISBN 0-393-09530-4
  • Harold Gleason and Warren Becker, Music in the Middle Ages and Renaissance (Music Literature Outlines Series I). Bloomington, Indiana. Frangipani Press, 1986. ISBN 0-89917-034-X
  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 7, pàg. 909 (ISBN 84-239-4507-3)
  2. * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1047. (ISBN 84-7291-226-4)
  3. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 549. (ISBN 84-7291-255-8)
  4. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 46, pàg. 576 (ISBN 84-239-4546-4)

Enllaços externs

[modifica]
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Adrian Willaert
Listen to this article

This browser is not supported by Wikiwand :(
Wikiwand requires a browser with modern capabilities in order to provide you with the best reading experience.
Please download and use one of the following browsers:

This article was just edited, click to reload
This article has been deleted on Wikipedia (Why?)

Back to homepage

Please click Add in the dialog above
Please click Allow in the top-left corner,
then click Install Now in the dialog
Please click Open in the download dialog,
then click Install
Please click the "Downloads" icon in the Safari toolbar, open the first download in the list,
then click Install
{{::$root.activation.text}}

Install Wikiwand

Install on Chrome Install on Firefox
Don't forget to rate us

Tell your friends about Wikiwand!

Gmail Facebook Twitter Link

Enjoying Wikiwand?

Tell your friends and spread the love:
Share on Gmail Share on Facebook Share on Twitter Share on Buffer

Our magic isn't perfect

You can help our automatic cover photo selection by reporting an unsuitable photo.

This photo is visually disturbing This photo is not a good choice

Thank you for helping!


Your input will affect cover photo selection, along with input from other users.

X

Get ready for Wikiwand 2.0 🎉! the new version arrives on September 1st! Don't want to wait?