Adolf von Harnack
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 maig 1851 Tartu (Estònia) |
| Mort | 10 juny 1930 (79 anys) Heidelberg (Alemanya) |
| Sepultura | antic cementiri de sant Mateu |
| Religió | Luteranisme |
| Formació | Universitat Imperial de Dorpat Universitat de Leipzig |
| Director de tesi | Moritz Wilhelm Drobisch i Adolf Ebert |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Leipzig Marburg |
| Ocupació | teòleg, professor d'universitat, escriptor, historiador de l'Església, bibliotecari, historiador de la religió |
| Ocupador | Universitat Frederic Guillem de Berlín (1888–1924) Universitat de Marburg (1886–) Universitat de Giessen (1879–) Universitat de Leipzig (1876–) Universitat Humboldt de Berlín |
| Membre de | |
| Alumnes | Otto Schmiedel (en)  |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Heinrich Scholz i George Robert Olshausen (en) |
| Família | |
| Cònjuge | Amalie von Harnack |
| Fills | Ernst von Harnack |
| Pares | Theodosius Harnack i Marie Harnack |
| Germans | Carl Gustav Axel Harnack Otto Harnack |
Premis | |
Adolf Von Harnack (Dorpat, Livònia, 1851 - Heidelberg, 10 de juny de 1930) fou un teòleg luterà alemany.
Estudià a les universitats de Dorpat i Leipzig. Fou posteriorment professor de les Universitats de Leipzig, Giessen i Berlín. També fou director de la Theologische Literaturzeitung i de la Biblioteca Real de Berlín. Criticà el mètode de la mitologia comparativa “que troba una vinculació causal entre tot i tot lo demés...” Fou un autor de l'Escola liberal, des del racionalisme. Contribuí a la recerca del Jesús històric.
D'acord amb l'esperit racionalista-positivista de la seva època, Harnack presumir de conèixer l'evangeli original de Jesús emprant el mètode históric-crític.[1]
Segons Harnack, els teòlegs del segle ii van cometre l'error d'intentar racionalitzar l'evangeli de Jesús. Per ell, l'evangeli es redueix a l'anunci de l'arribada del regna, de la paternitat de Déu, la dignitat del ser humà, i del manament de l'amor. Qualsevol altra afirmació té el seu origen en infiltracions gregues. Segons Harnack, el dogma seria "una construcció de l'esperit grec sobre el fonament de l'evangeli".
A partir de Harnack, les seves tesis han suposat una gran influencia, i han estès una idea de la "hel·lenització del cristianisme" de connotacions profundament negatives.
Obres
[modifica]- Lehrbuch der Dogmengeschichte (1885)
- Grundriss der Dogmengeschichte (1889)
- Das Apostolische Glaubensbekenntnis. Ein geschichtlicher Bericht nebst einer Einleitung und einem Nachwort (1892)
- Geschichte der altkirchlichen Literatur bis Eusebius (1893)
- Das Wesen des Christentums (1900)
- Die Mission und Ausbreitung des Christentums in den ersten drei Jahrhunderten (1902)
- Beitrage zur Einleitung in das neue Testament (1906)
- “Les dites de Jesús” (1908)
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- «Adolf von Harnack» (en castellà). Enciclopedia Libre Universal. «El contingut d'aquest article incorpora material adaptat d'una entrada de la Enciclopedia Libre Universal, publicada sota llicència GFDL.»
- Adolf von Harnack. Christentum, Wissenschaft und Gesellschaft, Kurt Nowak i cols., eds., Göttingen: Vandenhoeck & Ruprecht, 2003
Enllaços externs
[modifica]
- Treball d'Adolf Harnack at CCEL (anglès)
- «Bibliografia relacionada amb Adolf von Harnack» (en alemany). Al catàleg de la Biblioteca Nacional d'Alemanya.
- Obres de Adolf von Harnack al Projecte Gutenberg.
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
