Ada Castells Ferrer
 (2019)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1969 (54/55 anys) Nou Hospital Evangèlic (Barcelonès) |
| Formació | Universitat Autònoma de Barcelona (–1991) |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, escriptora, professora |
| Ocupador | Avui (1991–2010) |
| Membre de | |
| Gènere | Novel·la i article periodístic |
| Obra | |
Obres destacables Mare, Pura Sang, El dit de l'àngel | |
Premis
| |
| Lloc web | adacastells.cat |
  | |
Ada Castells Ferrer (Nou Hospital Evangèlic, 1969) és una escriptora i periodista catalana, col·laboradora del diari Avui i de Barcelona Televisió. Castells col·labora també amb el suplement de cultura de La Vanguardia i amb el Time Out Barcelona. El 1998, va publicar la seva primera novel·la El dit de l'àngel (editorial Empúries en català, i Anagrama en castellà), que va basar en els seus avantpassats protestants. Des l'aleshores, ha continuat publicant diverses novel·les, i alguns relats curts. El 2012, rebé el 32è Premi Sant Joan Unnim de literatura catalana, amb l'obra Pura sang.[1][2][3][4] És professora d'escriptura a l'Escola d'escriptura de l'Ateneu Barcelonès i a la Universitat Abat Oliba.
Obres
[modifica]Algunes de les seves obres publicades són:[5]
- 1998: El dit de l'àngel (publicada per l'editorial Empúries en català, i Anagrama[6] en castellà).
- 2001: Mirada (editada també per Empúries i Anagrama).
- N'estem fins als fogons (editorial Columna), un llibre de receptes i contes, escrit conjuntament amb Jordi van Campen.
- 2002: La crida del mar (editat per Mòbil books).
- 2005: Tota la vida (editorial Empúries en català, i el 2007, editorial Edhasa en castellà, i en alemany per Berlin Verlag). Recrea la història del pintor C. D. Friedrich.[7]
- 2006: Sortir de mare: de l'última contracció a la primera reunió de l'escola bressol, recull d'articles sobre la maternitat (editorial Empúries).
- 2012: Pura sang, novel·la de misteri ambientada a Menorca (Edicions 62).[8]
- 2018: La primavera pendent (editorial Comanegra), que dona el tret de sortida a la col·lecció «Matar el monstre».[9][10]
- 2019: Mare (La Campana), novel·la sobre la confrontació entre els records de dues dones: mare i filla[11]
- 2023: Solastàlgia (L'Altra Editorial), novel·la sobre l'amor i assumir la pròpia fragilitat enmig de la tristesa causada per la destrucció del planeta[12][13]
Referències
[modifica]- ↑ «Ada Castells guanya el Premi Sant Joan amb 'Pura sang'». Vilaweb, 18-06-2012. [Consulta: 19 juny 2012].
- ↑ Ernest Alós. «Ada Castells guanya el premi Sant Joan amb una novel·la menorquina». Vilaweb, 18-06-2012. [Consulta: 19 juny 2012].
- ↑ Carles Geli. «Ada Castells gana el Sant Joan jugando con una novela de misterio». El País, 18-06-2012. [Consulta: 19 juny 2012].
- ↑ «Ada Castells guanya el 32è Premi Sant Joan Unnim amb 'Pura sang'». Ara, 18-06-2012. [Consulta: 19 juny 2012].
- ↑ «Presentació Ada Castells». Arxivat de l'original el 2016-02-11. [Consulta: 19 juny 2012].
- ↑ «Anagrama - Ada Castells» (en castellà). Editorial Anagrama.
- ↑ Isabel Obiols. «Ada Castells recrea la historia del pintor C. D. Friedrich en 'Tota la vida'». El País, 21-03-2005. [Consulta: 19 juny 2012].
- ↑ «Pura Sang». Edicions 62. [Consulta: 2 gener 2016].
- ↑ «La primavera pendent - Comanegra». [Consulta: 26 octubre 2018].
- ↑ «"La primavera pendent", la primera entrega de la sèrie "Matar el monstre"». [Consulta: 26 octubre 2018].
- ↑ Juanico, Núria «“Si poses en una balança ser mare o no, no ho fas”». Ara, 13-04-2019, p. 46.
- ↑ «Solastàlgia – L'Altra Editorial». [Consulta: 4 abril 2023].
- ↑ «Ada Castells: "El filtre de la ficció fa que sobrevisquis als drames"». [Consulta: 4 abril 2023].
Enllaços externs
[modifica]1981: Antoni-Lluc Ferrer · 1982: Margarida Aritzeta · 1983: Vicenç Villatoro · 1984: Gabriel Janer Manila · 1985: Antoni Turull · 1986: Manuel Bofarull i Terrades · 1987: Desert · 1988: Manuel Joan i Arinyó · 1989: Miquel Bauçà · 1990: Olga Xirinacs · 1991: Desert · 1992: Pau Faner · 1993: Maria de la Pau Janer · 1994: Oriol Pi de Cabanyes · 1995: Jaume Pla i Pallejà · 1996: Josep Piera i Rubió · 1997: Ramon Folch i Camarasa · 1998: Antoni Dalmases · 1999: Antoni Vidal Ferrando · 2000: Andreu Carranza · 2001: Lluís Barbé · 2002: Desert · 2003: Vicenç Pagès · 2004: Toni Sala · 2005: Pep Coll · 2006: Valentí Puig · 2007: Desert · 2008: Baltasar Porcel · 2009: Jordi Coca · 2010: Joan Barril · 2011: Andreu Martín · 2012: Ada Castells · 2013: Àlvar Caixal · 2014: Melcior Comes · 2015: Najat El Hachmi · 2016: Carme Riera · 2017: Rafael Vallbona · 2018: Gemma Lienas · 2019: Desert · 2020: Albert Forns |
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
Cover photo is available under {{::mainImage.info.license.name || 'Unknown'}} license.
Cover photo is available under {{::mainImage.info.license.name || 'Unknown'}} license.
Credit:
(see original file).
