Acme (geologia)
Acme, epíbole o zona d'apogeu,[1] són els termes que s'utilitzen en geologia i, més concretament en paleontologia i bioestratigrafia, per a referir-se al desenvolupament màxim, correntment en abundància o freqüència, d'una espècie, d'un gènere o d'un altre tàxon en un nivell estratigràfic.[2][3] Un exemple és la zona acme de Tritylodon de la Formació Elliot (Juràssic inferior) de Sud-àfrica, on els fòssils d'aquest tàxon es troben abundantment.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Vocabulari de geologia : català-castellà-anglès. [Barcelona]: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, DL 2001. ISBN 8493100196.
- ↑ «GEOL 331 Lectures 6-7: Biostratigraphy», 20-06-2007. Arxivat de l'original el 2007-06-20. [Consulta: 18 juny 2019].
- ↑ «Acme». Diccionari de Geologia - IEC.
- ↑ Smith, R.; Kitching, J. «Sedimentology and vertebrate taphonomy of the Tritylodon Acme Zone: a reworked palaeosol in the Lower Jurassic Elliot Formation, Karoo Supergroup, South Africa». Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology, 131, 1, 01-06-1997, pàg. 29–50. DOI: 10.1016/S0031-0182(96)00143-5. ISSN: 0031-0182.
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
Cover photo is available under {{::mainImage.info.license.name || 'Unknown'}} license.
Cover photo is available under {{::mainImage.info.license.name || 'Unknown'}} license.
Credit:
(see original file).
