Un accident geogràfic és un element geogràfic que, juntament amb un altre o uns altres, dona forma al relleu d'un terreny.^[1]

La ciència que estudia els accidents geogràfics és la geomorfologia.

És una unitat o forma de relleu geomorfològica, generada i subjecta als processos endògens i exògens de la geodinàmica. Accident geogràfic, també es pot definir com cadascun dels elements que formen el relleu d'una zona geogràfica.

Un accident geogràfic és el resultat d'un o més processos geomòrfics successius en evolució constant i que en general es defineixen per la seva forma, superfície i ubicació sobre l'escorça terrestre i en la d'altres objectes astronòmics incloent planetes, llunes i asteroides. Així, molts dels termes o mots d'accidents geogràfics aplicats a la Terra, també poden ser usats per a descriure característiques de la superfície d'objectes semblants en l'Univers.

Com a part del terreny, són també elements topogràfics. És a dir, que es poden mesurar, descriure en detall i representar en mapes i models cartogràfics.^[2]

Les formes del relleu no inclouen elements fets per l'home, com ara canals, ports o preses d'aigua. Tampoc s'hi inclouen característiques geogràfiques com deserts o boscos. Molts dels termes no es limiten a referir-se a característiques del planeta Terra sinó que també es poden utilitzar per descriure característiques superficials d'altres planetes i objectes similars de l'Univers.

Els oceans i continents són els accidents geogràfics d'ordre màxim o grans unitats. Els elements genèrics són aquelles parts homogènies de menor dimensió de la superfície de la Terra, que es poden observar a diverses escales, com les fosses i els canyons marins, els rius i els llacs, les serralades, les planes i també la resta de formes del relleu de menor dimensió, delimitades per la discontinuïtat del relleu, que són observables a una escala més gran o de detall.

Es classifiquen per característiques com l'elevació, el pendent, l'orientació, l'estratificació, l'exposició de la roca o el tipus de sòl i es poden agrupar en orogràfics, hidrogràfics: marins, marítim-terrestres, fluvials i lacustres, volcànics i de l'univers (altres planetes, llunes i asteroides).

Diversos factors, des de la tectònica de plaques a l'erosió i la sedimentació, poden generar i alterar els accidents geogràfics.

Els accidents geogràfics estan subjectes a les formes i canvis estructurals (litosfera), dinàmics (modelat), climàtics (clima) i biològics (éssers vius incloent l'espècie humana), com és el cas de la vegetació en la formació i el desenvolupament de les dunes i els salobrars o els coralls i algues en la formació d'esculls.

Els efectes antròpics es manifesten en els impactes directes o indirectes sobre els processos geomòrfics naturals, que poden ser accelerats o també retardats, en el modelat involuntari de les formes i en la creació, conscient més o menys planificada, de noves formes antropogèniques.^[3]

muntanya - serra - serralada - altiplà - massís - depressió - vall - plana - coma - cova - cingle - barranc - duna

mar - oceà - Fossa marina - canyó submarí

costa - golf - badia - cap - illa - arxipèlag - península - platja - atol - illot - maresma - penyasegat - llacuna - fiord

riu - torrent - estuari - delta - illa fluvial - illa marítimo-fluvial - congost - rambla - riera - meandre - aiguamoll - canyó - barranc

Els accidents geogràfics lacustres

mar interior - llac - estany - illa lacustre

volcà - caldera volcànica - font hidrotermal - tub de lava

Flexus - Vastitas - Tholus - Astrum - Farrum - Vallis - Facula - Fluctus - Labyrinthus

• Relleu terrestre
• Topografia
• Geografia de Catalunya
• Diapir
• Pirineus
• Erosió
• Duna
• Arc natural
• Penya-segat

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Accident geogràfic

• Vila, Marc Aureli. Aportació a la terminologia geogràfica catalana. 1a edició. IEC Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana de Geografia, 1998, p. 236. ISBN 847283400X, 9788472834002. 
• Tejada, Gillermo. Vocabulario Geomorfológico (en castellà-espanyol). il·lustrada. Ediciones Akal, S.A., 1994, p. 184. ISBN 844600285X, 9788446002857.