Abdel Aziz al-Rantissi
| Nom original | (ar) عبدالعزيز الرنتيسي  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 23 octubre 1947 Jibna |
| Mort | 17 abril 2004 (56 anys) Gaza (Estat de Palestina) |
| Causa de mort | assassinat selectiu per les Forces de Defensa d'Israel |
| Religió | Islam |
| Formació | Universitat d'Alexandria |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, metge |
| Partit | Hamàs |
| Família | |
| Germans | Mohamed al-Rantissi |
Abdel Aziz al-Rantisi (àrab: عبد العزيز الرنتيسي, ʿAbd al-ʿAzīz ar-Rantīsī; Jibna, 23 d'octubre de 1947 - Gaza, 17 d'abril de 2004) va ser un líder polític palestí i cofundador de Hamàs, juntament amb el xeic Àhmed Yassin.
Biografia
[modifica]Al-Rantisi va néixer a Jibna el 1947, durant el Mandat britànic. Durant la guerra arabo-israeliana de 1948, la seva família va fugir o va ser expulsada per milícies sionistes a la Franja de Gaza.[1] El 1956, quan tenia vuit o nou anys, va ser testimoni de la massacre de Khan Yunis, on els soldats israelians van matar centenars de palestins.[2] Durant la massacre, al-Rantisi va recordar que els soldats israelians van matar el seu oncle davant seu; tal com va explicar a Joe Sacco, aquest fet serà molt important per a la seva vida futura. Va estudiar medicina pediàtrica i genètica a la Universitat d'Alexandria d'Egipte, graduant-se primer de la seva promoció, durant la qual es va convertir en membre dels Germans Musulmans. El 1976, va tornar a Gaza per ensenyar parasitologia i genètica a la Universitat Islàmica de Gaza.
Durant la Primera Intifada contra l'ocupació israeliana el 1988, es va convertir en un organitzador popular i un líder els esforços del qual van ajudar a la formació de Hamàs. Rantisi es va convertir en el líder polític i portaveu de Hamàs a la Franja de Gaza després de l'assassinat per Israel del líder espiritual de Hamàs, el xeic Àhmed Yassin, el març de 2004.[3] Rantisi es va oposar al compromís amb Israel i va demanar la creació d'un Estat palestí (incloent tot l'Estat d'Israel) mitjançant una acció militar contra Israel.[4]
El 17 d'abril de 2004 va morir assassinat per les forces israelianes, quan el cotxe en què viatjava va rebre l'impacte de míssils llançats des d'un helicòpter.
Al-Rantisi estava casat amb Jamila Abdallah Taha al-Shanti, que va ser escollida membre del Consell Legislatiu Palestí el 2006, i que també va ser assassinada el 2023. Van tenir sis fills.[5]
Història amb Hamàs
[modifica]El 1987, quatre civils palestins del camp de refugiats de Jabalia van morir en un accident de trànsit que van implicar colons i soldats israelians. Al-Rantisi es va unir al xeic Àhmad Yassin i Salah Shehade, entre d'altres, animant la gent a protestar per l'ocupació, després dels serveis de la mesquita. Aquest va ser l'inici de la Primera Intifada, que va durar cinc anys. Al-Rantisi es va convertir en un organitzador i líder popular els esforços del qual van ajudar a la formació de Hamàs.[6][7] El desembre de 1992, al-Rantissi va ser deportat al sud del Líban, com a part de l'expulsió de 416 agents de Hamàs i de la Jihad Islàmic Palestií, i va emergir com el portaveu general dels expulsats.[8]
El 8 de juny de 2003, va dirigir un atac dirigit per Hamàs en el qual quatre soldats israelians van morir al pas d'Erez a la Franja de Gaza. El 10 de juny de 2003, al-Rantisi va sobreviure a un atac en helicòpter israelià contra un cotxe en el qual viatjava.[9] En va resultar ferit lleu, tot i que un dels seus guardaespatlles i un civil van morir, i va ferir almenys 25 persones més.[10]
El 23 de març de 2004, al-Rantisi va ser nomenat líder de Hamàs a la Franja de Gaza, després de l'assassinat d'Àhmed Yassin per part de les forces israelianes. El 27 de març de 2004, Rantisi es va dirigir a 5.000 seguidors a Gaza. Va declarar que l'aleshores president dels Estats Units, George W. Bush, era un «enemic dels musulmans» i va afirmar que Amèrica i Xaron havien declarat la guerra a Déu, i que Déu havia declarat la guerra a Amèrica, Bush i Xaron i que «la guerra de Déu continua contra ells i puc veure com la victòria arriba des de la terra de Palestina de la mà de Hamàs.»[11]
Assassinat
[modifica]El 17 d'abril de 2004 al-Rantisi va ser assassinat per la Força Aèria Israeliana, quan va disparar contra el seu cotxe míssils Hellfire des d'un helicòpter AH-64 Apache. Dues altres persones, un guardaespatlles anomenat Akram Nassar i el fill d'al-Rantisi, Mohammed, de 27 anys, també van morir en l'atac. Quatre persones més van resultar ferides.
La ràdio de l'exèrcit israelià va declarar que aquella havia estat la primera oportunitat d'abatre al-Rantisi, sense danys col·laterals significatius, des que havia pres el lideratge de Hamàs,[12] al·legant que s'havia anat envoltat d'escuts humans des de l'assassinat de Yassin.[13]
Reaccions
[modifica]El portaveu del Ministeri d'Afers Exteriors d'Israel, Jonathan Peled, va declarar:
«Israel... avui ha colpejat un cervell del terrorisme, amb sang a les mans. Mentre l'Autoritat Palestina no mogui un dit i lluiti contra el terrorisme, Israel continuarà havent de fer-ho ell mateix.»[14]
Per la seva banda, el ministre d'Afers Exteriors britànic, Jack Straw, va condemnar l'acció:
«El govern britànic ha deixat clar repetidament que els anomenats “assassinats dirigits” d'aquest tipus són il·legals, injustificats i contraproduents.»[15]
Referències
[modifica]- ↑ Sacco, 2009.
- ↑ Filiu, 2014, p. 97.
- ↑ «Israeli missile attack kills new Hamas chief» (en anglès). The Guardian, 19-04-2004. [Consulta: 15 juny 2024].
- ↑ «Profile: Hamas leader Rantissi» (en anglès). BBC News, 17-04-2004. [Consulta: 15 juny 2024].
- ↑ «A New Kind of Killing» (en anglès). Middle East Research and Information Project, 30-03-2004. [Consulta: 15 juny 2024].
- ↑ «Dr Abdel Aziz Rantisi» (en anglès). Independent, 19-04-2004. [Consulta: 15 juny 2024].
- ↑ «Rantisi: A Life Lived, Ended for Palestinian Cause» (en anglès). Voa News, 27-10-2009. [Consulta: 15 juny 2024].
- ↑ «Israel shelling near camp» (en anglès). The Telegraph Herald, 04-06-1994. [Consulta: 15 juny 2024].
- ↑ «Hamas leader survives assassination attempt» (en anglès). ABC, 10-06-2003. Arxivat de l'original el 2014-04-19. [Consulta: 15 juny 2024].
- ↑ «[https://web.archive.org/web/20140419030953/http://unispal.un.org/UNISPAL.NSF/0/6466EA5918CD99FF85256D430052B9F8 Identical letters dated 10 June 2003 from the Permanent Observer of Palestine to the United Nations addressed to the Secretary-General and the President of the Security Council]» (en anglès). Nacions Unides, 10-06-2003. Arxivat de l'original el 19 d’abril 2014. [Consulta: 15 juny 2024].
- ↑ «New Hamas leader: Bush is 'enemy of Muslims'» (en anglès). CNN, 06-05-2004. [Consulta: 15 juny 2024].
- ↑ «Surgical Strike Not a Retaliatory Action» (en anglès). Israel National News, 17-04-2004. Arxivat de l'original el 2005-11-29. [Consulta: 15 juny 2024].
- ↑ Plaw, 2008, p. 77.
- ↑ «Israeli attack kills leader of Hamas» (en anglès). Lawrence Journal-World, 18-04-2004. [Consulta: 15 juny 2024].
- ↑ «UK condemns Hamas leader killing» (en anglès). BBC News, 18-04-2004. [Consulta: 15 juny 2024].
Bibliografia
[modifica]- Filiu, Jean-Pierre. Gaza: A History (en anglès). Oxford University Press, 2014, p. 422. ISBN 9780190201890.
- Plaw, Avery. Targeting Terrorists: A License to Kill? (en anglès). Ashgate Publishing, Ltd., 2008, p. 294. ISBN 978-0-7546-4526-9.
- Sacco, Joe. Footnotes in Gaza (en anglès). Metropolitan Books, 2009, p. 418. ISBN 978-0-8050-7347-8.
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
