Abadia de Bec
29 novembre 2008
Dades
Tipus	Abadia
Construcció	segle XI
Dedicat a	Verge Maria
Característiques
Estil arquitectònic	estil Regència
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Le Bec-Hellouin (França)
Localització	place de l'Abbé-Hellouin
49° 13′ 44″ N, 0° 43′ 19″ E / 49.2288°N,0.722°E / 49.2288; 0.722
Format per	Logis abacial de Notre-Dame du Bec
Monument històric catalogat
Data	15 desembre 2008
Identificador	PA00099327
Monument històric catalogat
Logis abacial de Notre-Dame du Bec
Data	15 desembre 2008
Identificador	PA00099328
Activitat
Diòcesi	bisbat d'Évreux
Religió	catolicisme
Fundador	Erluino
Lloc web	abbayedubec.org

L'Abadia de Bec és una abadia catòlica benedictina que actualment pertany a la congregació de Santa Maria de Monte Oliveto, a Le Bec-Hellouin, prop de Brionne (Normandia, França). Fou fundada el 1034 per Herluin, cavaller del comte Gilbert de Brionne.

Amb l'arribada de l'italià Lanfranc, prior i mestre de l'escola monàstica, i posteriorment d'Anselm de Canterbury, Bec es convertí en un dels principals focus de la vida intel·lectual del segle xi. El futur papa Alexandre II hi estudià el 1050, així com diversos legats i bisbes. Durant prop de mil anys, l'abadia de Bec ha estat lligada històricament a la Catedral de Canterbury, a qui ha donat tres arquebisbes.

La Revolució Francesa la deixà en ruïnes, però a partir del 1840 fou inclosa en el catàleg de monuments històrics de França. Actualment està sota gestió del centre dels monuments nacionals. Recuperà el 1948 la vida monàstica gràcies als monjos benedictins. El 1996 el monjo Paul-Emmanuel Clénet en va ser elegit abat.^[1]

L'abadia es compon actualment de la sala capitular, el claustre (segle xvii) i els edificis conventuals (segle xviii). De la gran església de l'abadia (segle xiv) només en queden els fonaments, l'església actual es troba a l'antic refrectori. El conjunt està presidit per la torre de Sant Nicolau del segle xv.