7 de febrer
| << | Febrer 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | |||
| Tots els dies | ||||||
El 7 de febrer és el trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 327 dies per finalitzar l'any i 328 en els anys de traspàs.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1521 - Palma: els agermanats mallorquins es revolten per exigir l'alliberament dels dirigents dels gremis, fets presos el dia abans.
- 1888 - Barcelona: Àngel Guimerà estrena Mar i cel al Teatre Romea.[1]
- 1897 - Tortosa: Estrena de Terra Baixa, d'Àngel Guimerà, en català, al Teatre Principal de Tortosa, amb la companyia Teodor Bonaplata.[2]
- Resta del món
- 1649 - Gran Bretanya: el país es converteix per única vegada en la seva història en una República, després que el polític i militar Oliver Cromwell aboleixi la monarquia i s'autoproclami Lord Protector. Aquest període republicà s'allargarà durant 11 anys, fins que el 1660 Carles II reinstauri la Monarquia.
- 1783 - Gibraltar i Badia d'Algesires: les tropes espanyoles aixequen el Setge de Gibraltar (1779-1783), ja que les forces de la ciutat van resistir-lo, en el context de la Guerra d'Independència dels Estats Units.
- 1932 - Es publica a la revista Nature el descobriment del neutró, fet per James Chadwick.
- 1971 - Té lloc a Suïssa una votació federal sobre el dret a vot de les dones, que serà formalment efectiu el 16 de març del 1971.
- 1992 - Signatura del Tractat de Maastricht, que no entrarà en vigor fins a l'1 de novembre de 1993.
- 2005 - Ellen MacArthur, navegant especialista en rutes de llarga distància en solitari, bat el rècord de la circumnavegació en solitari més ràpida, amb 71 dies, que li va donar fama mundial.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1836 - Reus: Josep Tapiró i Baró, pintor català.
- 1873 - Sabadell: Paco Mutlló i Noguera, industrial, banquer i polític.
- 1902 - Pont Major: Camil Geis i Parragueras, poeta, músic i sacerdot catòlic.
- 1913 - Barcelona: Ramon Mercader, militar i polític català, conegut per ser l'assassí de Lev Trotski.
- 1921 - Madrid: Teresa Juvé Acero, pedagoga i escriptora catalana d'origen madrileny.
- 1940:
- Felanitx: Miquel Bauçà Rosselló, escriptor mallorquí.
- Barcelona: Fernando Fernández Sánchez, dibuixant de còmics, il·lustrador, periodista i pintor català.
- 1948 - Vilamacolum: Miquel Diumé i Vilà, periodista català.
- 1950 - Barcelona: Ramon Solsona i Sancho, escriptor, periodista i publicista català.
- 1989 - Maçanet de la Selva: Natàlia Figueras i Pagès, advocada i política catalana; ha estat regidora i diputada al Parlament.[3]
- 1992 - Reus: Sergi Roberto i Carnicer, jugador de futbol professional català.
- Resta del món
- 1102 - Westminster (Anglaterra): Matilde d'Anglaterra, filla del rei Enric I d'Anglaterra i reina consort de l'emperador romanogermànic Enric V (n. 1167).[4]
- 1478 - Londres, Anglaterra: Thomas More, jurista i escriptor anglès
- 1702 - Carl August Thielo, compositor danès del Barroc.
- 1812 - Landport, Hampshire, Anglaterra: Charles Dickens, escriptor[5]
- 1867 - Pepin, Wisconsin, Estats Units: Laura Ingalls Wilder, escriptora estatunidenca.[6]
- 1885 -
- Sauk Centre, Estats Units: Sinclair Lewis, escriptor i dramaturg, Premi Nobel de Literatura de 1930.
- Brest: Berthe Sylva, pseudònim de Berthe Faquet, cantant francesa de cafè concert (m. 1941).[7]
- 1889 - Paviaː Claudia Muzio, soprano lírica italiana (m. 1936).[8]
- 1901 - Valença, estat de Rio de Janeiro: Clementina de Jesus, cantant brasilera (m. 1987).[9]
- 1905 - Estocolm, Suècia. Ulf von Euler, metge i farmacòleg suec, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1970
- 1927 - Montpeller, França: Juliette Gréco, cantant i actriu francesa.[10]
- 1940 - Nagoya, Aichi, Japó: Toshihide Maskawa, físic japonès, Premi Nobel de Física de l'any 2008.
- 1956 - Tomsk, Rússia: Zinaida Greceanîi, economista i política, ha estat primera ministra de Moldàvia.[11]
- 1960 - Glasgow, Escòcia: Steve Bronski, compositor escocès.
- 1966 - Leipzig, RDA: Kristin Otto, nedadora alemanya guanyadora de 6 medalles olímpiques en els Jocs Olímpics de 1988.[12]
- 1969 - Brussel·les: Adélaïde de Caters, arquitecta belga establerta a Catalunya.
- 1974 - Johannesburg, Sud-àfrica: Steve Nash exjugador professional canadenc de la NBA.
- 1975 - Neuilly-sur-Seine: Emily Loizeau, cantautora francobritànica.
- 1978 - Cedar Rapids: Ashton Kutcher, actor estatunidenc.
- 1979 - Ta'izz, Iemen: Tawakul Karman, activista iemenita, Premi Nobel de la Pau de l'any 2011.[13]
- 1985 - Brooklyn, Nova York: Deborah Ann Woll, actriu de cinema i televisió novaiorquesa.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1602 - València: Francesc Agustí Tàrrega, escriptor i canonge valencià.
- 1891 - Barcelona: Rossend Nobas i Ballbé fou un orfebre i escultor català.
- 1911 - Sabadell: Pau Colomer i Oliver, industrial tèxtil, comerciant, escriptor i promotor de la cultura catalana.
- 1916 - Vic: Josep Torras i Bages, eclesiàstic i escriptor català.
- 1919 - Barcelona: Maria Lluïsa Ponsa, escriptora, compositora i pianista catalana (n. 1875).[14]
- 1939 - Pont de Molins, Alt Empordà: Anselmo Polanco Fontecha, bisbe de Terol, beatificat.
- 1959 - Barcelona: Joaquim Peris de Vargas fou dirigent esportiu.
- 2004 - San Diegoː Emilia Guiu, actriu catalano-mexicana (n. 1922).[15]
- Resta del món
- 1127 - Klein-Wien, Àustria: Ava de Melk o Ava de Göttweig (n. ca. 1060), primera poeta coneguda en llengua alemanya.[16]
- 1560 - Florència, Itàlia: Baccio Bandinelli, escultor i pintor florentí del manierisme (n. 1488).
- 1743 - Pistoia, Itàlia: Lodovico Giustini, compositor italià (57 anys).
- 1823 - Londres: Ann Radcliffe, novel·lista britànica, pionera de la novel·la gòtica (n. 1764).[17]
- 1862 - Madrid: Francisco Martínez de la Rosa, poeta, polític i dramaturg espanyol i president del consell de Ministres d'Espanya.
- 1878 - Palau Vaticà, Roma (Itàlia): Pius IX, 255è Papa de l'Església Catòlica (n. 1792).[18]
- 1901 - Madrid: Ana Betancourt, dissident i revolucionària cubana que donà suport a l'independentisme cubà, i activista feminista (n. 1832).
- 1918 - Sant Petersburg (Rússia): Aleksandr Serguéievitx Tanéiev, compositor rus (n. 1850).
- 1937 - Nova York (EUA): Elihu Root, polític nord-americà, Premi Nobel de la Pau de 1912 (n. 1845).
- 1956 - Nova York: Isabelle Vengerova, pianista i professora estatunidenca d'origen rus (n.1877).
- 1984 - Baviera?: Claire Bauroff, ballarina, coreògrafa, professora de ballet, actriu, model i escriptora alemanya (n. 1895).[19]
- 1994 - Varsòvia, Polònia: Witold Lutosławski, compositor polonès (n. 1913).[20]
- 1999 - Rochester (Minnesota), EUA: Hussein I de Jordània, rei de Jordània entre 1952 i 1999.
- 2001 -
- Zollikon: Marianne Breslauer, fotògrafa i marxant alemanya.
- Vermont: Anne Morrow Lindbergh, escriptora i aviadora nord-americana (n. 1906).[21]
- 2006 - Ibrahim Kodra, pintor albanès.[22]
- 2007 - Drexel Hill, Pennsilvània (EUA): Alan MacDiarmid, químic estatunidenc d'origen neozelandès, Premi Nobel de Química de l'any 2000 (n. 1927).
- 2008 - Soesterberg, Països Baixos: Benny Neyman, cantautor.
- 2017 - París: Tzvetan Todorov, lingüista, filòsof, historiador, professor i teòric literari búlgar, naturalitzat francès (n. 1939).
Festes i commemoracions
[modifica]- Sants al Martirologi romà (2011): Màxim de Nola, bisbe (s. III); Parteni de Làmpsac, bisbe (s. IV); Moisès I, eremia i bisbe (ca. 390); Juliana de Bolonya, vídua; Llorenç de Siponto, bisbe (ca. 545); Ricard el Pelegrí, rei i pelegrí (722); Lluc el Jove, eremita a Corint (955); Francesco Pontillo, framenor (1812); Giovanni Lantrua da Triora, màrtir (1816)
- Beats: Pius IX, papa (1878); Antonio Vici da Stroncone, franciscà (1461); Thomas Sherwood, màrtir (1578); Jacques Salès i Guillaume Saultemouche, jesuïtes màrtirs (1593); Rosalie Rendu, verge, Filla de la Caritat (1856); Eugénie Smet (1871), fundadora de l'Institut de les Germanes Auxiliadores de les Ànimes del Purgatori; Anna Maria Adorni (1893), fundadora de les Esclaves de la B.V.M. Immaculada i de l'Institut del Bon Pastor; Anselmo Polanco Fontecha, bisbe de Terol, i Felipe Ripoll Morata, prevere, màrtirs (1939); Wojciech Nierychlewski, prevere màrtir (1942); Petro Verhum, prevere màrtir (1957).
- Sants: Teodor el General, sant fictici; Crisoli de Tournai, bisbe (303); Adaucte de Frígia, màrtir (304); Fidel de Mèrida, bisbe (570); Vedast de Vercelli, bisbe (578); Amulví de Lobbes, abat i bisbe (ca. 750), Anatoli de Caors, bisbe
- Beats: Guillem de Morgex (s. VIII); Nivard de Claravall, cistercenc (1150); Rizziero della Muccia, franciscà (1236); Guglielmo Zucchi, sacerdot (1377).
- Venerables: Ava de Melk, reclosa (1127); Josep Torras i Bages, bisbe; Màrtirs de Široki Brijeg (1945).
- A l'Orde de la Mercè: Màrtirs Mercedaris d'Àfrica.
Església Copta
[modifica]- 30 Tobi: Sofia, Fe, Esperança i Caritat de Milà, màrtirs; Maria, mare de Jesús.
Església Apostòlica Armènia
[modifica]- 18 Arac': sant Gregori de Nazianz.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
[modifica]- Se celebren els corresponents al 20 de febrer del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
[modifica]Corresponen als sants del 25 de gener del calendari julià.
- Sants: Felicitat de Roma i els seus fills, màrtirs (166); Anatoli el Vell d'Optina; Castí de Bizanci, bisbe (240); Medula i companys màrtirs; Bretanió de Tomis, bisbe (380); Publi l'Asceta (380); Gregori de Nazianz, bisbe (390); Apol·lo de Tebes, monjo (s. IV); Mares de Síria (430); Demetri Skevofílax de Constantinoble (s. VIII); Moisès de Novgorod, bisbe (1362); Auxenci de Constantinoble, màrtir (1720); Vladímir de Kíev, metropolità i màrtir (1918); Pere de Voroneix, arquebisbe màrtir (1929); Basili de Priluksk, bisbe màrtir (1930); Atanàssia Lepeixkin, abadessa màrtir (1931); Borís, màrtir (1938).
Església Ortodoxa de Geòrgia
[modifica]- Gabriel Kikodse, bisbe d'Imeretien (1896).
Església Evangèlica d'Alemanya
[modifica]- Adolf Stoecker, rector i predicador (1909).
Notes
[modifica]- ↑ «Mar i cel | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 desembre 2020].
- ↑ «Terra baixa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 octubre 2020].
- ↑ «Jo em considero membre d'una generació estat». assemblea.cat, 13-09-2015. Arxivat de l'original el 2021-09-27. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «El Camino de Santiago». A: Reino de León, 910-1230: hombres, mujeres, poderes e ideas. Trobajo del Camino: Edilesa, 2010, p. 137. ISBN 978-8-480-12730-1. OCLC 711515625.
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Laura Ingalls Wilder». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Berthe Francine Ernestine “Berthe Sylva” Faquet» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 29 març 2021].
- ↑ «Claudia Muzio» (en castellà). iOpera.es, 24-05-2016. [Consulta: 31 març 2021].
- ↑ «Clementina de Jesus» (en portuguès). Diccionari Cravo Albin De Música Popular Brasilera. [Consulta: 10 maig 2023].
- ↑ Mortaigne, Véronique «La chanteuse Juliette Gréco est morte» (en francès). Le Monde.fr, 23-09-2020.
- ↑ «Zinaida Greceanii. Dades biogràfiques». Democracy, 2015. [Consulta: 21 desembre 2020].
- ↑ «Kristin Otto» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 desembre 2020].
- ↑ «Tawakul Karman | enciclopedia.cat». [Consulta: 18 desembre 2023].
- ↑ «Maria Lluïsa Ponsa i Bassas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 desembre 2021].
- ↑ Font, Lluïsa; Parcerisas, Conxita «A Manresa hi ha moltes dones que han fet història. Una vida de pel·lículaː Emília Guiu i Estivilla». El pou de la gallina, núm. 242, abril 2009, pàg. 14.
- ↑ Fargas Peñarrocha, Mariela. Alternativas. Mujeres, género e historia (en castellà). Edicions Universitat Barcelona, 2020-02-28. ISBN 978-84-9168-411-4.
- ↑ «Ann Radcliffe | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ Belchem, John; Price, Richard; Adamczyk, A.V.. Diccionario Akal de Historia del siglo XIX (en castellà). Madrid: Akal, 2007, p. 331. ISBN 978-84-460-1848-3.
- ↑ Kucher, Primus-Heinz. «Bauroff, Claire». LITKULT 1920 ER.AAU.AT. Alpen-Adria-Universität Klagenfurt. [Consulta: 26 febrer 2020].
- ↑ «Witold Lutosławski». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Anne Morrow Lindbergh» (en anglès). [Consulta: 7 setembre 2017].
- ↑ Robert Elsie. Historical Dictionary of Albania. 75. 2a edició. Scarecrow Press, 19 març 2010, p. 232. ISBN 978-0810861886.
- ↑ Schäfer, Joachim. «Kalender - 7. Februar» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:7 de febrer.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 7 de febrer
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
Cover photo is available under {{::mainImage.info.license.name || 'Unknown'}} license.
Cover photo is available under {{::mainImage.info.license.name || 'Unknown'}} license.
Credit:
(see original file).
