El 27 d'octubre és el tres-centè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents unè en els anys de traspàs. Queden 65 dies per finalitzar l'any.

Països Catalans

• 1964, Barcelona: primera emissió de televisió en català: La ferida lluminosa de Josep Maria de Sagarra, des dels estudis de Barcelona de TVE.
• 2005, Barcelona: l'ex-senador i pacifista Lluís Maria Xirinacs de 74 anys ingressa a la presó Model de Barcelona, per ordre de l'Audiència Nacional, i el mateix dia és traslladat al Centre Penitenciari de Can Brians a Sant Esteve Sesrovires (el Baix Llobregat).
• 2017,
  • Barcelona: es proclama la República Catalana al Parlament de Catalunya.^[1][2]
  • Barcelona: manifestants d'ultradreta espanyola intenta assaltar de manera violenta la redacció de Catalunya Ràdio.^[3]

Resta del món

• 312, Roma: Visió de Constantí I el Gran (vegeu Batalla del Pont Milvi).
• 710, Sardenya: Invasió sarraïna de Sardenya.^[4]
• 1275, Comtat d'Holanda: Fundació d'Amsterdam.
• 1795 - Monestir de l'Escorial (Comunitat de Madrid): Espanya signa amb els Estats Units el Tractat de Madrid que definia l'aliança entre els dos països i els límits territorials dels Estats Units amb les dues Florides, que eren colònies espanyoles.
• 1807 - Castell de Fontainebleau (Sena i Marne, França): el Regne d'Espanya i el Primer Imperi Francès signen el Tractat de Fontainebleau de 1807 s'acorda el partiment de Portugal en tres regnes i es deixa passar l'exèrcit francès per territori espanyol per a obligar que Portugal participi en el Bloqueig Continental contra el Regne Unit. Provocarà la Guerra del Francès.
• 1979, Saint Vincent i les Grenadines: s'independitza del Regne Unit.
• 1980, Presó de Maze, Belfast, Irlanda del Nord: Set presos de l'IRA Provisional i l'INLA comencen una vaga de fam centrada en les Cinc Demandes i que és un pas més de la protesta de la manta iniciada l'any 1976 i la protesta de la brutícia iniciada el 1978.
• 1985, Charlotte (Carolina del Nord), Carolina del Nord, Estats Units: el guru Osho (Bhagwan Sri Rajnish, 1931-1990), de pas des de l'estat d'Oregon és arrestat quan planejava sortir dels Estats Units amb 10 milions de dòlars en joies.
• 1998, Alemanya: Gerhard Schröder és nomenat canceller.^[5]
• 2002, Brasil: Luiz Inácio Lula da Silva és elegit president per la primera vegada.
• 2005, França: Comencen els disturbis del 2005 a França a diferents ciutats, especialment als voltants de París, que acabarien amb un gran nombre de cotxes cremats.^[6]
• 2017, Madrid: S'aprova l'aplicació de l'Article 155 de la Constitució Espanyola a Catalunya.^[7]

Països Catalans

• 1897 - Barcelona: Josep Trueta i Raspall, metge barceloní (m.1977).^[8]
• 1924 - L'Alguerː Antonella Salvietti, escriptora algueresa en llengua catalana (m. 2006).^[9]
• 1939 - Maó: Josep Miquel Vidal i Hernández, físic i activista cultural (m. 2013).^[10]
• 1945 - València: Ricard Pérez Casado, economista i polític.^[11]
• 1987 - Sabadell, Vallès Occidental: Kílian Jornet i Burgada, esquiador de muntanya i corredor de muntanya català.^[12]

Resta del món

• 1156 - Sant Geli, Marquesat de Provençaː Ramon VI, comte de Tolosa i Melguelh i marquès de Provença.^[13]
• 1401 - París: Caterina de Valois, reina consort d'Anglaterra de 1420 a 1422 (m. 1437).^[14]
• 1666 - Florència: Giovanna Fratellini, pintora barroca (m. 1731).^[15]
• 1728 - Middlesbrough, Regne d'Anglaterra: James Cook, explorador i cartògraf anglès (m. 1779).^[16]
• 1782 - Gènova: Niccolò Paganini, violinista, violista, guitarrista i compositor romàntic italià. Es considera un dels més grans violinistes de la història un dels més cèlebres virtuosos del violí (m. 1840).^[17]
• 1844 - Göteborg, (Suècia): Klas Pontus Arnoldson, periodista i escriptor suec, Premi Nobel de la Pau de 1908 (m. 1916).^[18]
• 1858 - Nova York (els EUA): Theodore Roosevelt, polític, el 26è President dels Estats Units (m. 1919).^[19]
• 1885 - Sundsvallː Sigrid Hjertén, pintora sueca, adscrita a l'expressionisme (m. 1948).^[20]
• 1889 - Rochesterː Enid Bagnold, novel·lista i dramaturga britànica (m. 1981).^[21]
• 1910 - Houston, Texas: Margaret Hutchinson Rousseau, enginyera química (m. 2000).^[22]
• 1914 - Swansea, Gal·les (Regne Unit): Dylan Thomas, escriptor gal·lès (m. 1953).^[23]
• 1917 - Mbizana, Cap Oriental, Sud-àfrica: Oliver Tambo, polític sud-africà (m. 1993).^[24]
• 1922 -
  • Rubio, Táchira, Veneçuela: Carlos Andrés Pérez, polític veneçolà que fou President de la República (m. 2010).^[25]
  • La Victòria, Limaː Victoria Santa Cruz, compositora, coreògrafa i dissenyadora peruana (m. 2014).^[26]
• 1923 - Nova York (EUA): Roy Lichtenstein, pintor estatunidenc de Pop Art, artista gràfic i escultor, conegut sobretot per les seves representacions a gran escala de l'art del còmic (m. 1997).^[27]
• 1931 - Kafr Tahla (Egipte): Nawal al-Sa'dawi, escriptora, metgessa i activista feminista egípcia, Premi Internacional Catalunya 2003.^[28]
• 1932 - Boston (els EUA): Sylvia Plath, escriptora estatunidenca (m. 1963).^[29]
• 1936 - Sevilla: Conchita Bautista, cantant i actriu espanyola; primera participant espanyola del Festival d'Eurovisió.^[30]
• 1939 - Weston-super-Mare, Comtat de Somerset (Anglaterra): John Cleese, còmic i actor, conegut per la seva participació en el grup britànic d'humoristes Monty Python.^[31]
• 1944 - París: Fernando Ocáriz Braña, prelat espanyol.^[32]
• 1946 - Bell Ville, Córdoba, Argentina: Sandra Díaz, ecòloga argentina.^[33]
• 1947 - Berlín, Alemanya: Gunter Demnig, artista, creador del memorial Stolpersteine.^[34]
• 1948 - Baltimore, Maryland (els EUA): Bernie Wrightson, dibuixant de còmics especialitzat en el gènere de terror (m. 2017).^[35]
• 1950 - Morristown, Nova Jerseyː Frances Ann «Fran» Lebowitz, escriptora nord-americana.^[36]
• 1952:
  • Castiglion Fiorentino (Itàlia): Roberto Benigni, actor i director de cinema i televisió italià.^[37]
  • Chicago, Illinois (EUA): Francis Fukuyama politòleg estatunidenc d'origen japonès.^[38]
• 1986 - Staten Island: Christine Evangelista, actriu estatunidenca.
• 1998, Évreux, França: Dayot Upamecano, futbolista francès.

Països Catalans

• 1821, Barcelona: Antoni Brusi i Mirabent, llibreter, editor i impressor (n. 1782)
• 1908, Barcelona: Salvador Casañas i Pagès, cardenal i bisbe d'Urgell i de Barcelona, senador i fundador de les Germanes del Sant Àngel Custodi (n. 1835).^[39]
• 1939, Tolosa de Llenguadoc, França: Alfons Maseras i Galtés, escriptor, narrador, periodista, traductor, poeta i dramaturg català.^[40]
• 1965, Barcelonat: Maria Neus Miró Comas, jurista i advocada catalana.^[41]
• 1972, Girona: Esperança Bru Oller, activista cultural que va promoure l'accés de les dones a l'educació, a través de múltiples iniciatives.^[42]
• 1990, Barcelona: Xavier Cugat, músic català (n. 1900).^[43]
• 2008, Barcelona: Francesc Espriu i Puigdollers, activista polític, pintor i escultor català (n. 1916).^[44]
• 2010, Barcelona: Joan Solà i Cortassa, lingüista català, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes del 2009 (n. 1940).^[45]
• 2014
  • Terrassa: Eduard Blanxart i Pàmies, interiorista, dissenyador i músic català (n. 1915).^[46]
  • València: Víctor Hellín i Sol, polític falangista espanyol (n. 1913).^[47]

Resta del món

• 939, Gloucester, Anglaterra: Etelstan, rei d'Anglaterra.^[48]
• 1485, Heidelberg, Alemanya: Rudolf Agricola, humanista frisó (n. 1444).^[49]
• 1527, Basilea, Suïssa: Johann Froben, impressor i humanista suís, editor d'Erasme de Rotterdam (n. 1460).^[50]
• 1553, Ginebra, Suïssa: Miquel Servet, humanista, teòleg i científic aragonès d'abast universal (n. 1511).^[51]
• 1700, Soligny-la-Trappe: Armand Jean Le Bouthillier de Rancé, religiós francès, fundador dels trapencs (n. 1626).^[52]
• 1761 - Pàdua: Carlo Lodoli, arquitecte, matemàtic i clergue franciscà (n. 1690).^[53]
• 1858, Vienaː Ida Pfeiffer, viatgera austríaca i una de les primeres exploradores europees (n. 1797).^[54]
• 1938, Ashton-upon-Mersey, Anglaterra: Lascelles Abercrombie, dramaturg, poeta i crític britànic.^[55]
• 1967 - Montevideo, Uruguaiː Marta Brunet, escriptora xilena (n. 1897).^[56]
• 1968,
  • Zarautz, País Basc: Mateo Múgica, un clergue basc, bisbe de Vitòria (n. 1870).^[57]
  • Cambridge, Anglaterra: Lise Meitner, física austríaca d'origen jueu, nacionalitzada sueca (n. 1878).^[58]
• 1969 - Buenos Aires, Argentina: Jaume Pahissa i Jo, compositor i director d'orquestra català (n. 1880).^[59]
• 1973, Pontrilas, Herefordshire: Norman Allin, cantant d'òpera de la corda de baix (n. 1973).^[60]
• 1979 - París: Germaine Lubin, soprano dramàtica francesa (n. 1890).^[61]  
• 1990:
  • París: Jacques Demy, director de cinema francès (n. 1931).^[62]
  • Roma: Ugo Tognazzi, actor italià (n. 1927).^[63]
• 1991, Itteringham, Norfolk, Anglaterra: George Granville Barker, poeta anglès (n. 1913).^[64]
• 1999, París: Charlotte Perriand, arquitecta i dissenyadora de mobles francesa (n. 1903).^[65]
• 2000, Viena: Walter Berry, baix-baríton austríac (n. 1929).^[66]
• 2006: Ghulam Ishaq Khan, president de Pakistan (n. 1915).^[67]
• 2007, Saragossa: María Braña de Diego, arqueòloga, mestra i conservadora de museus espanyola^[68] (n. 1912).
• 2010, El Calafate, Argentina: Néstor Kirchner, President de la Nació Argentina (2003-2007) i marit de la que fou presidenta Cristina Fernández de Kirchner (n. 1950).^[69]
• 2012, Dresden, Alemanya: Hans Werner Henze, compositor alemany (n. 1926).^[70]
• 2013, Long Island, Nova York: Lou Reed, poeta, cantant i músic de l'escena underground (n. 1942).^[71]

• 2015:
  • Noriyoshi Ohrai, il·lustrador japonès (n. 1935)
  • São Paulo: Ada Chaseliov, actriu brasilera^[72] (n. 1952).

• Santoral:
  • sants Evarist I, papa;
  • Frumenci d'Etiòpia, bisbe;
  • Vicenç, Sabina i Cristeta d'Àvila, màrtirs;
  • beata Encarnación Rosal, fundadora de les Filles del Sagrat Cor Betlemites;
  • beat Bartomeu de Breganze, bisbe i fundador de la Milícia de Jesucrist.
• Dia del Corrector^[73]