El segle xx aC és un període de la història antiga en què multitud de civilitzacions competeixen pels espais més rics en recursos naturals i en què cada poble desenvolupa la seva cultura autòctona. Continuen dominant les nacions de segles anteriors, però apareixen progressivament nous centres de poder.

A Mesopotàmia, els sumeris van unir-se amb els accadis, el poble dominant a la zona. Vora el Nil, va continuar el regnat del Regne mitjà d'Egipte, de gran estabilitat, mentre que l'edat del bronze es va consolidar a la península grega, amb l'anomenat període hel·làdic mitjà, i al nord de la Xina. Va continuar també el desenvolupament de la Civilització de la vall de l'Indus, però amb el declivi d'Harappa. A Creta, es van començar a construir els grans palaus de Cnossos. A Sibèria, la cultura d'Andrónovo adquireix trets distintius diferents als dels seus veïns. Els hitites es van instal·lar a l'Anatòlia, en competència amb els hatti i els hurrites.

La població mundial assoleix els 30 milions d'habitants (xifra estimada).

Creta comercia amb Egipte, Ugarit i els pobles prehel·lènics, de manera que els exporta algunes característiques de la seva tècnica i cultural. Destaca la seva societat per ser una de les més igualitàries de l'època, en què a banda dels governants reials l'ascens es fa sobretot gràcies a l'esforç en el comerç (inclosa la dona). El coure i l'estany són els productes que més es demanden.

A Egipte, la dinastia XII estableix una fèrria centralització administrativa amb càrrecs intermedis en cada localitat, creant una autèntica estructura estatal paral·lela a les modernes.

La roda amb radis permet crear vehicles més ràpids i lleugers, com els carros de guerra usats a Mesopotàmia i exportats ràpidament a altres cultures. Es tenen indicis de treball amb vidre en zones disperses.

L'art egipci floreix a Tebes. Es construeixen noves piràmides, on s'enterren els membres de la família reial envoltats de sumptuoses joies que els han d'acompanyar en la transició cap a l'altre món. Els murals accentuen la frontalitat de les figures. A Creta, es van representar sobretot animals i motius geomètrics en tombes i palaus.

A Babilònia es registren pràctiques homosexuals entre sacerdots, relacionades amb el culte d'Ixtar i ritus en els quals ballen transvestits, així com prostitució masculina sagrada en les temples.^[1]

Es va escriure el mite d'Etana, poema dedicat al rei homònim, una de les obres cabdals de la literatura mesopotàmica.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Segle XX aC