Àcid sòrbic
  | |
| Substància química | tipus d'entitat química |
|---|---|
| Massa molecular | 112,052429 Da |
| Trobat en el tàxon | |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₆H₈O₂ |
 | |
| SMILES canònic | |
| SMILES isomèric | C/C=C/C=C/C(=O)O
|
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Punt de fusió | 134 °C |
| NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
L'àcid sòrbic o àcid 2,4-hexandienoic és un compost orgànic natural, de color blanc i amb un gust àcid moderat. S'utilitza com a conservant alimentari (E 200),[1] com que evita l'aparició de fongs, floridures o llevats en aliments i begudes[2] i com a intermedi en la fabricació de lubrificants i plastificants.[3] Utilitzat en la producció del vi, pot produir una olor de gerani.[4] S'utilitza també en el tractament de la constipació.[5]
El 1859, el químic alemany August Wilhelm von Hofmann va hidrolitzar l'àcid d'una substància oleaginosa (la lactona 5,6-Dihydro-6-methyl-2H-pyran-2-on) extreta de les baies immadures de la moixera de guilla. El nom prové del nom científic d'aquest arbre: sorbus aucuparia.[6]
Referències
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àcid sòrbic
- ↑ BOE «Reial decret 1466/2009, de 18 de setembre, pel qual s'estableixen les normes d'identitat i puresa dels additius alimentaris diferents dels colorants i edulcorants utilitzats en els productes alimentaris. Annex: criteris d'identitat i puresa: “E 200 Àcid sòrbic”» (pdf). Butlletí Oficial de l'Estat, N° 243, 8 octubre 2009, pàg. 3 [Consulta: 26 juliol 2014].
- ↑ «Salses de vuit tipus, analitzades». Consumer Eroski, març 2006 [Consulta: 22 juliol 2014]. «Aquesta anàlisi ha comprovat si les 16 salses estudiades contenien àcid sòrbic i àcid benzoic, dos conservants molt utilitzats en aquest tipus de productes, tot i que fan servir molts altres additius. L'àcid sòrbic (i les seues sals: E-200 a l'E-203) i l'àcid benzoic (i les seues sals: E-210 a l'E-213) són conservants que impedeixen el creixement de la majoria dels microorganismes que ataquen els aliments i en causen el deteriorament.»
- ↑ «Àcid sòrbic». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Valiente i Maseu, Josep «Anomalies causades per material enològics». Expressió dels defectes del raïm al celler, Incavi, 15 març 2011 [Consulta: 26 juliol 2014].
- ↑ Gómez-Batiste, Xavier; Madrid Juan, Fedrico. «Mesures de confort». A: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Guia d'actuació en la situació d'agonia del malalt terminal (pdf), Desembre 2000, p. 14 (Quaderns de la bona praxi).
- ↑ Bützer, Peter «Sorbinsäure [(E,E)-2,4-Hexadiensäure]» (pdf) (en alemany). Molekulare Dynamik - Systemdynamik, 2009. Arxivat de l'original el 2016-03-03 [Consulta: 26 juliol 2014]. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
-_Structural_Formula_V2.svg)
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
Cover photo is available under {{::mainImage.info.license.name || 'Unknown'}} license.
Cover photo is available under {{::mainImage.info.license.name || 'Unknown'}} license.
Credit:
(see original file).
