For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Puntos estremos del mundu.

Puntos estremos del mundu

Esti ye un anexu qu'indica los puntos estremos del mundu, que son aquelles llocalizaciones de la Tierra que, en rellación a la so posición xeográfica, altor, accesibilidá o distancia a la mariña o al mar, tienen dimensiones estremes (máximes o mínimes).

Puntos estremos según el so llocalización xeográfica

[editar | editar la fonte]

Centru físicu de la Tierra

[editar | editar la fonte]

Yá que la Tierra ye casi una esfera, el so centru físicu ta a miles de quilómetros per debaxo de la corteza terrestre, a unos 6371 km, tamañu del radiu mediu de la Tierra.

Puntos estremos según llatitú y llargor

[editar | editar la fonte]

Centros cartográficu de la Tierra

[editar | editar la fonte]

Podría considerase la interseición del paralelu del ecuador y el meridianu de Greenwich, allugáu nes coordenaes de cero grado, por ser el centru» del modelu estándar cartográficu (tal como se ve nun mapa), a pesar de que la eleición d'esi meridianu ye un conveniu cultural ya históricamente dependiente, en llugar de basase en razones xeolóxiques o xeográfiques. Esti puntu (0°N, 0°Y) ta asitiáu nel océanu Atlánticu aproximao a 614 km al sur d'Accra (Ghana), nel golfu de Guinea.

Ente que otru centru cartógrafico considerar a la otra interseición de les llinies 0°, ye dicir l'encruz del ecuador col antimeridiano, aquel meridianu que sigue al Greenwich pel otru llau de la Tierra (meridianu 180°) y que sirve pa delimitar el cambéu de fecha. Esti puntu caza nel océanu Pacíficu onde'l puntu terrestre más cercanu ye la Islla Baker.

Puntos estremos según la so altitú

[editar | editar la fonte]

Pa determinar l'altitú, tómense como referencia puntos de la superficie de la Tierra en rellación col altor del nivel del mar.

  • Puntu más altu de la Tierra: Monte Everest, 8.848m sobre'l nivel del mar
  • Puntu más baxu de la Tierra: Abismu Challenger, no fondero de la Fuexa de les Marianes, a 11.055 m sol nivel del mar.[3]
  • Puntu más baxu de la Tierra en tierra firme: mariña del mar Muertu, a 417 m sol nivel del mar (ver tamién: Tierra sol nivel del mar).
  • Puntu más baxu de la Tierra non cubrir per agua: fondu de la fuexa subglacial Bentley a 2555 m per debaxo del nivel del mar).
  • Puntu más alloñáu del centru de la Tierra: Volcán Chimborazo, n'Ecuador, a 6384,4 km (el visu del Everest ta a 6382,3 km).[4]
  • Puntu más cercanu al centru de la tierra: probablemente'l fondu del océanu Árticu, nes cercaníes del Polu Norte, a 6353 km ~(la Fuexa de les Marianes, en comparanza, ta a 6366,4 km).[5]

Accidentes xeográficos estremos según la so altitú

[editar | editar la fonte]

Mayores distancies de la Tierra

[editar | editar la fonte]

Mayores distancies a lo llargo d'una mesma llatitú (percorríos esti oeste)

[editar | editar la fonte]
  • Distancia continua más llarga na tierra:
    • 10 726 km (na llatitú 48°24,53' N): dende Bretaña (Francia) (4°47,44' W), pasando per Europa central, Ucraína, Rusia, Kazajstán, Mongolia, China, hasta Primorie (Rusia) (140°6,3' Y).
  • Distancia continua más llarga na tierra (incluyendo la plataforma de xelu permanente):
    • 7958 km (na llatitú 78°35' S): midida mínima de la Barrera de xelu de Ross, L'Antártida (suxetu a cambeos).
  • Distancia continua más llarga nel mar:
  • Distancia continua más llarga nel mar (ente continentes):
    • 15 409 km (na llatitú 18°39,12' N): nel océanu Pacíficu, ente China (Hainan) (110°15'9 Y) y Méxicu (103°42'6 W).

Mayores distancies a lo llargo d'una mesmu llargor (percorríos norte-sur)

[editar | editar la fonte]
  • Distancia continua más llarga na tierra:
    • 7590 km (nel llargor 99° 1,30' Y): Rusia (76°13,6' N), Mongolia, China, Birmania, Tailandia (7°53,24' N).
    • 7417 km (nel llargor 20° 12' Y): Libia (32°19' N), Chad, África Central, República Democrática d'El Congu, Angola, Namibia, Botsuana, Sudáfrica (34°41,3' S) (la más llarga n'África).
    • 7098 km (nel llargor 70°02' O): Venezuela (11°30,3' N), Colombia, Brasil, Perú, Chile, Arxentina, Chile (52°33,3' S) (más llarga nel hemisferiu occidental y n'América del Sur).
    • 5813 km (na longtitud 97°52,3' O: Canadá (68°21' N), EE. XX., Méxicu (16°01' N) (más llarga n'América del Norte).
  • Distancia continua más llarga nel mar:
    • 15 986 km (nel llargor 34°45,45' O): Groenlandia Oriental (66°23,45' N), océanu Atlánticu, L'Antártida (Filchner Ice Shelf) (77°37' S).
    • 15 883 km (nel llargor 172°08,30' O): Rusia (Siberia) (64°45' N), océanu Pacíficu, L'Antártida (Barrera de xelu de Ross) (78°20' S) (más llarga nel océanu Pacíficu).

Estremos de los asentamientos humanos

[editar | editar la fonte]

Centru de la población

[editar | editar la fonte]

El centru de la población, el llugar nel qu'esiste la ruta media más curtia pa tolos habitantes del mundu, podría ser consideráu como unu de los centros del mundu, y ta asitiáu nel norte del subcontinente Indiu; sería un tipu de centru de mases de la población.

Puntos estremos de los asentamientos humanos

[editar | editar la fonte]
Ushuaia, Ciuda más al sur de la Tierra

Los asentamientos humanos asitiaos nos puntos más estremos de la Tierra son los siguientes:

Elementos más remotos

[editar | editar la fonte]
  • Islla habitada más remota: Islla de Pascua (Chile), con 3791 habitantes, allugar en mediu del océanu Pacíficu, alloñada del puntu continental más próximu, la punta Lavapié na VIII Rexón del Biobío, por 3526 km. Amás, atopar a 2075 km al oeste de les islles Pitcairn y a 4251 km de Papeete, la capital de la Polinesia Francesa. A 415 km de distancia al nordeste atopa la despoblada y tamién chilena islla Sala y Gómez.
  • Archipiélagu más remotu: Tristán da Cunha nel sur del océanu Atlánticu, a 2816 km de Sudáfrica y 3360 km d'América del Sur. Les islles son parte de la británica colonia de la Corona de Santa Elena que ta a 2161 km al norte. Con una población d'unos 270 habitantes, la principal islla de Tristan da Cunha ye la islla habitada más remota del mundu.
  • Ciudaes habitaes importantes más remotes: Honolulu o Perth nel oeste d'Australia, dependiendo de la definición de "distancia" y "grandes". Nun hai asentamientos a 3841 km de Honolulu y a 2139 km de Perth mayores de 500 000 habitantes (San Francisco [n'EE. XX.], y Adelaide [n'Australia], respeutivamente).
  • Mayor ciudá continental del mundu ensin conexón per carretera: Iquitos, en Perú.
  • Aeropuertu más remotu nel mundu: Aeropuertu Internacional Mataveri (IPC), na islla de Pascua, que tien una sola pista pa usu públicu y militar. Atopar a 3759 km de Santiago de Chile (SCL), que tien vuelos regulares con él, y a 2603 km de Mangareva (GMR) nes islles Gambier, Polinesia Francesa, col que nun tien vuelos regulares.[11] En comparanza, l'aeropuertu de la Base Amundsen-Scott (NZSP) nun s'atopa alloñáu n'absolutu, yá que ta a 1355 km de Williams Field (NZWD) cerca d'islla Ross.[12]

Puntos estremos accesibles según mediu de tresporte

[editar | editar la fonte]
  • Carretera a más altitú (final de trayeutu): Aucanquilcha, Chile (6176 m), carretera minera de salida escontra'l cume del volcán, aplicable por camiones mineros de 20 tonelaes. El camín yá nun ye aplicable.[13]
  • Carretera a más altitú (pasu de monte): Posiblemente Semo La, Tíbet (5565 m), o La Marsimik, India, dependiendo de la definición de «algamable pol tresporte». Puede haber carreteres entá más altes a motor nel Tíbet, nes zones afeutaes pola falta d'información y l'accesu acutáu.[14]
  • Carretera asfaltada de mayor altitú: Ticlio, Perú nel pasu vehicular a más altor con 4818 msnm.
  • Carretera de menor altitú: Les carreteres que bordien el mar Muertu (Israel, Xordania y Cixordania), a 418 m per debaxo del nivel del mar.
  • Percorríu en tren de más altitú: Pasu del Monte Tanggula, nos montes Tanggula, Tíbet (5072 m).
  • Aeropuertu comercial de más altitú: aeropuertu Qamdo Bangda, Tíbet (4334 m).[15]
  • Aeropuertu comercial de menor altitú: aeropuertu de Schiphol, Países Baxos, 3 m debaxo del nivel del mar. Schiphol ye l'aeropuertu comercial grande más baxu del mundu.
  • Helipuertu de más altitú: Sonam, glaciar de Siachen, India a una altitú de 6400 m.[16]

Puntos estremos según la so accesibilidá

[editar | editar la fonte]

Un polu d'inaccesibilidá ye un llugar de la superficie de la Tierra nel que la distancia a la llinia de mariña ye llocalmente máxima. Como llinia de mariña tien d'entendese la de los océanos o mares coneutaos col océanu abiertu.

Ver tamién

[editar | editar la fonte]

Pa conocer los puntos estremos de cada unu de los continentes:

Xenerales:

  • Polos d'inaccesibilidá.
  • Llugares de la Tierra sol nivel del mar.
  • Récores mundiales xeográficos d'América del Sur

Referencies y notes

[editar | editar la fonte]

Notes:

  1. El términu Peracaba Thule foi dau polos cartógrafos medievales pal puntu más septentrional de la tierra.
  2. En 1995 fíxose un reaxuste de la llinia internacional de cambéu de fecha (vease en ([1]) y treslladáronse tolos asentamientos de Kiribati a la parte asiática de la llinia de Fecha, motivando qu'islla Caroline seya agora'l puntu más oriental. Sicasí, si considerárase la linea orixinal, el puntu más oriental sería Tafahi Niuatoputapu, na cadena de les islles Tonga.
  3. Vease en: http://www.rain.org/ocean/ocean-studies-challenger-deep-mariana-trench.html.
  4. El Huascarán ye un contendente bien cercanu, a apenes 2 m si la midida del so altor ye correuta.
  5. Otros contendentes taríen nel norte del Atlánticu o del Pacíficu, o alredor de la base de la plataforma continental antártica.
  6. «Ojo del Saláu 6893m» (inglés). www.andes.org.uk. Consultáu'l 17 de xunu de 2011.
  7. Drews, Carl (2002). «The Highest Lake in the World» (inglés). www.highestlake.com. Consultáu'l 17 de xunu de 2011.
  8. Vease en: «The Highest Lake in the World». Consultáu'l 7 de setiembre de 2007.
  9. Vease en: «The Mystery of World's highest river and largest Canyon». Consultáu'l 7 de setiembre de 2007.
  10. Vease en: «Island Superlatives». Consultáu'l 7 de setiembre de 2007.
  11. Vease en: «Airliners.net: World's Most Remote Airport?». Consultáu'l 23 d'abril de 2007.
  12. Vease en: Great Circle Mapper.
  13. Vease en: McIntyre, Loren (abril de 1987). «The High Andes». National Geographic (National Geographic Society) 171 (4):  páxs. 422–460.  (inclúi semeyes y descripción del cume de Aucanquilcha, la carretera y la mina)
  14. Vease La Khardung, pa llograr más información.
  15. Vease en: «Boeing News Release: Boeing 757 Now Serves World's Highest-Altitude Airport». Consultáu'l 7 de setiembre de 2007.
  16. Vease en: CNN.com - Siachen: The world's highest cold war - Sep. 17, 2003
  17. L'Institutu d'Investigación Scott establecer en 85°50′S 65°47′E / 85.833°S 65.783°E / -85.833; 65.783 (Pole of Inaccessibility (SPRI)). Sicasí Poles.com asitiar en 82°53′14″S 55°4′30″E / 82.88722°S 55.07500°E / -82.88722; 55.07500 (point furthest from the sea) con un cálculu que trata de marcar la mariña esaniciando al máximu les plaques de xelu. Si inclúyense estes plaques permanentes el puntu ye 83°50′37″S 65°43′30″E / 83.84361°S 65.72500°E / -83.84361; 65.72500 (point furthest from the seya counting ice).
  18. Scottish Geogr. J., 2007, vol.3. - Poles of Inaccessibility: A Calculation Algorithm for the Remotest Places on Earth
  19. 19,0 19,1 19,2 Garcia-Castellanos, D.; O. Lombardu (2007). «Poles of Inaccessibility: A Calculation Algorithm for the Remotest Places on Earth». Scottish Geographical Journal 123 (3):  páxs. 227-233. doi:10.1080/14702540801897809. 

Enllaces esternos

[editar | editar la fonte]
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Puntos estremos del mundu
Listen to this article

This browser is not supported by Wikiwand :(
Wikiwand requires a browser with modern capabilities in order to provide you with the best reading experience.
Please download and use one of the following browsers:

This article was just edited, click to reload
This article has been deleted on Wikipedia (Why?)

Back to homepage

Please click Add in the dialog above
Please click Allow in the top-left corner,
then click Install Now in the dialog
Please click Open in the download dialog,
then click Install
Please click the "Downloads" icon in the Safari toolbar, open the first download in the list,
then click Install
{{::$root.activation.text}}

Install Wikiwand

Install on Chrome Install on Firefox
Don't forget to rate us

Tell your friends about Wikiwand!

Gmail Facebook Twitter Link

Enjoying Wikiwand?

Tell your friends and spread the love:
Share on Gmail Share on Facebook Share on Twitter Share on Buffer

Our magic isn't perfect

You can help our automatic cover photo selection by reporting an unsuitable photo.

This photo is visually disturbing This photo is not a good choice

Thank you for helping!


Your input will affect cover photo selection, along with input from other users.

X

Get ready for Wikiwand 2.0 🎉! the new version arrives on September 1st! Don't want to wait?