Llista d'estatues más altes del mundu
![](https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/8d/Height_comparison_of_notable_statues_%28vector%29.svg/300px-Height_comparison_of_notable_statues_%28vector%29.svg.png)
• Buda del Templu de Primavera 153 m (incl. pedestal de 25 m y 20 m tronu)
• Estatua de la Llibertá 93 m (incl. pedestal de 47 m )
• Estatua de la Madre Patria 91 m (plintu escluyíu)
• Cristu Redentor 39,6 m (incl. pedestal de 9,5 m )
• David de Miguel Ángel 5,17 m (plintu de 2,5 m escluyíu).
Esti artículu inclúi una llista de les estatues más altes nel mundu con un altor mínimu de 30 metros ensin incluyir pedestal nin plintu.
- La llista ta ordenada pol altor de la estatua, ensin cuntar nin el pedestal nin posibles elevaciones del terrén.
- Cuando la estatua tien una base o pedestal, l'altor total amosar na siguiente columna.
- L'añu referir a la fecha de realización de la estatua.
Esistentes
Más de 100 metros
Estatua | Representación | Allugamientu | País | Altor | Notes | Completada | Coordenaes | Imaxe |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Más de 100 m | ||||||||
Buda del Templu de Primavera | Vairocana Buda | Lushan, Henan | ![]() |
128 m | Inclúi un tronu de lotu de 20 m sobre un pedestal-edificiu de 25 m. Altor total 153 m.[1] | 2002 | 33°46′31″N 112°27′04″E / 33.775150°N 112.451016°E | ![]() |
Laykyun Setkyar | Buda | Monywa, Sagaing | ![]() |
116 m | Sobre un tronu de lotu de 13,5 m. altor total de 130 m.[2] | 2008 | 22°04′49″N 95°17′21″E / 22.0803°N 95.2893°E | |
Ushiku Daibutsu | Amitabha Buda | Ushiku, Ibaraki | ![]() |
110 m | Inclúi un tronu de lotu de 10 m sobre pedestal-edificiu de 10 m. Altor total del monumentu: 120 m.[3] | 1993 | 35°58′58″N 140°13′13″E / 35.982716°N 140.220287°E | ![]() |
Guan Yin del mar del sur en Sanya | Guanyin | Sanya, Hainan | ![]() |
108 m | Altor total de 135 m[4] | 2005 | 18°17′34″N 109°12′31″E / 18.292683°N 109.208736°E | |
Farónicas del Emperador Yan y Huang | Emperador Yan y Huang, Emperadores de China | Zhengzhou, Henan | ![]() |
106 m | [5] | 2007 | 34°57′26″N 113°30′45″E / 34.957222°N 113.512373°E | ![]() |
De 90 a 100 metros
Estatua | Representación | Allugamientu | País | Altor | Notes | Completada | Coordenaes | Imaxe |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Hasta 100 m | ||||||||
Sendai Kannon | Kannon (Guanyin) | Sendai, Prefeutura de Miyagi | ![]() |
100 m | 1991 | 38°18′02″N 140°49′25″E / 38.300466°N 140.823559°E | ||
Qianshou Qianyan Guanyin de Weishan | Guan Yin | Weishan, Changsha, provincia de Hunan | ![]() |
99 m | Estatua de bronce dorao.[6] | 2009 | 28°11′3.60″N 111°57′49″E / 28.1843333°N 111.96361°E | |
Estatua de Pedro'l Grande | Pedro I de Rusia | Moscú | ![]() |
96 m | [7] | 1997 | 55°44′19″N 37°36′30″E / 55.738606°N 37.60824°E | |
Gran Buda de Tailandia | Buda Gautama | Ang Thong | ![]() |
92 m | 2008 | 14°35′35.60″N 100°22′40.02″E / 14.5932222°N 100.3777833°E |
De 80 a 90 metros
Estatua | Representación | Allugamientu | País | Altor | Notes | Completada | Coordenaes | Imaxe |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Hasta 90 m | ||||||||
Dai Kannon de ''Kita non Miyako'' park | Kannon (Guanyin) - Byakue Kannon | Ashibetsu, Hokkaidō | ![]() |
88 m | [8] | 1989 | 43°31′41.44″N 142°11′53.14″E / 43.5281778°N 142.1980944°E | |
Gran Buda de Ling Shan | Buda Gautama | Wuxi, Jiangsu | ![]() |
88 m | [9] | 1996 | 31°25′55″N 120°5′29″E / 31.43194°N 120.09139°E | ![]() |
Estatua de la Madre Patria | Madre Patria (Xunión Soviética) | Mamáyev Kurgán; Volgográu | ![]() |
87 m | Conocer como ¡La Madre Patria Llapada! (en rusu: "Родина-мать зовёт!", Rodina-Mat' zovyot!) | 1967 | 10°04′00″N 69°20′00″E / 10.06667°N 69.33333°E |
De 70 a 80 metros
Estatua | Representación | Allugamientu | País | Altor | Notes | Completada | Coordenaes | Imaxe |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Hasta 80 m | ||||||||
Nacencia d'un Nuevu Mundu | Cristobal Colón | Arecibo, Puertu Ricu | ![]() |
81.6 m | 2017 | Cristóbal Colón de pies al mandu de la embarcación Santa María | 18°29′14″N 66°37′01″W / 18.487290°N 66.617081°O | |
Awaji Kannon de la Isla Awaji | Kannon (Guanyin) | Awaji, Hyogo | ![]() |
80 m | Sobre pedestal/edificiu de 20 m. Altor total de 100 m. | 1982[10] | 34°30′11″N 134°58′36″E / 34.502949°N 134.976676°E | |
Jiuhuashan Dizang Pusa Lutian Datongxiang | Ksitigarbha | Qingyang | ![]() |
76 m | Altor total: 155 m. | 2012 | ||
Estatua de Guanyin nel Monesteriu Tsz Shan | Guanyin | Ḥong Kong | ![]() |
76 m | 2012 | |||
Kaga Kannon | Kannon (Guanyin) | Kaga, Prefeutura d'Ishikawa | ![]() |
73 m | 1987 | 36°19′33″N 136°20′56″E / 36.325706°N 136.348851°E | ||
Gran Buda de Leshan | Maitreya Buda | Leshan | ![]() |
71 m | Construcción empecipiada en 713 xunto a otros dos estatues de 16 m de Lokapala. | 803 | 29°32′50″N 103°46′09″E / 29.547222°N 103.769167°E | ![]() |
De 60 a 70 metros
Estatua | Representación | Allugamientu | País | Altor | Notes | Completada | Coordenaes | Imaxe |--- | Hasta 70 m | ||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Son Tra Guanyin | Guanyin | Da Nang, Vietnam | ![]() |
69,7 m | [11] | 2010 | 16°05′59″N 108°16′37″E / 16.0996°N 108.2769°E | ||||||||||
Guerrero Chimalli | Guerrero Chimalli | Chimalhuacan | ![]() |
65 m | Sobre un pedestal de 10 m. Altor total: 75 m.[12][13] | 2014 | 19°24′47″N 98°59′01″W / 19.412963°N 98.983727°O | ![]() | |||||||||
Estatua de la Madre Patria (Kiev) | Madre Patria (Xunión Soviética) | Kiev | ![]() |
62 m | Sobre un pedestal de 40 m. Altor total: 102 m. En rusu: "Родина-мать", Rodina-Mat | 1981 | 50°25′35″N 30°33′47″E / 50.426497°N 30.563171°E | ||||||||||
Jibo Kannon | Kannon (Guanyin) - Jibo Kannon | Kurume, Prefeutura de Fukuoka | ![]() |
62 m | [14] | 1983 | 33°17′08″N 130°32′05″E / 33.285445°N 130.534852°E | ||||||||||
Guanyin del monte Xiqiao | Guanyin | Nanhai, Guangdong | ![]() |
62 m | Sobre un pedestal de 15 m. Altor total del monumentu: 77 m. | 1998 | 22°55′59″N 112°58′18″E / 22.933101°N 112.971725°E | ![]() | |||||||||
Guan Yu de Yuncheng | Guan Yu | Yuncheng, Shanxi | ![]() |
61 m | Sobre un pedestal de 19 m. Altor total del monumentu: 80 m.[15] | 2010 |
De 50 a 60 metros
Estatua | Representación | Allugamientu | País | Altor | Notes | Completada | Coordenaes | Imaxe |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Hasta 60 m | ||||||||
Lashaosi Dafo | Buda Gautama | Wushan, Gansu | ![]() |
60 m | Talláu nel monte.[16] | 559 | ||
Luangpho Yai | Buda Gautama | Roi Et | ![]() |
59,2 m | Sobre una base de 8,65 m. con un pequeñu muséu, altor total: 87,85 m. | ![]() | ||
Gran Buda de Maitreya | Maitreya Buda | Emei, Hsinchu | ![]() |
57,6 m | Altor total de 72 m. | 2011 | 24°40′52″N 120°59′08″E / 24.681045°N 120.985651°E | |
Aizu Jibo Dai-Kannon | Kannon (Guanyin) - Jibo Kannon | Aizuwakamatsu, Fukushima | ![]() |
57 m | 1987 | 37°33′03″N 139°57′04″E / 37.550906°N 139.951229°E | ||
Futtsu Dai-Kannon | Kannon (Guanyin) | Futtsu, Prefeutura de Chiba | ![]() |
56 m | En memoria de los finaos na Segunda Guerra Mundial. | 1961 | 35°15′49″N 139°51′45″E / 35.263544°N 139.862437°E | ![]() |
De 40 a 50 metros
Estatua | Representación | Allugamientu | País | Altor | Notes | Completada | Coordenaes | Imaxe |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Hasta 50 m | ||||||||
Usami Dai-Kannon | Kannon (Guanyin) | Itō, Shizuoka | ![]() |
50 m | 1982 | |||
Sodoshima Dai-Kannon | Kannon (Guanyin) | Shōdoshima, Distritu de Shōzu, Kagawa | ![]() |
50 m | Diz la tradición qu'un diente del históricu Buda caltener nel so interior. | 1994 | 34°18′15″N 134°07′29″E / 34.304285°N 134.124733°E | |
Monumentu de la Renacencia Africana | Pueblos d'África | Dakar | ![]() |
49 m | 2010 | 14°43′20″N 17°29′42″W / 14.72222°N 17.49500°O | ||
Buda de Aluthgama | Buda Gautama | Aluthgama | ![]() |
48,8 m | 2007 | 6°26′56″N 80°00′00″E / 6.4490°N 80.0001°E | ||
Kamaishi Dai-Kannon | Kannon (Guanyin) - Gyoran Kannon | Kamaishi, Prefeutura d'Iwate | ![]() |
48,5 m | Simboliza la seguridá marítima; 11 plantes dientro del buda. | 1970 | 39°15′24″N 141°54′03″E / 39.256532°N 141.900895°E | |
Templu Donglin | Buddha Amitabha | Distritu de Lushan, Jiangxi | ![]() |
48 m | [17] | 2012 | ||
Jinding Dafo | Buda Gautama | Dunhua | ![]() |
48 m | En posición de pies. | 2011 | ||
Samantabhadra del Monte Emei | Buddha - Samantabhadra[18] | Monte Emei, Sichuan | ![]() |
48 m | 2005 | 29°31′32″N 103°20′12″E / 29.52567°N 103.336802°E | ![]() | |
Templu Foguang en Fo Guang Shan | Gautama Buddha | Kaohsiung | ![]() |
48 m | Bronce, altor total: 108 m. | 2011 | ||
Monumentu a la Virxe de la Paz | Virxe María | Trujillo | ![]() |
47 m | Obra del escultor Manuel de la Fuente. La mayor escultura de la Virxe María del mundu y l'estatua habitable más alta de toa América. | 1983 | 9°20′52″N 70°27′46″W / 9.34778°N 70.46278°O | |
Estatua de la Llibertá (Llibertá allumando al mundu) | Lady Llibertá | Liberty Island, Nueva York | ![]() |
46 m | Sobre un pedestal de 47 m. Altor total del monumentu: 93 m.[19] La mayor estatua de los Estaos Xuníos. Agasayo de Francia. | 1886 | 40°41′21″N 74°02′40″W / 40.6892°N 74.0445°O | ![]() |
Templu Jixiang | Buda | Prefeutura autónoma de Xishuangbanna Dai | ![]() |
45 m | 2008 | |||
Gran Buda de Phuket | Buda Gautama | Phuket | ![]() |
45 m | [20] | 2008 | 7°49′40″N 98°18′49″E / 7.82784°N 98.313727°E | ![]() |
Virxe del Carcavón | Virxe María | Oruro | ![]() |
45 m | 2013 | ![]() | ||
Tong Lam Ser Amitabha Buda | Amitabha Buda | Nha Trang | ![]() |
44 m | [21][22] | 2012 | 12°16′59″N 109°08′02″E / 12.28296°N 109.13383°E | |
Kailashnath Mahadev | Shiva | Katmandú | ![]() |
43,5 m | La mayor estatua de Lord Shiva del mundu. Foi inaugurada en 2010.[23] | 2010 | 27°38′46″N 85°28′29″E / 27.646017°N 85.474774°E | |
Estatua de Lord Murugan | Murugan | Batu Caves, Gombak, Selangor | ![]() |
42,7 m | Segunda mayor estatua d'una deidá Hindú y la mayor estatua de Murugan del mundu. | 2006 | 3°14′15″N 101°41′02″E / 3.237483°N 101.683976°E | ![]() |
Santa Rita de Cássia | Rita de Cascia | Santa Cruz, Rio Grande do Norte | ![]() |
42 m | Sobre un pedestal de 6 m y con una corona de 8 m. Altor total de 56 m. | 2010 | ||
Grand Byakue Kannon | Kannon (Guanyin) | Takasaki, Prefeutura de Gunma | ![]() |
41,8 m | [24] | 1936 | 36°18′40″N 138°58′50″E / 36.311105°N 138.980677°E | ![]() |
Veera Abhaya Anjaneya Hanuman Swami | Hanuman | Vijayawada, Andhra Pradesh | India | 41 m | La mayor estatua del mundu de Hanuman. | 2003 | 17°13′47″N 82°07′21″E / 17.229682°N 82.12263°E | |
Templu Xishan | Buddha Amitabha | Taiyuan, Shanxi | ![]() |
41 m[25] | 576 | |||
Estatua de Guan Yin | Guanyin | Lianhuashan, Cantón | ![]() |
40,8 m | Anque la estatua foi completada en 1994, el doráu de la mesma nun remató hasta'l 2000.[26] | 1994 | 22°59′27.33″N 113°30′1.49″E / 22.9909250°N 113.5004139°E | ![]() |
Estatua de Thiruvalluvar | Tiruvalluvar | Kanyakumari, Tamil Nadu | ![]() |
40,53 m | 2000 | 8°04′40″N 77°33′14″E / 8.0777°N 77.5539°E | ![]() |
De 30 a 40 metros
Estatua | Representación | Allugamientu | País | Altor | Notes | Completada | Coordenaes | Imaxe | |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
De 30 a 40 m | |||||||||
Estatua de Decebalo | Decebalo | Orşova | ![]() |
||||||
Shichikama Shokannon | Kannon | Prefeutura de Nishisonogi, Nagasaki | ![]() |
40 m | 1990 | ||||
Shinran Shonin | Shinran | Kitakanbara District, Niigata | ![]() |
40 m | 1990 | ||||
Monumentu a José María Morelos | José María Morelos | Isla Janitzio, Michoacán | ![]() |
40 m | Realizada en piedra rosa. | 1934 | 19°34′25″N 101°39′07″W / 19.573611°N 101.651944°O | ![]() | |
Estatua ecuestre de Genghis Khan | Genghis Khan | Khentii, Provincia de Töv | ![]() |
40 m | 2007 | 47°48′29″N 107°32′13″E / 47.807927°N 107.536899°E | ![]() | ||
Buda de Fo Guang Shan | Buda Amitabha | Kaohsiung | ![]() |
40 m | [27] | 1972 | 22°44′57″N 120°26′45″E / 22.749050°N 120.445900°E | ||
Mázcara de Atatürk Mask | Mustafa Kemal Atatürk | Buca na Provincia d'Esmirna | ![]() |
40 m | Obra del escultor Harun Atalayman.[28] | 2009 | 38°24′22″N 27°08′46″E / 38.406046°N 27.145991°E | ![]() | |
Tathagata Tsal | Buda | Ravangla, Sikkim | ![]() |
39 m | 2013 | [29] | |||
Gran estatua de Buda de Wat Phothikyan Phut Thak Tham | Amitabha | Pasir Puteh, Kelantan | ![]() |
39 m | L'abá del templu budista de los dragones ximielgos vio a Buda nun suañu.[30] | 2009 | |||
Buda xigante de Hongguang Shan | Buda Gautama | Ürümqi, Xinjiang | ![]() |
38,8 m | [31] | 2004 | 43°52′52″N 87°36′49″E / 43.881145°N 87.613478°E | ||
Templu de Nanshan | Buda Gautama | Yantai | ![]() |
38,66 m | En posición sentáu. | 2004 | |||
Daishaka | Buda Gautama | Tamana, Kumamoto | ![]() |
38.5 m | En posición sentáu. | 1979 | |||
Laozi del monte Laojunshan | Laozi | Luanchuan, Luoyang, provincia de Henan | ![]() |
38 m | Estatua de bronce dorao.[32] | 2010 | |||
Estatua de Padmasambhava en Rewalsar | Guru Rinpoche | Rewalsar, Himachal Pradesh | ![]() |
37,5 m ¡ | 31°38′2″N 76°49′59.99″E / 31.63389°N 76.8333306°E | ![]() | |||
Shiva de Murudeshwara | Shiva | Murudeshwara, distritu d'Uttara Kannada, Karnataka | ![]() |
37 m | La segunda mayor estatua de Lord Shiva del mundu.[33] | 2006 | 14°05′37″N 74°29′01″E / 14.093645°N 74.483689°E | ![]() | |
Buddha de Rong Xian | Maitreya Buda | Rong Xian, provincia de Sichuan province | ![]() |
37 m | [34] | Dinastía Tang | |||
El Merlion de Sentosa | Un merlion | Sentosa | ![]() |
37 m | 1996 | 1°15′13″N 103°49′08″E / 1.2535°N 103.818794°E | ![]() | ||
Cristu Rei de Świebodzin | Jesus | Świebodzin | ![]() |
36 m. Incluyida una corona metálica de 3 m[35] | Sobre un pedestal de piedra negra de 16 m. Altor total del monumentu: 52 m. La mayor estatua de cristu del mundu. (2011)[35] | 2010 | 52°14′12″N 15°32′47″E / 52.236667°N 15.546389°E | ![]() | |
Guanyin el templu de Chongyuan | Guanyin | Suzhou, provincia de Jiangsu | ![]() |
36 m | Estatua de bronce dorao de 88 t baxu techu. | 2007 | |||
Estatua de Padmasambhava en Namchi | Guru Rinpoche | Namchi, Sikkim | ![]() |
36 m | 2004[36] | 27°10′46″N 88°22′48″E / 27.179514°N 88.380021°E | ![]() | ||
Monumentu de Alyosha | Soldaos soviéticos de la Segunda Guerra Mundial | Murmansk | ![]() |
35,5 m | Sobre pedestal de 7 m. Altor total del monumentu: 42,5 m. | 1974 | 68°59′34″N 33°04′16″E / 68.992902°N 33.071208°E | Ficheru:Алёша (июль 2012).JPG | |
Templu de Shandan | Gautama Buddha | Shandan | ![]() |
35 m | En posición sentáu | Dinastía Tang[37] | |||
Bodhisattva Avalokitesvara de Tazawako | Avalokitesvara | Tazawako, Prefeutura d'Akita | ![]() |
35 m | 1939 | 39°44′21″N 140°43′23″E / 39.739192°N 140.723013°E | |||
Gran estatua del norte de Mogao Caves | Maitreya Buda[38] | Dunhuang, Gansu | ![]() |
35 m | Cerca de la gran estatua del sur de 26 m de Maitreya sentáu construyíu mientres la Kaiyuan. | 694 | |||
Cristu de la Concordia | Jesus | Cochabamba | ![]() |
34.2 m (112 ft) | Sobre un pedestal de 6,2 m. Altor total del monumentu: 40,4 m. | 1994 | 17°23′04″S 66°08′04″W / 17.384522°S 66.13452°O | ![]() | |
Buda Tian Tan | Buda Gautama | Ngong Ping Isola Lantau Hong Kong | ![]() |
34 m | 1993 | 22°15′14″N 113°54′17″E / 22.253889°N 113.904722°E | ![]() | ||
Maoshan Laozi Shenxiang | Laozi | cerca de Zhenjiang, Provincia de Jiangsu | ![]() |
33 m | 1998 | 31°47′48.38″N 119°18′39.77″E / 31.7967722°N 119.3110472°E | |||
Gran Buda Maitreya de Xuedoushan | Maitreya | Fenghua | ![]() |
33 m | Buda sentáu.[39] | 2008 | |||
Cristu Rei | Xesús de Nazaré | Pachuca de Soto, Estáu d'Hidalgo | ![]() |
33 m | En posición de pies. | 1999 | 20°07′49″N 98°43′20″W / 20.130282°N 98.722124°O | ||
Parque El Cuetu del Santísimu | Jesus de Nazaret | Floridablanca (Santander) | ![]() |
33 m | En posición de pies. | 2015 | |||
Yishan Dafo | Gautama Buddha | Guanyun | ![]() |
33 m | En posición sentáu. | 2009 | |||
Guanshiyin Pusa Shengxiang de Guanyin Shan | Guanyin | Dongguang | ![]() |
33 m | Talláu na roca. | 2001 | |||
Nuesa Señora del Sagráu Corazón | Virxe María | -y Mas-Rillier en Miribel, Ain | ![]() |
33 m | Sobre un pedestal/edificiu de 20 m. 53 m d'altor total.[40] | 1941 | 45°49′44″N 4°57′01″E / 45.828919°N 4.950349°E | ||
Mangal Mahadev | Shiva | Lago Ganga Talao | ![]() |
33 m | 2007 | 20°24′59″S 57°29′33″E / 20.4164°S 57.4924°E | |||
Estatua de Basava en Basavakalyan | Basava | Basavakalyan, Karnataka | ![]() |
33 m | La mayor talla de Lord Basava del mundu. | 2012 | |||
Hanuman Murti en Shimla | Hanuman | Shimla, Himachal Pradesh | ![]() |
33 m | A 2.591 m sobre'l nivel del mar. | 2010 | |||
Junkin Kaiun Hoju Daikanzeon Bosatsu | Kannon | Distritu de Ichishi | ![]() |
33 m | 1982 | ||||
Taniyama non Daikannon | Kannon | Kagoshima | ![]() |
33 m | 2001 | ||||
Maitreya Buda doráu de Beopjusa | Maitreya Buda | Naesongni-myeon, provincia de Chungcheongbuk-do | ![]() |
33 m | 1990 | ||||
Estatua de Buda del Monesteriu Mindroling | Gautama Buda | Dehradun, Estáu d'Uttarakhand | India | 32,6 m | ![]() | ||||
Buda de Wat Intharawihan | Maitreya | Bangkok | ![]() |
32,5 m | ![]() |
||||
Hanuman Murti en Shahjahanpur | Hanumat Dham | Shahjahanpur, Uttar Pradesh | ![]() |
32 m | 2013 | ||||
Nacencia del home nuevu Güevu de Colón | Cristóbal Colón | Sevilla | ![]() |
32 m | Nel interior d'un güevu formáu poles veles de 45 m. | 1995 | 37°25′39″N 5°59′34″W / 37.427575°N 5.992813°O | ![]() |
|
Baxianshan Dafo | Buda | PingshanSichuan | ![]() |
32 m | dinastía Ming | ||||
Estatua de Buda del mosnasterio Diskit | Jampa Buda | Diskit, Ladakh | ![]() |
32 m | 2010 | ||||
Hanuman de Nandura | Hanuman | Maharastra | ![]() |
32 m | ![]() | ||||
Estatua de Mao en Juzizhou | Mao Zedong | Distritu de Yuelu, Changsha | ![]() |
32 m | 2009[41] | ||||
Bhaisajyaguru del templu de Nihon-ji | Buda - Bhaisajyaguru | Kyonan, Distritu de Awa Chiba | ![]() |
31 m | La mayor escultura xaponesa pre-moderna. | 1790 (aprox.) | 35°09′28″N 139°50′05″E / 35.157732°N 139.834757°E | ![]() | |
Mangal Mahadev | Lord Shiva | Gangtan, Sampla Beri Road Hariyana | ![]() |
30,7 m | Realizada por Murtikar Chandulal Verma. | 2012 | [10] | ||
Jalesveva Jayamahe | Oficial naval | Surabaya | ![]() |
30,6 m | Sobre edificiu de formigón de 30 m, altor total de 60,6 m. | 1996 | 7°11′46.74″S 112°44′23.16″E / 7.1963167°S 112.7397667°E | ||
Estatua de Mazu | Mazu | Sinwu, Taoyuan | ![]() |
30,5 m | La mayor estatua de Mazu de Taiwán. | 2001 | 24°58′32″N 121°01′35″E / 24.975662°N 121.026496°E | ||
Shiva de Har-ki-Pauri | Shiva | Haridwar, Uttarakhand | ![]() |
30,5 m | La tercera mayor estatua de Shiva del mundu y la segunda de la India.[42] | ![]() | |||
São Francisco de Canindé | Francisco de Asís | Canindé, Ceará | ![]() |
30,5 m | 2005 | 4°22′03″S 39°18′19″W / 4.367486°S 39.305166°O | ![]() | ||
Estatua del Cristu d'Esquitáu (Kristus kase Berkat) | Xesús | Esquitáu | ![]() |
30 m | Sobre un pedestal de 20 m. Altor total del monumentu de 50 m. | 2007 | 1°29′0″N 124°50′0″E / 1.48333°N 124.83333°E | ||
Obinzurusama | Pindola Bharadvaja | Yamaga, Kumamoto | ![]() |
30 m | 1607 | ||||
Cristu Resucitáu | Xesús | Tlalnepantla de Baz | ![]() |
30 m | Sobre un pedestal talláu de 10 m. Altor total del monumentu: 40 m. | 19°33′43″N 99°11′04″W / 19.562014°N 99.184463°O | ![]() | ||
Virxe d'El Panín Virxe de Quito (Virxe del Panín | Quitu | ![]() |
30 m | Sobre un pedestal de 11 m, 41 m en total. | 1976 | 0°13′43″S 78°31′7″W / 0.22861°S 78.51861°O | ![]() | ||
Cristu Redentor | Jesus | Rio de Janeiro | ![]() |
30 m | Sobre un pedestal de 9,5 m. Altor total del monumentu: 39,6 m | 1931 | 22°57′06″S 43°12′39″W / 22.951667°S 43.210833°O | ![]() | |
Estatua de Buda del templu Phra Buddha Bharameedharm Chamruslok | Buda | Kelantan | ![]() |
30 m | En posición sentáu. | [43] | |||
Estatua de bronce de Guan Yin del templu Kek Lok Si | Guanyin | Air Itam, Penang island | ![]() |
30 m | Protegiada so un pabellón de 60,9 m, el más altu del mundu.[44] | 1999 | 5°23′52″N 100°16′21″E / 5.39778°N 100.27250°E | ![]() | |
Estatues asitiaes frente a la Torre Juche | Trabayador, llabrador ya intelectual | Pyongyang | ![]() |
30 m | 1982 | 39°01′04″N 125°45′47″E / 39.017783°N 125.76303°E | |||
Arcu de la reunificación | Muyeres sosteniendo un símbolu | Pyongyang | ![]() |
30 m | 2001 | 38°57′52″N 125°42′56″E / 38.964464°N 125.715587°E | ![]() |
Destruyíes
![](https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/51/Taller_Buddha_of_Bamiyan_before_and_after_destruction.jpg/220px-Taller_Buddha_of_Bamiyan_before_and_after_destruction.jpg)
- Gran Buda de Bamiyan; Vairocana Buda; Provincia de Bamiyan, Afganistán. 55 m. Completaes en 554 y destruyíes polos talibán en 2001.
- Iraq Estatua dorada de Nabucodonosor II, Gobernación de Babilonia. 45 m[45].
- Buda menor de Bamiyan; Buda Gautama; Provincia de Bamiyan, Afganistán. 37 m. Completada en 507 y destruyíes polos talibán en 2001.
- Estatua dorada de Mao Mao Zedong en País de Tongxu, provincia de Henan, República Popular de China de 37 m[46] baltada a los pocos díes por ser una construcción illegal.[47]
- Colosu de Nerón (renombráu darréu Colossus Solis); Roma, Italia. 36 m. Completáu en 75 con fecha de destrucción desconocida.
- El Mesíes Cosmoplanetario; cerca de la rexón de Castellane, Alpes d'Alta Provenza, Francia. 33 m. Completáu en 1990 y destruyíu en 2001.[48]
- Monumentu a la victoria del pueblu de Eslavonia; Condáu de Požega-Eslavonia, Croacia. 30 m. Completada en 1968 y destruyida en 1992.[49]
- Colosu de Rodas; islla de Rodas, rexón del Dodecaneso, Grecia. 30 m. Completada en 280 ac y destruyida por un terremotu nel 226 ac.
Entamaes o en construcción
- Estatua de Shivaji; Mumbai, Maharastra, India. 190 m[50][51][52]
- Estatua de la Unidá (que representa a Sardar Vallabhbhai Patel); Sadhu Bet riverbed, Gujarat, India.[53] 182 m.
- Monumentu a caballu Llocu (que representa a Caballu Llocu); nes Black Hills, Dakota del Sur, Estaos Xuníos. 172 m cuando tea completada.
- Garuda Wisnu Kencana (amosando a Garuda); Vishnu; Península de Bukit, Bali, Indonesia. 146 m d'altor con un valumbu de 64 m.[54]
- Nacencia del Nuevu Mundu (representando a Cristóbal Colón); Arecibo, Puertu Ricu.[55] 110 m.
- Estatua de Bodhisattva Manjusri.;Distritu de Jiangbei Chongqing, China. 108 m.
- Monte estatua de María (representando a la Virxe María en Tagaytay, Filipines.[56] 101 m.
- Nuevu colosu de Rodas (titán Helio); Helios, islla de Rodas, Grecia. ente 60 m y 100
- Maitreya Buda;Nanchong, China. 99 m escaváu.[57]
- Estatua del Emperador Yao; Gaoyou, China. 99 m.[58]
- Templu de Wufang (representando a los cinco budas), Qinhuangdao, China. 81 m talla escavando na roca.
- Estatua de Noe; Norte de Sumatra, Indonesia. 80 m ¡.
- Estatua de Buda sentáu de Laykyun Setkyar; Monywa, División de Sagaing, Myanmar. 74 m.[59]
- Templu de Yangshan (representa aGautama); Mongolia interior, China. 69 m.[60]
- Estatua de Bodhidharma; Nanjing, China. 68 m.[61]
- Waking the Dragon (Dragón de bronce sobre un pedestal); Wrexham, Gales, Reinu Xuníu. 64 m.
- Estatua de Buda en Dordenma (representando a Shakyamuni Buda); Thimphu, Bután. 51 m .
- Templu de Jiangtaishan (entamada representando a buddha sentáu), Hangzhou, China. 50 m talla excanvado na roca.
- Templu Chengte (representando a Amitabha);Puli, Nantou, Taiwán. 50 m.[62]
- The White Horse en Ebbsfleet; Kent, Reinu Xuníu. 50 m.
- Guerrero chimalli; Chimalhuacán, Méxicu. 60 m.[63]
- Estatua de Shivaji; Mumbai, Maharastra, India. 48 m con un pedestal d'a 45.5 m .
- Proyeutu Maitreya (representando a Maitreya); Bodh Gaya, Bihar, India. 45 m.[64]
- Estatua de Xesucristu, llomba Marijan, Split, Croacia. 41 m.
- Estatua del Inmaculáu Corazón de María, Chihuahua, Méxicu, 33 mt.
- Estatua del dios Mazu; Kudat, Isla de Borneo, Malasia. 36 m.
Ver tamién
Referencies
- ↑ (en chinu) 中国佛山金佛-153米卢舍那佛 - 墨宝斋
- ↑ The World Biggest Standing Buddha Image
- ↑ Usiku Daibutsu || Usiku Jyoen | Archiváu el 22 de xunetu de 2011 na Wayback Machine.
- ↑ (en chinu) http://www.orientbuddha.org/nsgy/ (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).
- ↑ (en chinu) 106 m High Statue of Emperors Yan and Huang Built
- ↑ (en chinu) [1] (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'[http://www.weishan.hn.cn/wM_ReadNews.asp?NewsId=144 historial] y la [http://www.weishan.hn.cn/wM_ReadNews.asp?NewsId=144 última versión]).
- ↑ The Moscow News. Archiváu el 18 d'agostu de 2007 na Wayback Machine.
- ↑ 北の京芦別.
- ↑ Lingshan Great Buddha | English | Jschina.com.cn. Usu incorreutu de la plantía enllaz rotu (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).
- ↑ 全国の大仏・大観音等一覧表
- ↑ Khánh thành tượng Quan Thế Âm tại Đà Nẵng - 7/30/2010 - QĐND
- ↑ http://noticieros.televisa.com/mexico-estaos/1412/inauguren-escultura-guerreru-chimalli-chimalhuacan/
- ↑ http://www.eluniversal.com.mx/primer-plana/2014/impresu/el guerreru-de-sebastian-dispara-polemicas-48002.html
- ↑ (en xaponés) 大本山 成田山 久留米分院.
- ↑ 组图:山西运城建成世界最大关公塑像 高达61米-搜狐新闻
- ↑ 尉迟迥与拉梢寺大佛
- ↑ 东林大佛_庐山东林寺無限的智悲[2]
- ↑ 峨眉山十方普贤菩萨修建纪事- 峨眉山草根人家青年旅舍峨眉山金顶“十方普贤”铜像诞生记_中国报告文学网
- ↑ National Park Service, US Department of the Interior. http://www.nps.gov/archive/stli/prod02.htm (6 d'abril de 2010). Archiváu dende l'orixinal, el 6 d'abril de 2010.
- ↑ http://www.phuketbigbuddha.com/ (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).
- ↑ Tượng Phật A Di Đà lớn nhất Việt Nam - VnExpress
- ↑ http://talkvietnam.com/2012/04/vietnams-largest-amitabha-buddha-statue/
- ↑ The Economic Times (ed.): «World's tallest Shiva statue unveiled in Nepal». Noticies (xunu 21, 2010, 09.18pm IST). Consultáu'l 3 de marzu de 2012.
- ↑ (en xaponés) 大観音の森・関東、中部
- ↑ 001太原市南郊區文物古跡狀況
- ↑ (en chinu) 广州番禺区莲花山简介-易游商旅网-广东旅游
- ↑ http://www.fgs.org.tw/english/index/index.htm Archiváu el 20 de xunetu de 2011 na Wayback Machine.
- ↑ City Of İzmir Ataturk "Mask" Project
- ↑ http://www.dalailama.com/news/post/920-consecration-of-the-tathagata-tsal-and-teaching-at-ravangla-sikkim
- ↑ (en chinu) 泰佛部落: 六月2009
- ↑ (en chinu) [3]
- ↑ (en chinu) People set up statue of Laozi, founder of Taoism
- ↑ World's tallest Siva idol Archiváu el 26 de mayu de 2011 na Wayback Machine.
- ↑ (en chinu)[4]从乐山弥勒大佛说隐形山岳佛_华人佛教_凤凰网荣县大佛留下四个千古之谜
- ↑ 35,0 35,1 «Rio wschodu» (29 de xineru de 2009). Archiváu dende l'orixinal, el 7 de payares de 2010. Consultáu'l 4 de payares de 2010.
- ↑ 2009/05 錫金求法團- 朝聖行程說明 4/26更新 - 噶瑪噶舉國師 嘉察仁波切部落格 - 無名小站
- ↑ «山丹坐佛» (chinu).
- ↑ «唐宋时期敦煌社人修建莫高窟的活动 - 宝华寺» (chinu).
- ↑ 中国五方大佛、四大菩萨造像
- ↑ «Découvrez la Dombes et la statue monumentale Notre Dame du Sacré Choeur au Mas Rillier» (francés).
- ↑ 揭秘橘子洲毛澤東雕塑為何長髮飄逸(組圖)
- ↑ Haridwar Archiváu el 21 de xunetu de 2011 na Wayback Machine.
- ↑ Unexpected mouthwatering delights in Kelantan
- ↑ A record of sorts
- ↑ s:Bible (King James)/Daniel#3:1
- ↑ [http://internacional.elpais.com/internacional/2016/01/05/actualidad/1452007988_459929.html Una estatua xigante pa Mao]
- ↑ Balten la polémica estatua de Mao por illegal
- ↑ http://www.endex.com/gf/buildings/liberty/worldstatues/cosmoplanet/cosmoplanet.htm (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).
- ↑ [5], Retrieved on 7-22-2012
- ↑ [6]
- ↑ [7]
- ↑ [8]
- ↑ Official Blogue site of Narendra Modi | Chief Minister Government of Gujarat | Statue of Unity
- ↑ «MAGISNYA PESONA PULAU DEWATA – BAGIAN 2» (29 de febreru de 2012).
- ↑ Sandra Caquías Cruz (30 de marzu de 2012). «La estatua de Colón va llegar a Arecibo». =El Nuevu Día. Consultáu'l 8 d'agostu de 2012.
- ↑ http://www.ourladyofmontemaria.org/project.html
- ↑ 四川南充雕刻世界第一大石窟立佛像总高99米(图)_资讯频道_凤凰网
- ↑ 江苏高邮建99米尧帝青铜像需铜2200吨内设电梯-搜狐新闻
- ↑ https://www.facebook.com/Bodhi1000
- ↑ 内蒙古乌拉特后旗将建69米高阳山大佛_各地新闻_新闻_腾讯网
- ↑ 幕府山腰要建68米高达摩像南京将复建幕府山五景
- ↑ 正德埔里大佛 - 正德全球資訊網
- ↑ [9]
- ↑ Maitreya Project
Enllaces esternos
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.