For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Glándula.

Glándula

Esti artículu o seición necesita referencies qu'apaezan nuna publicación acreitada, como revistes especializaes, monografíes, prensa diaria o páxines d'Internet fiables. Pues añadiles tu mesmu o avisar al autor principal del artículu na so páxina d'alderique pegando: ((subst:Avisu referencies|Glándula)) ~~~~
Alvertencia: Wikipedia nun ye un consultoriu médicu nin farmacolóxicu. Si piensa que precisa ayuda, por favor, fale con un profesional de la salú.


Glándula
tipo de órgano (es) Traducir y clase de entidad anatómica (es) Traducir
órgano animal (es) Traducir y entidad anatómica particular (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata
Glándula submaxilar humana. A la derecha amuésase un grupu de alvéolos mucosos, a la izquierda alvéolos serosos.

Una glándula ye un conxuntu de célules que la so función ye sintetizar sustancies químiques, como les hormones, pa lliberar, de cutiu na corriente sanguínea y nel interior d'una cuévanu corporal o'l so superficie esterior. Estes sustancies pueden ser mensaxeros químicos que s'incorporen al organismu pa llegar a la célula a la que ta destinada, según la so carauterística especial, o producir direutamente un efeutu específicu nel mediu al que son secretadas.

Etimoloxía

[editar | editar la fonte]

La pallabra glándula provién del diminutivu llatín glandulae (fem. pl., cf. Celsus 4.1) que significa "amígdalas" o "glándules del gargüelu". De la mesma esti términu ye un diminutivu de glans (fem. sg., xenitivu glandis) que significa "nuez". glandulae (un plurale tantum) lliteralmente significaría "nuececitas".[1]

Clasificación

[editar | editar la fonte]

Les glándules estremar en tres grupos:

  • Endocrines - Llámense tamién glándules zarraes. Escarecen de conductu y arramen la so secreción nos capilares qu'arrodien les glándules.
  • Mistes - Son glándules que na so estructura producen, tanto productos que son secretados al esterior como al conductu sanguineu.
  • Exocrinas - Tamién llamaes glándules abiertes. Secretan los sos productos a un tubu excretor que secreta'l so productu tantu sobre la superficie como escontra la lluz d'un órganu buecu. Esti tipu de glándules estremar en tres grupos d'alcuerdu a los sos mecanismos distintos pa descargar los sos productos secretados:
  • Apocrines - parte de les célules corporales perder mientres la secreción . El términu glándula apocrina usar con frecuencia pa referise a les glándules sudorípares. Aun así, les glándules sudorípares apocrinas, que'l so nome vien de l'antigua creencia del so tipu de secreción, tienen una secreción merocrina que foi comprobada gracies a los estudios col MET.
  • Holocrinas - tola célula se desintegra pa escretar el so conteníu, como nes glándules sebáceas que s'atopen nel corion de la piel.
  • Merocrinas - les célules secretan les sos sustancies por exocitosis, como nes glándules mucoses y serosas.

Subdivisión

[editar | editar la fonte]

Tamién s'estremen n'unicelulares y pluricelulares según el so númberu de célules:

  • Unicelulares - Célules individuales que s'atopen distribuyíes ente célules non secretores. Un exemplu son les célules caliciformes.
  • Pluricelulares - Compuestes por más d'una célula, pueden estremase ente la disposición de les célules secretores y si hai o non ramificación de los conductos secretores.

Tipu de secreción

[editar | editar la fonte]

El tipu de productu secretor d'una glándula exocrina puede estremase tamién en tres clases:

  • Seroso - productu aguacientu de cutiu ricu en proteínes.
  • Mucoso - productu mafosu ricu en carbohidratos, como les glucoproteínas.
  • Sebáceo - productu lípidu.

Ver tamién

[editar | editar la fonte]
  • Parénquima

Referencies

[editar | editar la fonte]
  1. Lewis and Short A Latin English Lexicon 1878 Oxford: Clarendon Press

Enllaces esternos

[editar | editar la fonte]
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Glándula
Listen to this article

This browser is not supported by Wikiwand :(
Wikiwand requires a browser with modern capabilities in order to provide you with the best reading experience.
Please download and use one of the following browsers:

This article was just edited, click to reload
This article has been deleted on Wikipedia (Why?)

Back to homepage

Please click Add in the dialog above
Please click Allow in the top-left corner,
then click Install Now in the dialog
Please click Open in the download dialog,
then click Install
Please click the "Downloads" icon in the Safari toolbar, open the first download in the list,
then click Install
{{::$root.activation.text}}

Install Wikiwand

Install on Chrome Install on Firefox
Don't forget to rate us

Tell your friends about Wikiwand!

Gmail Facebook Twitter Link

Enjoying Wikiwand?

Tell your friends and spread the love:
Share on Gmail Share on Facebook Share on Twitter Share on Buffer

Our magic isn't perfect

You can help our automatic cover photo selection by reporting an unsuitable photo.

This photo is visually disturbing This photo is not a good choice

Thank you for helping!


Your input will affect cover photo selection, along with input from other users.

X

Get ready for Wikiwand 2.0 🎉! the new version arrives on September 1st! Don't want to wait?