For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Dramaturgu.

Dramaturgu

Esti artículu o seición necesita referencies qu'apaezan nuna publicación acreitada, como revistes especializaes, monografíes, prensa diaria o páxines d'Internet fiables. Pues añadiles tu mesmu o avisar al autor principal del artículu na so páxina d'alderique pegando: ((subst:Avisu referencies|Dramaturgu)) ~~~~
Bustu en bronce del dramaturgu griegu Tosquilo

Un dramaturgu (griegu: δραματουργός, de δρᾶμα; drama y έργον; xera) ye un escritor de testos lliterarios compuestos pa ser representaos nun espaciu escénicu. A estos testos dáse-yos el nome d'obres teatrales o obres dramátiques.

Dómina Antigua

[editar | editar la fonte]

Los primeros dramaturgos de los que se tien referencia na lliteratura occidental son los antiguos griegos, y les representaciones más antigües daten del sieglu V e.C. . Estes obres son consideraes clásiques ya inda son lleíes como puntos de referencia. Notables ente ellos tán Tosquilo, Sófocles, Eurípides y Aristófanes.

Años más tarde, el teatru ye adoptáu pol Imperiu Romanu, anque lo fadrá pola so naturaleza pedagóxica que va tresformar en propagandística -pola so capacidá romanizadora- y el so potencial como entretenimientu. Los sos autores más destacaos son: Livio Andrónico, Nevio, Plauto, Terencio y Séneca.

Dómina Medieval

[editar | editar la fonte]

N'occidente, por influxu de la ilesia'l teatru pasa a tar desfamáu y anque siga produciéndose, inclusive baxu tutelar eclesiástica como elementu evanxelizador, nun va cuntar con dramaturgos que pasen a la posteridá, siendo la mayoría de los testos que sobrevivieron d'autores anónimos.

Dómina Moderna

[editar | editar la fonte]

Col reestablecimientu del dinamismu comercial n'Europa y l'apaición de nueves entidaes polítiques alloñaes del control eclesial, vuelve'l teatru a les ciudaes y a les cortes nobles.

Sieglu XVI

[editar | editar la fonte]
  • Jean de La Péruse y Étienne Jodelle en Francia.
  • Nicolás Maquiavelo, Giovanni Fedini y Pietro Aretino n'Italia.
  • N'Inglaterra Thomas Kyd y Christopher Marlowe que foi asesináu en circunstancies misterioses nuna tabierna de Londres y dizse que trabayaba como espía.

España foi tamién un centru cultural y teatral bien importante. Munchos dramaturgos españoles cuntar ente los meyores de tolos tiempos:

  • Lope de Vega (llamáu "el fénix de los inxenios" por Cervantes) escribió más de 500 comedies; ente les más famoses tán Fuenteovejuna, El caballeru de Olmedo y La dama boba.
  • Lope de Rueda.
  • Miguel de Cervantes, novelista y dramaturgu, conocíu polos sos Entremeses pero tamién autor de la que ye considerada güei la meyor traxedia del sieglu d'oru: La Numancia.

Sieglu XVII

[editar | editar la fonte]

Na Inglaterra isabelina destacaron: William Shakespeare y Ben Jonson; cuatro comedies brillosos consolidaron la so reputación como dramaturgu: Volpone (1606), Epicone o la muyer silenciosa (1609), El alquimista (1610) y La feria de San Bartolomé (1614).

En Francia foi un gran renovador de la escena Molière, pero tamién son bien apreciaos Pierre Corneille y Jean Racine.

N'España destacó Pedro Calderón de la Barca, dramaturgu tráxicu. Les sos obres y autos sacramentales (forma que llevó a la so máxima espresión) entá se siguen representando en tol mundu. Dalgunes de les sos obres son: La vida ye suañu, El gran teatru del mundu, L'alcalde de Zalamea y El príncipe constante. Otros dramaturgos fueron Francisco de Rojas Zorrilla, Juan Ruiz de Alarcón y Tirso de Molina, dramaturgu conocíu poles sos comedies de fuerte conteníu satírico. Destacar por El burlador de Sevilla, onde apaez per primer vegada l'arquetipu del burlador Don Juan, y por Don Gil de les calces verdes. Ye tamién de destacar la esistencia de dos dramaturgues: Ana Caro de Mallén y Leonor Meneses Noronha.

Dómina Contemporánea

[editar | editar la fonte]

Col desenvolvimientu de les ciudaes consolídase'l teatru a la italiana y con él, multiplícase la maquinaria teatral.

Sieglu XVIII

[editar | editar la fonte]

N'Alemaña destaca Johann Wolfgang von Goethe y el so Fausto, pero tamién Friedrich Müller y Gotthold Ephraim Lessing.

En Francia son representaes obres de Voltaire, Marqués de Sade y de Pierre-Augustin de Beaumarchais, como El barberu de Sevilla.

N'España son conocíos Ramón de la Cruz, creador de sainetes como Les castañeres picaes, José Cadalso, Félix Enciso Castrillón y Leandro Fernández de Moratín, creador de El sí de las niñas.

Sieglu XIX

[editar | editar la fonte]

N'español son conocíos Duque de Rivas, José Zorrilla, José Echegaray, Àngel Guimerà, Manuel Bretón de los Herreros y Miguel de Unamuno.

En Francia destaquen Alfred Jarry, Maurice Maeterlinck y Victor Hugo.

En Rusia son representativos Antón Chéjov, Nikolái Gógol y Aleksandr Pushkin.

Sieglu XX

[editar | editar la fonte]

En Reinu Xuníu fixéronse conocíos: Samuel Beckett, Harold Pinter, T. S. Eliot, Tom Stoppard, Ben Elton y John Osborne.

En francés, destacaron: Albert Camus con obres como Calígula o El Tracamundiu, Eugène Ionesco creador d'obres como La cantante calva,

N'Italia son conocíos Luigi Pirandello, Eduardo De Filippo y Dario Fo.

N'Estaos Xuníos destacaron Arthur Miller, y Tennessee Williams creador d'obres como A Streetcar Named Desire, La gata sobre'l teyáu de cinc caliente o The Night of the Iguana.

N'España y hispanoamérica el pasáu sieglu fixéronse conocíos:

  • Rafael Alberti.
  • Alejandro Casona, quien escribió, ente otres: La serena varada, La dama del alba, Los árboles muerren de pies, Nuesa Natacha y El caballeru de les espueles d'oru.
  • Federico García Lorca creador d'obres como La casa de Bernarda Alba, Bodes de sangre y Desierta.
  • Max Aub.
  • Fernando Arrabalde creador d'obres como Fando y Lliriu.
  • el cubanu José Triana.
  • Antonio Buero Vallejo, con obres como Historia d'una escalera, El suañu dela razón o La Fundación.
  • José Sanchis Sinisterra.
  • José Luis Alonso de Santos.

Ver tamién

[editar | editar la fonte]

Notes y referencies

[editar | editar la fonte]

Referencies

[editar | editar la fonte]


{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Dramaturgu
Listen to this article

This browser is not supported by Wikiwand :(
Wikiwand requires a browser with modern capabilities in order to provide you with the best reading experience.
Please download and use one of the following browsers:

This article was just edited, click to reload
This article has been deleted on Wikipedia (Why?)

Back to homepage

Please click Add in the dialog above
Please click Allow in the top-left corner,
then click Install Now in the dialog
Please click Open in the download dialog,
then click Install
Please click the "Downloads" icon in the Safari toolbar, open the first download in the list,
then click Install
{{::$root.activation.text}}

Install Wikiwand

Install on Chrome Install on Firefox
Don't forget to rate us

Tell your friends about Wikiwand!

Gmail Facebook Twitter Link

Enjoying Wikiwand?

Tell your friends and spread the love:
Share on Gmail Share on Facebook Share on Twitter Share on Buffer

Our magic isn't perfect

You can help our automatic cover photo selection by reporting an unsuitable photo.

This photo is visually disturbing This photo is not a good choice

Thank you for helping!


Your input will affect cover photo selection, along with input from other users.

X

Get ready for Wikiwand 2.0 🎉! the new version arrives on September 1st! Don't want to wait?