For faster navigation, this Iframe is preloading the Wikiwand page for Dermatoloxía.

Dermatoloxía

Alvertencia: Wikipedia nun ye un consultoriu médicu nin farmacolóxicu. Si piensa que precisa ayuda, por favor, fale con un profesional de la salú.


Dermatoloxía
especialidá médica y disciplina académica
ciencies de la salú y clinical sciences (en) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

La dermatoloxía ye la especialidá médica encargada del estudiu de la estructura y función de la piel, lo mesmo que de les enfermedaes que la afecten, el so diagnósticu, prevención y tratamientu.[1]

Formación

[editar | editar la fonte]
Láser dermatolóxico.

La piel ye l'órganu de mayor estensión del cuerpu, la so superficie bazcuya ente 1,6 y 2 metros cuadraos nel adultu. Munches enfermedaes d'esti órganu preséntense aisllaes, sicasí otres son exteriorizaciones de dolencies internes. El médicu especialista en dermatoloxía llámase dermatólogu, pa llograr la titulación ye precisu completar la llicenciatura en medicina y darréu realizar la formación especializada en dermatoloxía que ye de duración variable dependiendo del país, na Xunión Europea xeneralmente son 4 años.[1] El dermatólogu amás de saber diagnosticar y tratar les enfermedaes de la piel, tien conocencies de ciruxía y otres especialidaes médiques, incluyendo reumatoloxía, inmunoloxía, neuroloxía, enfermedaes infeicioses y endocrinoloxía.

Subespecialidades

[editar | editar la fonte]
  • Dermatoloxía cosmética. Ye un campu importante dientro de la especialidá. Dende va delles décades emplégase la dermoabrasión pa desaniciar los repulgos dexaos pol acné y la microtransferencia de grasa pa rellenar defectos cutaneos, tamién s'emplega'l láser, nuevos axentes de rellenu dermatolóxicu como'l coláxenu y el acedu hialurónico, la toxina botulínica, sistemes de lluz pulsátil intensa, terapia fotodinámica y peeling químicu.

Mancadures elementales

[editar | editar la fonte]

Les mancadures elementales de la piel son la base de tolos problemes dermatolóxicos. Estremar en primaries y secundaries. Les primaries son: pápula, nódulu, roncha, vesícula, angüeña, pústula, absceso y duviesu. Les secundaries son: tiez, escara, úlcera, resquiebru, fisura, atrofia, esclerosis y liquenificación. [2]

Enfermedaes

[editar | editar la fonte]

Dalgunes de les enfermedaes de les que s'ocupa la dermatoloxía mentar na siguiente tabla.

Referencies

[editar | editar la fonte]
  1. 1,0 1,1 Guía de formación d'especialistes. Dermatoloxía médicu-quirúrxica y venereoloxía.
  2. Roberto Arenas: Dermatoloxía. Atles, diagnósticu y tratamientu.

Ver tamién

[editar | editar la fonte]
  • Enfermedá cutanea

Enllaces esternos

[editar | editar la fonte]
{{bottomLinkPreText}} {{bottomLinkText}}
Dermatoloxía
Listen to this article

This browser is not supported by Wikiwand :(
Wikiwand requires a browser with modern capabilities in order to provide you with the best reading experience.
Please download and use one of the following browsers:

This article was just edited, click to reload
This article has been deleted on Wikipedia (Why?)

Back to homepage

Please click Add in the dialog above
Please click Allow in the top-left corner,
then click Install Now in the dialog
Please click Open in the download dialog,
then click Install
Please click the "Downloads" icon in the Safari toolbar, open the first download in the list,
then click Install
{{::$root.activation.text}}

Install Wikiwand

Install on Chrome Install on Firefox
Don't forget to rate us

Tell your friends about Wikiwand!

Gmail Facebook Twitter Link

Enjoying Wikiwand?

Tell your friends and spread the love:
Share on Gmail Share on Facebook Share on Twitter Share on Buffer

Our magic isn't perfect

You can help our automatic cover photo selection by reporting an unsuitable photo.

This photo is visually disturbing This photo is not a good choice

Thank you for helping!


Your input will affect cover photo selection, along with input from other users.

X

Get ready for Wikiwand 2.0 🎉! the new version arrives on September 1st! Don't want to wait?