Setge de Girona de 793
Conquesta carolíngia d'Hispània  | |||
|---|---|---|---|
  Setge de Girona (793) Setge de Girona (793) | |||
 L'Imperi Carolingi entre el 481 i el 814 | |||
| Tipus | setge | ||
| Data | 793 – 793 | ||
| Coordenades | 41° 59′ 00″ N, 2° 49′ 00″ E / 41.98333°N,2.81667°E | ||
| Lloc | Girona | ||
| Resultat | Victòria musulmana | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
El setge de Girona de 793 tingué lloc com a resposta de l'emir Hixam I a la conquesta de Girona de 785 per part dels francs en el context de la conquesta carolíngia d'Hispània. L'atac fou dirigit per Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith, les forces del qual foren rebutjades per la defensa de la ciutat.[1]
Antecedents
[modifica]El 785, les mateixes elits locals que set dècades abans havien capitulat als musulmans lliuraren la ciutat de Jarunda, que estava governada pel valí de Madínat Barxiluna, Matruh ibn Sulayman,[2] a les tropes de Carlemany, que no va intervenir en la campanya.[3]
La debilitat musulmana a la regió, la proximitat carolíngia i la defecció de les ciutats de la Septimània en pro dels francs precipitaren el canvi de bàndol de Girona. Segons l'Alterum Rivipullense hi hagué intervenció divina en suport dels cristians.[4] Carlemany creà el comtat de Girona.
Setge
[modifica]La presa de Girona de 785 per part dels francs provocà diverses expedicions musulmanes al territori perdut, entre elles la del 793 dirigida per Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Wàhid ibn Mughith, en la que s'assetjà Girona usant trabuquets.[5] L'atac del cabdill àrab fou rebutjat per la defensa de la ciutat.[1]
Conseqüències
[modifica]Després d'atacar Girona, Hixam I va assetjar Narbona, vencent a Guillem I de Tolosa a la batalla d'Orbieu,[6] retirant-se a continuació a la Cerdanya. Un nou intent d’apoderar-se de les terres de Girona tingué lloc tres anys més tard, el 796.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Setge de Girona de 793». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Segons Antoni Rovira i Virgili, el governador Mohamet és un personatge llegendari
- ↑ Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum II. Edicions Pàtria, 1920, p. 442-446.
- ↑ Diversos autors, La catedral i Girona:L'entrada del complex episcopal dins els murs entre els segles X-XI
- ↑ Ibn Idhari, Al-Bayan al-Mughrib
- ↑ (anglès) William W. Kibler i Grover A. Zinn, Medieval France, Guillaume d'Orange Cycle, p. 427-43
Bibliografia
[modifica]- Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum II. Edicions Pàtria, 1920.
- Hernàndez Cardona, Francesc Xavier. Història militar de Catalunya, vol. I, dels íbers als carolingis. Rafael Dalmau Editor, 2001. ISBN 84-232-0639-4.
Enllaços externs
[modifica]- Joan Amades, La conquesta de Girona per Carlemany. El monjo Mer
Ràtzies de l'Àndalus | |
|---|---|
| Hixam I | |
| Muhàmmad I | |
| Almansor | |
| Altres | |
Conquesta carolíngia d'Hispània (759-809) | |
|---|---|
Arbuna - Saraqusta - Roncesvalls - Girona (785) · Ad Pontes · Girona (793) - Narbona - Orbieu - Pamplona - Larida - Osca · Barxiluna - Conchas de Arganzón - Tutila · Turtuixa (804) - Turtuixa (808) - Turtuixa (809) |
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
