Pau Piferrer i Fàbregas
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 desembre 1818 Barcelona |
| Mort | 1848 (29/30 anys) Barcelona |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, periodista, traductor |
| Gènere | Poesia |
| Moviment | Romanticisme |
Pau Piferrer i Fàbregas (Barcelona, 1818 – 25 de juliol de 1848[1]) fou un escriptor i periodista català.
Biografia
[modifica]Fill de Jaume Piferrer natural de Vilassar i de Francisca Fàbregas i Abril de Barcelona. Tot i ser de família humil, es va poder graduar en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona.[2] Treballà primer com a bibliotecari i més tard com a catedràtic d'institut. Com a prototipus del romanticisme de l'època, era malaltís, va morir jove —als 30 anys— i la seva curta vida va estar marcada per les dificultats econòmiques, sentimentals i polítiques.[3]
Col·laborà al diari El Vapor, on va publicar bona part de la seva obra dedicada al folklore espanyol i particularment català. L'interès pel folklore el va dur a un viatge a Mallorca el 1841. Fou un dels primers recopiladors de poesia popular a Catalunya i tot i escriure sempre en castellà, fou un dels precursors ideològics de la renaixença de la literatura catalana. Col·laborà a El Guardia Nacional[2] i al Diari de Barcelona amb Joan Mañé i Flaquer. Abans de morir fundà la revista La Discusión.[2] També traduí al castellà obres d'Alexandre Dumas i de Walter Scott. El seu principal referent literari era el francès Victor Hugo.
Piferrer fou professor de retòrica del Col·legi Barcelonès i guanyà la càtedra en aquesta especialitat a l'Institut Provincial.[2] Fou nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres el 1844.
Obres
[modifica]Fou col·laborador a l'obra col·lectiva Recuerdos y bellezas de España (1839), on va compondre els dos volums sobre Catalunya (el segon el va acabar Francesc Pi i Margall) i un sobre Mallorca. Fou el descobridor de la primera cançó del Comte Arnau.
En prosa va escriure Clásicos españoles (1846), antologia destinada a l'ús dels estudiants que porta una "Noticia de todas las épocas de nuestra prosa", on es realitza un estudi estilístic de la prosa espanyola fins a Larra. Va conrear també la narració breu de tipus històric ("El castillo de Monsolíu" i "Cap d'estopa") o de tipus social i imaginari ("Cuento fantástico", 1837). Es conserva també un valuós Epistolario. Entre els seus poemes destaquen "El ermitaño de Montserrat", "Canción de la primavera", "Retorno de la feria", "Alina y el Genio" i "La cascada y la campana", poema simbòlic en què la primera incita a la desesperació i la segona a l'esperança.
El 1859 es publicà pòstumament Estudios de Crítica. Colección de artículos escogidos de Pablo Piferrer (Barcelona, Impremta del Diario de Barcelona), amb pròleg de Manuel Milà i Fontanals.[2]
Premis i reconeixements
[modifica]Un retrat seu forma part de la Galeria de Catalans Il·lustres de l'Ajuntament de Barcelona.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Defuncions.1848.llibre 3.núm.314». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 25-07-1848. [Consulta: 8 maig 2019].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Casasús, Josep Maria. Periodisme català que ha fet història. Proa, 1996, p. 45. ISBN 84-8256-232-0.
- ↑ «Pau Piferrer i Fàbregas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Agustí Duran i Sanpere: La galeria de catalans il·lustres, dins Barcelona i la seva història. L'art i la cultura. Barcelona: Curial, 1975 p. 458-461
Enllaços externs
[modifica]- Aribau i el seu temps pàg.135 Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine. per Manuel de Montoliu
Text is available under the CC BY-SA 4.0 license; additional terms may apply.
Images, videos and audio are available under their respective licenses.
